Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cinc pautes per a alentir l’envelliment del sistema immunitari

No sols els esportistes d'elit tenen les defenses joves. En la fórmula de l'eterna joventut sumen més factors que la pràctica d'activitat física

actividad fisica sistema inmunitario Imatge: pasja1000

A partir dels 20 anys, el nostre sistema immunitari es deteriora un 2-3% a l’any, tant en el nombre de cèl·lules com en les seves funcions. Però podem alentir el procés. Als 80 anys és possible tenir les nostres defenses com als 40. Com? En les següents línies resumim en cinc les pautes que s’han de seguir per a aconseguir l’anhelada eterna joventut i retardar l’envelliment immunitari. Perquè no és el mateix edat cronològica que edat biològica.

1. Vacunar-se

Les defenses s’espatllen amb l’edat (es produeix una disminució de cèl·lules T verges, les que ens defensen de noves infeccions) i, per tant,  responem pitjor a antígens nous. “Per aquest motiu, si pretenem començar a vacunar-nos quan ja som majors, la resposta que generem és pobra i, en molts casos, insuficient. Per això, resulta fonamental començar a vacunar-se quan un és jove i capaç de respondre a aquests antígens nous de manera eficient i forta. Cada vacuna estimula el sistema immunitari i generem una resposta que quan siguem ancians ens protegirà”, recomana Alejandra Pera, del grup d’Immunologia i Al·lèrgia de l’IMIBIC (Institut Maimónides de Recerca Biomèdica) de Còrdova.

Per exemple, tenim el cas del virus de la grip. Sabem que muta molt i per això ens vacunen anualment. Com explica la investigadora, “si des de joves ens vacunem tots els anys, anirem generant respostes contra moltes variants del virus. Cuantas més variants conegui el nostre sistema immunitari, millor. D’aquesta manera, quan siguem majors, tindrem aquesta protecció parcial que ens ajudarà a sobreviure a la nova infecció”.

2. Cura amb l’estrès

Molt és dolent, però en petita dosi ens ajuda. Alguns factors que objectivament poden ser una mica negatius, com l’estrès (el cortisol, l’hormona que alliberem quan estem estressats, inhibeix el sistema immune), en petites quantitats, poden resultar beneficiosos en generar majors defenses en el nostre organisme. És la base del que es denomina hormesis. Petits estressos que ens ajuden a portar millor els grans. Com indica Mónica de la Font, catedràtica de Fisiologia de la Universitat Complutense de Madrid, “la vida és un estrès, i qui no respon a l’estrès està mort. L’hormesis es genera amb l’exercici físic, la dieta, en sortir a relacionar-nos amb els amics, en llegir, estudiar…, entre moltes altres coses. Tot això són estressos que en ser moderats ens fan tenir millors defenses i un envelliment més lent”.

  • Es pot mesurar el nivell d’estrès?

3. Especial atenció a l’alimentació

Tenir sobrepès reprimeix el sistema immunològic, en una mesura similar a la de ser una persona immunodeprimida, ja que el teixit adipós (grassa) impacta negativament en la resposta dels anticossos. “No conec casos d’ancians centenaris obesos. El sobrepès genera molta inflamació i altera les nostres defenses. Menjar en excés és molt dolent, però fer-ho mal també ho és, per això cal controlar el que es menja i quant menges”, explica Alejandra Pera, qui aconsella prescindir dels aliments ensucrats i processaments, controlar el consum de les carns vermelles i, sobretot, prendre aliments rics en antioxidants (verdures i fruites, llegums i cereals integrals), que a més tenen també caràcter antiinflamatori.

Amb els anys cal anar reduint la ingesta calòrica. A partir dels 35-40 anys, la Societat Espanyola de Cardiologia recomana anar baixant per dècada el 10% de les calories diàries. “La reducció en la ingesta de calories té dos efectes. En primer lloc, es disminueix la producció de substàncies oxidants que prenem a través dels aliments, o que generem durant la ingestió d’aliments, sobretot procedents de greixos. Però, en segon lloc, causa una reprogramació metabòlica del cos, fent que disminueixi el risc a sofrir cardiopaties, diabetis i altres malalties”, explica l’investigador de Navarrabiomed, David Escors.

