Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Claustrofòbia

Quan la severitat dels símptomes no és alta i el diagnòstic no és complicat, un psicòleg pot ajudar a superar aquesta fòbia en tot just deu sessions

Quan entra en un ascensor, sent palpitacions i la boca seca? Li fa por viatjar amb metro o passar diverses hores amb autobús? Evita circular o passejar pels túnels? Sofreix ansietat quan es troba a les fosques en una habitació tancada? Totes aquestes situacions descriuen el que es coneix com a claustrofòbia, una por intensa als llocs tancats que es caracteritza per diversos símptomes fisiològics i que requereix la intervenció d’un especialista per a superar-lo. Encara que és una de les fòbies més senzilles i fàcils de tractar, qui la pateix pot veure’s limitat en la seva vida diària. Per això, convé acudir al psicòleg perquè diagnostiqui i aplicació la teràpia més adequada. Deu sessions poden ser més que suficients.

Origen

/imgs/2006/10/claustrofòbia.jpgLes fòbies es caracteritzen per una por irracional davant una circumstància o situació determinada. Quan aquesta por es presenta com a conseqüència de sentir-se atrapat en un espai petit, o que es percep com a tal, es denomina claustrofòbia. Un problema que afecta aproximadament el 5% de la població i que es classifica dins de les denominades fòbies específiques, és a dir, aquelles que descriuen la por a una cosa concreta.

Qui la pateix evita situacions tan comunes com utilitzar un ascensor, travessar un túnel, viatjar amb metro, autobús o avió, quedar-se tancat en una habitació petita i, fins i tot, hi ha qui es nega a suportar proves mèdiques com un TAC, que requereix immobilitat absoluta durant diversos minuts en màquines d’ajustades dimensions. «Són capaços de buscar qualsevol alternativa per a no haver d’afrontar la seva por», assevera Juan Romeu, especialista en neurologia i psiquiatria del Gabinet Mèdic Psicològic de Barcelona i pertanyent al Cos Facultatiu de la Clínica Quirón.

En la claustrofòbia sol ser més freqüent el temor a un atac d’ansietat que a quedar-se atrapat en un espai reduïtÉs molt probable que una persona que pateix episodis de claustrofòbia pugui haver experimentat abans una situació traumàtica que li condueix a evitar escenaris similars. Per exemple, és freqüent que es neguin a utilitzar un ascensor els qui s’han quedat atrapats en algun moment de la seva vida en un altre sense tot just aire per a respirar, més si es va tallar el subministrament elèctric. Però no totes les experiències desagradables són viscudes per cada persona de la mateixa manera ni deixen la mateixa petjada. Que en un futur es desenvolupi aquest temor irracional a repetir-la, per tant, pot dependre d’altres factors.

Alguns especialistes afirmen que la claustrofòbia es produeix per causes hereditàries, com una espècie de trastorn genètic que es transmetria de generació en generació. Una teoria amb la qual no tots estan d’acord i que respon, segons explica Verónica Guillén, psicòloga del gabinet de Psicologia Previ, de València, al fet que «alguns pares transmeten als seus fills missatges d’ansietat i els traslladen, sense adonar-se, les seves pròpies fòbies».

Són diverses les teories, però en la pràctica la majoria coincideix a afirmar que qui pateix de claustrofòbia no sempre tem a l’espai tancat en si, sinó que pateix la mateixa por, a vegades més, a les possibles conseqüències negatives que pugui provocar. «És molt freqüent que es temi més sofrir un atac d’ansietat que quedar-se penjat en un ascensor», assenyala Guillén. Precisament, és en aquests casos quan el tractament pot complicar-se perquè les pors es multipliquen i les fòbies, també. És com si a més de tenir por a un gos, ens aterrís pensar que ens pot mossegar i contagiar-nos la ràbia.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Símptomes »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions