Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cirurgia estètica

Un sector que factura més de 1.000 milions d'euros a l'any

A Espanya 822 persones se sotmeten cada dia a una operació de cirurgia estètica. Aquesta dada ens situa al capdavant d’Europa en nombre d’operacions, amb un creixement anual del 15%. Al costat d’aquesta pràctica també ha augmentat el nombre de denúncies relacionades amb aquesta mena de cirurgia, no exempta de perills. Si desitja operar-se del nas, augmentar-se el pit o sotmetre’s a qualsevol altra intervenció, asseguri’s que la clínica és legal i la titulació de l’equip està en regla. Més de 6.000 persones exerceixen la cirurgia estètica a Espanya, mentre que només 600 cirurgians plàstics disposen de la titulació correcta.

Causes del boom de la cirurgia estètica

Ni el coneixement dels riscos ni els casos que afloren de mala praxi detenen l’auge de la cirurgia estètica al nostre país, un negoci que creix cada any un 15%. Els avanços tècnics en el camp de la cirurgia, amb noves tècniques més segures i menys agressives, i amb seqüeles cada vegada menys visibles, han propiciat aquest boom de la cirurgia estètica. Però no ha estat aquesta l’única causa.

El sociòleg Ernest García i García, degà de la Facultat de Ciències Socials de València, atribueix aquest bon acolliment per part de la societat a la confluència de diferents factors: “És fruit de combinar una tecnologia capaç de satisfer una demanda per a millorar l’acceptació per part dels altres i la satisfacció amb un mateix, amb l’existència d’una riquesa suficient per a poder pagar-la. Un altre factor important és la confiança social que existeix en la medicina i la cirurgia com una cosa infal·lible.”

Ernest García assenyala també el culte al cos, que sense ser exclusiu dels nostres temps, exerceix una major pressió en la societat de la imatge. I hi ha una altra característica de la societat actual que ha contribuït de manera decisiva en la normalització de la cirurgia amb finalitats estètics. “Es tracta de l’accés al consum de masses. Ja no s’adquireix només el necessari, es pensa el següent: si vull una cosa i la puc pagar, llavors la faig.

El recurs a la cirurgia s’ha normalitzat com molts altres patrons de consum, és una solució creada des de l’oferta i no des de la demanda”, assenyala l’expert. És evident que existeix un consum molt important associat a l’estètica: perruqueries, centres de bellesa, cosmètica, gimnasos, cirurgia, etc.

Els mitjans de comunicació també exerceixen una influència innegable, ja que a més de fomentar aquest consum, transmeten diàriament imatges i missatges que identifiquen l’èxit amb uns determinats cànons de bellesa. Gloria Merí Cucart, del Col·legi Oficial de Psicòlegs del País Valencià i experta en psicologia clínica, explica que des dels mitjans de comunicació s’haurien de fomentar, en lloc de valors de felicitat atribuïbles a factors externs (físic, diners…), valors més concordes amb l’harmonia i l’equilibri personal.

“La felicitat és una sensació interna i s’ha de trobar a través d’una harmonia amb si mateix, mai pot venir-nos donada des de fora”, subratlla. Però no totes les persones tenen la mateixa permeabilitat a aquests factors. Si bé no existeix un perfil únic que descrigui a les persones que aposten per la cirurgia estètica per a millorar el seu físic, la psicòloga Gloria Merí descriu alguns trets comuns de personalitat.

“En general són persones immadures, amb poca capacitat per a acceptar la frustració i la realitat, es mostren dependents dels altres i amb escassa estabilitat emocional, enumera l’experta.”

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions