Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Científics dels EUA aconsegueixen una nova forma d’insulina cristal·lina que permet un millor control de la glucosa en sang

Els primers i originaris extractes d'insulina utilitzats en la teràpia de la diabetis mellitus procedien del pàncrees boví

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 27deJuliolde2002

El disseny de noves formes cristal·lines d’insulina, que permeten un millor control de glucosa en sang, és detallat per un equip d’investigadors d’Eli Lilly . Es tracta d’una versió menys soluble d’insulina «C8-HI» que, igual que les comercialitzades, també es barreja amb zinc i protamina. L’investigador Mark Brader explica que, en modificar el ràtio de la insulina humana soluble i altres versions menys solubles, es va aconseguir un cristall estable que allibera l’hormona a un ritme molt més lent que la NPH. En els experiments de laboratori realitzats amb gossos als quals se’ls havia induït la malaltia, els investigadors han constatat que una única injecció d’aquests cristalls va aconseguir un control sostingut dels nivells de glucosa durant vint-i-quatre hores, sense les fluctuacions habituals. Les noves tecnologies per a l’administració de fàrmacs, com és el cas dels hidrogeles, liposomes i microesferas, s’utilitzen amb la finalitat de proporcionar una matriu controlada -assenyalen aquests científics-, però en ocasions les fórmules es tradueixen en l’efecte contrari, és a dir, disminuir l’eficàcia de la proteïna terapèutica.

En les conclusions d’aquest treball, el doctor Brader destaca que la composició d’aquesta nova estructura cristal·lina d’insulina és útil per eliminar aquests problemes, convertint-se en una alternativa més eficaç a les insulines que es comercialitzen actualment.

La propera tardor es compliran vuitanta-dos anys de la hipòtesi exposada pel cirurgià Frederick Banting per analitzar la secreció endocrina del pàncrees mitjançant la lligadura del conducte pancreàtic exocrino. En principi va ser rebutjada per la Universitat Western Ontario, a Canadà, però sí va ser acollida amb entusiasme pel professor Mac Leod, de la Universitat de Torontó. Charles Best, llavors estudiant en aquest campus, va ajudar en les seves recerques a Banting i, finalment, van publicar els seus treballs amb la gossa «Marjorie». Després, l’inici dels primers assajos clínics amb humans i, en 1923, l’Institut Karolinska d’Estocolm concedia a Banting i Best el premi Nobel de Medicina.

Un any abans, al maig de 1922, el científic espanyol Rosendo Carrasco, que treballava en l’Institut de Fisiologia de la Mancomunitat de Catalunya, es va traslladar a Boston per treballar amb Elliott Joslin. Allí va sol·licitar del professor Mac Leod el protocol per aïllar isletina del pàncrees. Quatre mesos després Carrasco va iniciar la preparació d’extractes pancreàtics que continguessin insulina i un any més tard s’administra la primera dosi de l’hormona a un nen de Barcelona. Aquest pacient diabètic tenia set anys i sobrevivia gràcies a una dieta exempta d’hidrats de carboni. Segons va detallar Rosendo Carrasco, «pesava 21 quilos i presentava un mal estat general. Li injectem vint-i-dues unitats diàries d’insulina i, cada mes, el seu guany ponderal mitjana va ser de 409 g a partir de l’inici del tractament. Als set mesos, s’havia recuperat».

Els primers extractes d’insulina utilitzats en la teràpia de la diabetis mellitus procedien del pàncrees boví. En 1926, a la Universitat Johns Hopkins es va aconseguir la primera insulina regular. No obstant això, les múltiples impureses que contenia feien imprescindible un pH baix amb la finalitat de dissoldre les proteïnes estranyes. Havien de transcórrer prop de quaranta anys fins que els investigadors aconseguissin que la puresa d’aquesta hormona fos prou elevada per permetre la fabricació d’una solució neutra d’insulina ràpida

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions