Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Científics aconsegueixen transformar cèl·lules mare en cèl·lules hepàtiques i pulmonars

Aquesta troballa obre la via a una nova generació de tractaments clínics

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 20deMaigde2002

Amb una diferència d’hores, dos equips científics, un nord-americà i un altre britànic, han anunciat l’èxit en la transformació de cèl·lules mare (adultes en el primer cas i embrionàries en el segon) en cèl·lules hepàtiques i pulmonars, respectivament. Totes dues troballes obren la via a una nova generació de tractaments clínics que podrien conduir a la creació de teixits hepàtics i pulmonars.

Les cèl·lules mare són aquelles que tenen la capacitat de dividir-se indefinidament, arribant a produir cèl·lules especialitzades. En els mamífers superiors, es troben en les primeres fases del desenvolupament embrionari. En individus adults, només existeixen en la medul·la òssia i en la pell. No obstant això, només les cèl·lules mare embrionàries tenen la capacitat de convertir-se en qualsevol teixit, mentre que les adultes ja han sofert una especialització que les constreny a la “fabricació” de cèl·lules d’un determinat tipus (sanguínies o de pell).

L’estudi nord-americà, dirigit per Catherine Verfaillie, de l’Institut de Cèl·lules Mare de la Universitat de Minnesota i fet públic dimecres passat, assegura que les cèl·lules mare de medul·la òssia d’adults poden convertir-se en cèl·lules similars a les hepàtiques. “El que hem vist -explica la doctora Verfaillie- és que les cèl·lules mare adultes conreades a partir de la medul·la òssia d’éssers humans, ratolins i rates, poden ser induïdes a diferenciar-se i convertir-se en cèl·lules que s’assemblen molt a les cèl·lules hepàtiques i que funcionen com elles”.

La troballa demostra que aquest tipus de cèl·lules mare adultes són perfectament capaces de segregar substàncies i elements que, habitualment, es troben en el fetge. Per als investigadors, aquestes cèl·lules modificades podrien resultar molt útils en el tractament d’alguns tipus de cirrosis i insuficiències hepàtiques, i suposarien a més una valuosa font de cèl·lules per a pacients amb malalties genètiques del fetge.

Per part seva, un equip de científics de l’Imperial College, de Londres, va anunciar, a penes un dia després, que havia aconseguit transformar cèl·lules mare embrionàries de ratolí en una mena de cèl·lules pulmonars, en concret les que es necessiten per a l’intercanvi d’aire. En paraules d’Anne Bishop, del Centre de Medicina Regenerativa i Enginyeria Tissular de l’Imperial College, “hem aconseguit, per primera vegada, un dels teixits que es poden crear”.

Bishop i els seus col·legues van prendre cèl·lules mare embrionàries de ratolí, les van col·locar en un mitjà de cultiu especialitzat i les van estimular perquè es convertissin en les cèl·lules que recobreixen la part del pulmó on s’absorbeix l’oxigen i s’expulsa l’anhídrid carbònic.

Els investigadors britànics ja han començat a reproduir els seus experiments amb cèl·lules mare embrionàries humanes, amb l’esperança d’aconseguir un remei per a substituir, en pacients amb lesions pulmonars, les cèl·lules danyades amb unes altres, obtingudes artificialment a partir de cèl·lules mare. Una altra possible aplicació seria en el tractament de bebès prematurs, els pulmons dels quals no han acabat de madurar en el moment del seu naixement.

“Avui dia -assegura la investigadora- no existeix cap tractament que utilitzi la implantació d’aquesta mena de cèl·lules. És alguna cosa que esperem desenvolupar molt aviat”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions