Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cirurgia íntima femenina

Dolor, insatisfacció en les relacions sexuals o seqüeles dels enllumenaments es poden solucionar amb intervenció quirúrgica

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 03deSetembrede2010
Img mujer mediana edad Imatge: betoinorge

Els parts, els traumatismes o l’edat poden deixar petjada en els genitals de la dona, però certes tècniques quirúrgiques poden millorar la seva deterioració o malestar. Aquest compendio d’operacions es denomina cirurgia íntima femenina i, entre elles, figuren procediments tan variats com el rejuvenecimiento vaginal per làser, la reconstrucció de l’himen i del clítoris o la correcció dels llavis majors i menors. Els seus objectius són millorar l’aspecte exterior dels genitals de la dona afectada i la seva funció perquè aquesta recobri una vida sexual satisfactòria.

Mujer medianaImagen: betoinorge

La cirurgia íntima femenina és un conjunt de tècniques quirúrgiques per millorar la zona exterior dels genitals de la dona, tant des del punt de vista estètic com a funcional. El dolor i la insatisfacció en les relacions sexuals, les seqüeles dels parts o el descontentament amb l’estat de les parts íntimes femenines tenen solució. No obstant això, encara hi ha moltes dones que ho desconeixen.

El ventall d’aquestes tècniques és ampli. Entre elles, figuren les intervencions per retocar els llavis majors o menors (labioplastias) i reconstruir l’himen (himenoplastia) o els clítoris hipertróficos, grans o molests. Javier del Pou, director de la Clínica Ginecológica del Pou-Gómez, que des de fa diversos anys realitza aquests procediments al Centre Mèdic Teknon de Barcelona, assenyala que la himenoplastia només ha de realitzar-se en pacients que han sofert un trencament per problemes traumàtics o accidents. Respecte a la reconstrucció del clítoris, denominada cistoplastia o clitoroplastia i que no ha de confondre’s amb les operacions per reconstruir el clítoris després d’una ablació, aconsella que només es realitzi si les pacients sofreixen dolor.

Un altre tipus de cirurgia íntima és la reconstrucció del sòl pèlvic per evitar la incontinència urinària i fecal després d’un prolapse genital, que té repercussions en la qualitat de vida de la dona i que, en general, està motivat per parts traumàtics o distócicos, que requereixen la intervenció dels metges obstetras.

Rejuvenecimiento vaginal amb làser

La cirurgia íntima és útil en la reconstrucció del sòl pèlvic per evitar la incontinència urinària

Entre totes aquestes tècniques, la més destacada és el rejuvenecimiento vaginal assistit per làser o vaginoplastia. “L’objectiu d’aquesta operació és intentar disminuir l’amplitud vaginal amb criteris de cirurgia estètica, per deixar un perineu net”, assenyala del Pou. S’intervé “tant per dins com per fora” perquè el perineu quedi “en les millors condicions possibles”. Aquesta tècnica consisteix a aplicar el làser per reconstruir el terç exterior de la vagina, reforçar els seus músculs i ressecar o extreure la mucosa vaginal sobrant per proporcionar un suport adequat a la pacient.

Gràcies a aquestes modificacions, s’aconsegueix disminuir tant el diàmetre extern com a intern de la vagina, de manera que quedi més tancada i que la pacient recuperi la satisfacció sexual. Del Pou destaca que amb aquesta cirurgia s’aconsegueix que les dones “tornin al seu estat preconcepcional, com si mai haguessin tingut fills”. No obstant això, per operar-se, no és necessari esperar fins que no es pensi a tenir més fills. Una dona pot sotmetre’s a aquesta intervenció i quedar-se de nou embarassada, encara que tornarà a sofrir una deterioració a la zona intervinguda, excepte si se li practica una cesària.

Aquesta tècnica està recomanada per a pacients que desitgen mantenir o recuperar l’estímul sexual. En la seva majoria, són dones que ronden els 50 anys, amb un dèficit de col·làgen a conseqüència de l’edat, que han tingut dos o tres fills, per la qual cosa la vagina està molt oberta, i es troben en una situació nova (sovint per separació) i desitgen corregir el dèficit sexual que experimenten. “Els procediments quirúrgics permeten que estiguin més còmodes en les seves relacions sexuals i que siguin més gratificants”, afegeix Del Pou.

Segons aquest expert, aquesta operació és adequada per a pacients amb vagines dilatades a l’excés a causa dels parts i amb una “autèntica preocupació perquè el sexe resulta satisfactori”. No és pertinent en dones joves en bones condicions físiques, ni en dones majors que manquen d’interès per la seva vida sexual o quan aquesta és gratificant.

Contraindicacions emocionals

L’única contraindicació del rejuvenecimiento vaginal és d’origen emocional, segons Del Pou. Si una dona travessa un conflicte de parella, en general la situació s’agreujarà. La dona ha d’estar en condicions adequades, “sense patologies ni trastorns locals, ni diabetis, per evitar problemes posteriors com a hemorràgies locals”. “Per obtenir millors resultats, és preferible individualitzar la intervenció”, afirma del Pou. D’altra banda, si es practica en pacients amb relacions estables, però poc interès en la vida sexual, “el resultat, en ocasions, és pitjor”. A més de tenir l’orifici més tancat, es manca de la secreció adequada i la situació empitjoraria.

RESULTATS DE LA VAGINOPLASTIA

Les dones que desitgen sotmetre’s a una vaginoplastia ingressen en un hospital de dia, durant dotze hores, i se’ls aplica l’anestèsia local, peridural o vaginal. La tendència, per la millora que han experimentat els medicaments anestèsics, consisteix a utilitzar l’anestèsia peridural. La intervenció completa s’estén de 60 a 90 minuts. En ocasions, les pacients que recorren a ella sofreixen, a més, incontinència urinària, fecal i prolapses genitals. Per aquest motiu, s’aprofita per efectuar-los una reconstrucció del sòl pèlvic. En el postoperatorio, durant la primera setmana, pateixen molèsties i, durant els primers quinze dies, han d’evitar les relacions sexuals.

Transcorregut aquest temps, el 70% de les pacients manifesten sentir-se molt satisfetes amb el resultat, un 10% diu estar només satisfeta i entre un 10% i un 12% asseguren sentir-se igual que abans de l’operació, subratlla Del Pou. Aquest cirurgià explica que la percepció de les dones operades depèn del seu estat previ i de la motivació per la qual es van sotmetre a un rejuvenecimiento vaginal per làser. Insisteix que els qui se senten satisfetes són dones la vagina de les quals ha quedat dilatada després de donar a llum i aposten per un nou impuls a la seva vida sexual, mentre que en dones que han perdut interès pel sexe, aquesta cirurgia no aconsegueix tan bons resultats.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions