La teràpia farmacològica contra el càncer està registrant grans avanços. L’última novetat en aquest camp són unes nanopartícules que porten fàrmacs antitumorals i que poden ser dirigides a voluntat del metge a través del torrent circulatori.
Els responsables d’aquesta troballa han estat científics de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT), dirigits per la doctora Sangeeta Bhatia. Aquests experts expliquen en la revista “Advanded Materials” que les nanopartícules es dirigeixen per “control remot” cap al teixit tumoral per alliberar, una vegada allí i al moment triat pels metges, els fàrmacs que porten, de manera que actuen en el lloc precís i en la dosi triada, minimitzant els efectes adversos per a la resta de l’organisme.
Anteriorment, l’equip de la doctora Bathia havia desenvolupat nanopartícules amb propietats magnètiques que, una vegada injectades en el cabal circulatori, podien ser dirigides a voluntat fins a concentrar-se entorn de les cèl·lules tumorals. Aquestes nanopartícules, carregades amb ions de ferro, facilitaven la visualització del tumor amb imatges de ressonància magnètica.
Ara, els científics nord-americans han anat una mica més enllà i han aconseguit que aquestes mateixes nanopartícules portin incorporats fàrmacs antitumorals -en forma de molècules actives- per mitjà de dos “bris” d’ADN unides per enllaços d’hidrogen. Una vegada que s’han concentrat en el teixit tumoral, les nanopartícules són exposades a un camp magnètic de baixa freqüència generat en l’exterior del cos, d’entre 350 i 400 kilohercios. Aquestes ones travessen els teixits sense causar dany, i la calor generada en les nanopartícules provoca el trencament per fusió de l’enllaç d’hidrogen que mantenia unides els “dos bris” d’ADN, de manera que una d’elles queda adherida a la nanopartícula, mentre que l’altra és alliberada juntament amb les molècules que actuen com a fàrmacs.
Aquesta troballa encara està lluny de ser utilitzat en humans, però en rosegadors ja ha estat provada la seva eficàcia. L’equip del MIT va implantar en un ratolí de laboratori un gen amb les propietats d’un tumor. Després va fer arribar fins a ell un torrent de nanopartícules carregades amb fàrmacs anticancerígenos i va aplicar, mitjançant una bobina elèctrica, impulsos magnètics sobre la zona d’actuació. Les medicines van quedar alliberades i van actuar eficaçment sobre el teixit tumoral.
