Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cirurgia de tiroides i alteracions de la veu

La intervenció de tiroides, molt comuna entre la poblacion femenina, pot provocar alteracions en les cordes vocals
Per Clara Bassi 25 de octubre de 2009

La tiroides és una glàndula situada prop de les entenimentades vocals i de dos nervis, el recurrent i el laringi superior. Tots dos estan implicats en la parla. Per aquesta estreta relació, a vegades, després d’una intervenció poden aparèixer problemes en la veu, com a afonia o incapacitat total per a emetre sons, veu bitonal, menor sensibilitat en la faringe i major tendència a ofegar-se.

Intervenció de glàndula tiroides

A Espanya es realitzen cada any entorn de 15.000 intervencions de la glàndula tiroides. Malgrat ser molt freqüents, tenen mala reputació pels seus efectes adversos. La glàndula tiroides se situa prop de les entenimentades vocals i de dos nervis molt lligats a la veu: el nervi recurrent, propi de les entenimentades vocals i que s’utilitza en parlar, i el nervi laringi superior, de menor importància, però que també està implicat en la parla.

El primer mou les entenimentades vocals, de manera que afecta la pròpia “anatomia” de la veu, explica Antoni Sitges-Serra, catedràtic de Cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de la Unitat de Cirurgia Endocrina de l’Hospital de la Mar (Barcelona) i referent en cirurgia endocrina. Aquesta estreta relació entre l’aparell fonador i els dos nervis esmentats, a vegades, pot conduir a l’aparició de problemes en la veu després d’una operació de la tiroides: una lesió del nervi recurrent, una lesió inespecífica (quan no s’identifica cap lesió nerviosa) i una lesió del nervi laringi superior.

Tres lesions, diverses conseqüències

Les lesions inespecífiques són reversibles i no estan lligades al mal en els nervis de la laringe

Les lesions inespecífiques que ocasionen problemes de la veu després de la intervenció de tiroides poden deure’s a diverses causes: pòlips, la intubació que realitza l’anestesista -un estudi publicat en “Arxivis of Surgery” conclou que el tub de plàstic que passa per la laringe pot generar inflamació i traumatismes en les entenimentades vocals- i l’acte quirúrgic en si, ja que el cirurgià disseca, obre i toca la zona de les entenimentades vocals. “La percepció de la veu és molt subjectiva i hi ha pacients que, després de la cirurgia, detecten que ja no parlen com abans”, explica Sitges. Aquests problemes són reversibles i no estan lligats al mal en els nervis de la laringe.

Un altre tipus de lesió, la del nervi laringi superior, que “tiba” les entenimentades vocals, és menys greu que la lesió del nervi recurrent, que les “mou”. Després de la cirurgia s’originen entre un 8% i un 15% de lesions en el laringi superior. Pot donar-se en un únic costat de la glàndula tiroides o en els dos. Quan succeeix, els pacients experimenten una pèrdua de la potència de veu, senten que els falta força per a emetre sons aguts (quan canten, noten que han perdut diversos tons). La raó és que les entenimentades vocals no queden ben tibades. L’impacte de la lesió per a certs professionals, com els telefonistes, locutors, mestres i cantants, quan la lesió afecta als dos nervis laringis superiors, pot ser important, sobretot, si la lesió és bilateral.

Un tercer tipus de lesió que pot donar-se després de la cirurgia de la tiroides és la del nervi recurrent, crucial per a moure les entenimentades vocals. Encara que és menys freqüent que l’anterior, les seves complicacions són més greus. El tipus de patologia tiroidal que s’intervingui determina les conseqüències. Quan es deu a un tumor cancerós, el nervi recurrent queda afectat en un 5% o un 6% dels casos, mentre que si l’origen està en una patologia benigna de la tiroides, el risc de lesió es limita a l’1% o 2%.

Aquests són els resultats dels grups més experimentats en cirurgia de la tiroides, però quan els equips que intervenen reuneixen menys experiència, es poden disparar i les complicacions postquirúrgicas arriben fins a un 8% o un 10%. Per aquesta raó, cal acudir a unitats especialitzades en cirurgia endocrina. Fer-ho és fonamental, ja que les lesions del nervi recurrent poden ser també definitives.

Prevenció abans de la cirurgia

Prevenció abans de la cirurgiaÉs possible prevenir algunes d’aquestes lesions abans de la cirurgia tiroidal? No sempre, encara que és possible pal·liar les seves conseqüències. Una de les mesures és no fumar. Els pacients que fumen i amb antecedents de problemes en la veu, tenen les entenimentades vocals més irritades i triguen més a recuperar-se que els no fumadors. A més, el cirurgià ha de saber si existeixen antecedents de problemes amb les entenimentades vocals. Encara que s’estima que afecten a menys de l’1% dels pacients abans d’una intervenció, la comunitat científica debat si s’hauria de fer un examen de les entenimentades vocals, de manera universal, a tots els pacients abans de la cirurgia tiroidal. Aquests problemes previs -laringitis crònica, nòduls o pòlips en les entenimentades vocals, entre altres- no estarien relacionats amb la tiroides, sinó de manera directa amb les entenimentades vocals.

Intervencions de glàndula paratiroide o tumors de cap i coll o tòrax poden donar lloc a alteracions en la veu

Alguns pacients, abans de ser operats, no parlen bé i tenen una lesió del nervi recurrent perquè aquest ha quedat atrapat o estiratge per un goll o un tumor. A l’agost de 2008, Joan Josep Sancho i Antoni Sitges, investigadors de l’Hospital de la Mar, van publicar un estudi en la revista “British Journal of Surgery”, en el qual van identificar els factors de risc segons els quals certs nervis són més sensibles o proclius que uns altres a sofrir danys durant la cirurgia. Segons el treball, els nervis que es bifurquen tindrien tres vegades més risc de sofrir paràlisis transitòries perquè són menys gruixuts.

Símptomes delators i recuperació

Com s’adonen els pacients que la seva veu ja no és la mateixa després d’una cirurgia de la tiroides? L’afonia o incapacitat total per a emetre sons; la veu bitonal, que consisteix en el fet que cada entenimentada vocal emet sons com si corresponguessin a dues persones diferents; menor sensibilitat en la faringe i major tendència a l’ofec, són alguns símptomes que delaten una afectació. Quan aquestes lesions apareixen, en cap cas està indicat un període concret en el qual no s’ha de parlar. Al contrari, en els casos de paràlisi transitòria, s’ha d’estimular l’entenimentada vocal paralitzada.

Els pacients triguen a recuperar-se una mitjana d’entre sis i vuit setmanes; alguns a penes necessiten 15 dies, mentre que uns altres triguen fins a sis mesos. Per a comprovar que s’ha produït aquesta recuperació, se sotmet al pacient a una exploració –laringoscopia– un mes després de la cirurgia. L’objectiu d’aquesta prova és comprovar que els pacients puguin moure una altra vegada les entenimentades vocals i efectuar controls periòdics. Si les lesions són definitives, el plantejament és diferent: és possible que s’hagi de practicar una nova intervenció per a corregir la complicació.

Altres cirurgies de risc

Altres cirurgies també poden ocasionar problemes de la veu. Aquest és el cas de les intervencions de la glàndula paratiroide (pròxima a la tiroides), dels tumors de cap i coll, la cirurgia maxil·lofacial i l’otorrinolaringológica. A aquestes se suma unes altres que es realitzen en el tòrax, ja que una part del trajecte dels nervis veïns a l’aparell fonador discorre cap a la regió toràcica, i la cirurgia del pulmó esquerre, pròxima a l’artèria aorta i al cor.