4. Cal moure’s

En general, l’exercici aeròbic beneficia a persones de totes les edats, però una recerca recent, realitzada per científics del King’s College de Londres i la Universitat de Birmingham (Regne Unit), va mostrar resultats increïbles en aquells que es treballen el cos “una miqueta més”. En concret, aquests investigadors van seguir a 125 ciclistes de llarga distància de 80 anys que portaven practicant aquest esport tota la seva vida i van descobrir que la gran majoria d’ells tenien un sistema immune d’uns 30 anys. En concret, aquests ancians produïen el mateix nivell de cèl·lules T, les cèl·lules que ajuden l’organisme a defensar-se de noves infeccions, que un adult de 30-40 anys.

No obstant això, no és necessari fer un exercici intens de resistència per a obtenir beneficis. El mer fet de sortir a córrer, caminar ràpid o realitzar 10.000 passos al dia activa el múscul esquelètic i estimula els macròfags, cèl·lules que detecten i destrueixen patògens nocius que entren en el nostre organisme. “En general, l’exercici està relacionat amb una menor incidència de risc cardíac, millora muscular i bona oxigenació”, aclareix Escors.

5. La felicitat i la vida social

Aconseguir aquesta anhelada longevitat passa per mantenir una adequada salut, i això depèn del treball en equip dels nostres sistemes homeostàtics (el nerviós, l’endocrí i l’immunitari), que estan en constant comunicació. “Un fet comprovat és que, com a conseqüència d’aquesta comunicació neuroinmunoendocrina, quan ens sentim tristes, sols o tenim emocions negatives, el nostre sistema immunitari es deteriora, i per això som més susceptibles de tenir infeccions. Per contra, si tenim emocions positives i som felices, la nostra immunitat està millor i som capaces de defensar-nos de les infeccions”, explica Mónica de la Font.

Malalties autoimmunes més comunes

El sistema immunitari pot convertir-se en agressor. En moltes ocasions utilitzem la paraula exèrcit per a descriure-ho, ja que aquest és la defensa de l’organisme. Però a vegades succeeix que, aquestes tropes, en lloc d’atacar als microorganismes perillosos, apunta a les cèl·lules i teixits saludables; és a dir que, seguint amb el llenguatge bèl·lic, és com si els soldats disparessin contra el seu propi batalló. Així és com funcionen les malalties autoimmunes.

Aproximadament s’han identificat unes 80 malalties autoimmunes (es divideixen en dos grups, les que afecten un òrgan i les que afecten diversos) i hi ha algunes amb més incidència que unes altres (com el cas de l’artritis reumatoide o la tiroïditis d’Hashimoto). Però a l’origen totes comparteixen una fallada del sistema immune que deixa de fer el seu treball de manera adequada (defensar-nos de les agressions externes) i passa a produir-nos un mal.

La malaltia celíaca, la de Crohn, la colitis ulcerosa, la diabetis tipus I, l’hepatitis autoimmune, l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple, el lupus, la febre reumàtica, algunes dermatitis, el vitíligo, la síndrome de fatiga crònica o algunes alteracions en la tiroides… Totes són malalties autoimmunes. Algunes d’elles apareixen en l’etapa de la infantesa, unes altres són més proclius a fer-ho en dones i en l’embaràs i unes altres tenen més predilecció per la vellesa, com l’artritis reumatoide (que afecta a més de 250.000 persones a Espanya i es caracteritza per la inflamació crònica de les articulacions i la seva progressiva destrucció). Són totes malalties cròniques i es desconeix com prevenir-les, però és cert que amb un bon estil de vida algunes d’elles poden arribar a aletargarse.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions