Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Càncer de còlon, un problema de salut pública

És la malaltia oncològica més freqüent entre els ciutadans europeus

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 01deAbrilde2011
Img gente a trabajar Imatge: kozumel

El càncer colorrectal és una malaltia molt freqüent i la segona causa de mort per carcinoma a Espanya. Es calcula que un 5% dels homes i un 3% de les dones ho desenvolupen abans dels 74 anys. Els programes de detecció precoç permeten diagnosticar-ho a temps per augmentar les possibilitats de guarir-ho i evitar la mort per aquesta causa. Però malgrat aquestes dades, els programes de garbellat encara no s’han estès de forma universal.

A Espanya, cada any es diagnostiquen més de 25.000 casos nous de càncer colorrectal, la segona causa de mort per malaltia oncològica. La taxa d’incidència (o desenvolupament de nous casos) supera els 60 diagnòstics per 100.000 habitants i any, segons indica Modest José Encalles, especialista en Aparell Digestiu del CIM (Centre Internacional de Medicina Avançada), del Centre Mèdic Teknon i de l’Hospital Universitari Valle d’Hebron, amb motiu del Dia mundial contra el càncer de còlon.

Aquesta jornada d’informació i sensibilització sobre aquesta patologia s’organitza cada 31 de març. L’impacte de la malaltia en la població europea justifica aquest tipus d’iniciatives. Es calcula que el 5% dels homes i el 3% de les dones desenvoluparan un carcinoma colorrectal abans de complir 74 anys. Per això, la Unió Europea (UE) ha recomanat a tots els Estats membres la implantació de programes de garbellat entre els ciutadans de 50 a 74 anys. Malgrat la freqüència en el diagnòstic, en l’actualitat, no s’arriba a detectar-ho de manera precoç “perquè no hi ha una tècnica universal per a tota la població”, explica Vares. En 2010 es va diagnosticar, sobretot, a causa del desenvolupament de símptomes que van obligar al pacient a acudir al metge.

Els senyals d’alarma principals són la presència de sang en la femta i un canvi en el ritme intestinal

Entre els senyals d’alarma principals figuren la presència de sang en la femta (rectorragia) i el canvi en el ritme intestinal habitual. La pèrdua de sang pot passar inadvertida i provocar anèmia o alarmar a l’afectat quan ho percep. En la seva majoria, el sagnat ocorre perquè es desenvolupen hemorroides, però encara així, davant una rectorragia, sempre ha de consultar-se a un especialista.

Test de sang oculta en femta

Vares explica que “al nostre país s’han implementat alguns programes amb una tècnica relativament fàcil i poc costosa en l’aspecte econòmic: la detecció de sang oculta en femta, dirigida a homes i dones d’entre 50 i 69 anys”. Però aquest procediment es relaciona amb un elevat nombre de falsos positius, és a dir, falses alarmes de possibles casos de càncer de còlon.

Aquestes notícies poden generar ansietat en els qui reben aquest diagnòstic de sospita, fins que se’ls sotmet a una prova que ho confirmi o ho descarti. És la mateixa situació que experimenten les dones que participen en un programa de garbellat de càncer de mama. En el de còlon, la detecció de la sang oculta en femta és el mètode universal per pensar en el seu possible desenvolupament. Si la prova és positiva, es proposa al pacient la realització d’una colonoscopia amb biòpsia i/o polipectomía (extracció de pòlip, tumor de forma pediculada) quan procedeix.

Alemanya és l’únic país de la UE on s’efectuen colonoscopias cada deu anys als individus majors de 55. La colonoscopia total amb sedació i l’extracció d’un pòlip en el còlon o en el recte, quan és necessari, pot guarir més del 10% dels casos si la tumoración benigna s’ha transformat en maligna. “La majoria dels carcinomes colorrectales es desenvolupen a partir de pòlips, que són molt freqüents, encara que solament el 3% evoluciona a malaltia oncològica. El temps mitjà necessari per completar aquesta transformació supera els deu anys”, detalla Vares.

A Espanya, algunes comunitats autònomes ja compten amb un programa de garbellat. Aquest consisteix en la pràctica d’un test de sang oculta en femta i, en cas de ser necessari, una altra exploració que confirmi el diagnòstic o ho descarti. Segons l’Estratègia Contra el Càncer del Sistema Nacional de Salut (SNS), està previst que aquests programes s’estenguin a tot el SNS, és a dir, a totes les comunitats autònomes. Vares recorda que “l’objectiu principal és la reducció de la taxa de mortalitat, mitjançant el diagnostico en fases més precoces”.

QUALITAT DE VIDA I MORTALITAT

La taxa de mortalitat dels afectats ha disminuït en els últims anys. La seva taxa de supervivència, als cinc anys, ronda el 50%. No obstant això, quan es diagnostica en la fase I (o fase inicial), aquesta ascendeix al 90%, igual que ocorre en el càncer de mama, exposa Modest José Encalles. “Aquesta malaltia es diagnostica de manera prematura, encara que no tant com volguéssim per aconseguir una curació completa”, afegeix.

El 60% dels casos de carcinoma colorrectal són esporàdics, no familiars i afecten a individus majors de 50 anys (d’aquí la importància de la prevenció, ja que qualsevol persona pot desenvolupar-ho). El 30% dels casos són familiars, la qual cosa significa que l’afectat té algun antecedent en la seva família. Finalment, la forma hereditària suposa menys del 10% dels casos, una minoria. Per a la seva detecció, es realitzen anàlisis genètiques de diagnòstic, especifica Vares.

Una vegada detectat, es realitza una endoscòpia o una ecografia endoscópica, que avalua el grau d’infiltració tumoral (estadi) per establir un tractament individualitzat i millorar els resultats. L’ecografia s’efectua bé en el mateix acte endoscópico (colonoscopia) amb “minisondas” o en una segona exploració, amb equips més sofisticats. Després, es tracta amb radioteràpia, quimioteràpia i cirurgia personalitzada, en funció de l’estadi de la malaltia. Altres tractaments, com els anticossos monoclonales, encara es troben en fase de recerca. Avanços mèdics diagnòstics i terapèutics com els descrits han propiciat la disminució de les defuncions i l’augment de la taxa de supervivència. En paral·lel a això, s’ha registrat una millora de la qualitat de vida, ja que cada vegada menys pacients han de sotmetre’s a una colostomía, que implica una obertura que s’efectua per permetre la sortida de la femta.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions