Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Càncer: efectes col·laterals a l’entorn del malalt

A més del sofriment que suposa per al propi pacient, el càncer també afecta a l'entorn proper de familiars i amics

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 11deDesembrede2015
Img efectos colaterales cancer hd Imatge: altanaka

Al nostre país es diagnostiquen cada any al voltant de 200.000 nous casos de càncer, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM). Malgrat aquestes xifres, gràcies als avanços en el garbellat, el diagnòstic precoç i els tractaments, cada vegada un nombre major de pacients sobreviu. Però, què succeeix en el si d’una família, quan un dels membres sofreix càncer? Quins són els efectes col·laterals en familiars i amics propers del malalt? En aquest article es descriu com afecta el càncer a l’entorn de l’afectat i s’aporten recomanacions per intentar reduir l’impacte d’aquesta malaltia.

Img efectos colaterales cancer art
Imatge: altanaka

El càncer és una de les malalties més difícils d’afrontar per les seves connotacions, a pesar que amb els tractaments actuals la majoria dels afectats aconsegueix guarir-se. Però a més del sofriment que suposa per al propi pacient, també afecta, i molt, a l’entorn proper de familiars i amics. És tan important que, en l’actualitat, els professionals de salut “els consideren com un pacient de segon ordre i els hi inclou en l’atenció terapèutica”, reconeix Pepi Soto i Mora, cap del departament de Psicooncología de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a Catalunya. Però, com incideix el càncer a l’entorn del malalt?.

Com afecta el càncer a familiars i amics propers

Per a aquesta especialista, el càncer repercuteix de forma negativa en les següents esferes:

  • Afecta a nivell emocional. L’entorn familiar sofreix pel malalt, es preocupa, està nerviós. Les emocions més freqüents que es donen en els diferents membres de la família són des d’ansietat fins a símptomes depressius, junts o seqüenciats. Una preocupació sostinguda, sense el suport terapèutic adequat, pot desembocar en un trastorn afectiu o depressiu.
  • La malaltia oncològica també fa mossa en l’estructura funcional de la família. Els familiars no es relaxen pel nero fet que ells no són els pacients. I, a diferència del propi malalt, al que van dirigits totes les cures i manyagues, “no es permeten el luxe de demanar que algú estigui per ells. A més, la malaltia provoca canvis de rols i d’estructures familiars i s’incrementa la pressió: més càrrega de treball i de responsabilitat, per exemple, per la cura de fills o de persones majors, si és un dels cònjuges el que està malalt”, explica l’especialista. Tota aquesta sobrecàrrega no fa sinó augmentar el nivell d’estrès ja de per si mateix elevat per la malaltia.
  • Finalment, el càncer segueix afectant als familiars quan el procés no resulta bé i acaba en defunció. Quan sembla que el sofriment s’ha acabat, els familiars es queden amb el duel, “que és necessari atendre”, insisteix la psicooncóloga.

Manifestacions físiques i psicològiques més freqüents

És ben conegut com qualsevol problema psicològic té efectes en l’organisme. Quan una persona té un elevat i mantingut nivell de preocupació, és fàcil que es tradueixi en diversos símptomes físics com: alteracions de l’alimentació, amb pujades o baixades de pes o inapetencia; trastorns del somni, com a insomni, insomni de conciliació o despertessis freqüents; o somatizaciones, que són senyals físics que es generen per estrès, com els símptomes gàstrics o de còlon, caiguda del cabell o sensació de pressió toràcica, entre uns altres.

No obstant això, també es poden sofrir trastorns psicològics, com l’ansietat o la depressió, dos símptomes molt freqüents, tal com apunta un estudi realitzat per l’AECC i l’Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida (Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida) de la Universitat de Girona amb familiars i amics propers de malalts de càncer hospitalitzats. El 44,2% i el 23,1% dels participants van mostrar ansietat i depressió, mentre el 19,2% de la mostra sofria els dos trastorns alhora. A més, assenyala Soto, que és una de les autores de l’informe, que arran del diagnòstic de càncer, l’11,5% dels sondejats van presentar canvis negatius en els seus hàbits de salut (relacionats amb l’alimentació, el consum d’alcohol, l’hàbit tabáquico, etc.) i van ser els que major simptomatologia ansiosa van manifestar.

No cal perdre de vista que el càncer, encara avui, és una de les principals causes de mort a tot el món. Per aquest motiu, altres símptomes freqüents són: sensació de preocupació, rumiaciones -pensaments nocius constants que provoquen un sentiment de frustració-, obsessions, nerviosisme, tristesa, sensació de solitud, aïllament i impotència, entre uns altres.

Set recomanacions per al cuidador del malalt de càncer

Per disminuir l’impacte de la malaltia en els cuidadors familiars, la psicooncóloga recomana dues accions rellevants.

Primer, demanar ajuda: si un s’adona que està en una situació que li desborda, el millor és reconèixer-ho i sol·licitar ajuda a la família, al metge, la infermera o al psicòleg de referència.

La segona és prevenir, i que es pot afavorir tenint en compte diversos consells, entre els quals destaquen com més rellevants els següents:

  • 1. Compartir i comunicar amb la família o amb l’entorn proper, o amb el propi malalt, què se sent i com.
  • 2. Descansar. Quan s’està acompanyant cal prendre consciència de la importància de descansar, de cuidar-se per cuidar. L’energia que un disposa és limitada i per això cal comptar amb un espai personal propi.
  • 3. Realitzar activitat física, sobretot durant els ingressos hospitalaris. Cal reservar-se un temps per sortir a passejar, córrer, etc., fer aquella activitat física a la qual un estava acostumat.
  • 4. Organitzar-se el temps. Quan es cuida a un malalt, s’incrementa el nivell de responsabilitat i de càrrega. Per això és fonamental aprendre a prioritzar (no tot és urgent ni important), compartir responsabilitats i delegar, sobretot les dones cuidadores, que haurien de tenir-ho en compte abans que aparegui una sobrecàrrega difícil de portar.
  • 5. Evitar l’aïllament. Aquestes situacions provoquen que el cuidador abandoni la seva vida social i les seves relacions i es tanqui en si mateix.
  • 6. Posar límits. Quan es cuida a una altra persona cal aprendre a posar límits, fins i tot, al propi malalt que, de vegades, pot demandar a l’excés. I, si la situació es fa insostenible, buscar ajuda professional que col·labori en la tasca de la cura.
  • 7. Demanar suport psicològic.

Sobreviure al càncer

En 2012 la incidència de càncer va ser de 215.534 casos (dues terceres parts en persones a partir dels 65 anys), amb una taxa per edat de 215,5 casos per 100.000 habitants per any i un risc de sofrir-ho abans dels 75 anys del 25,1%. La predicció per aquest any és que la xifra experimenti un lleu increment que s’explicaria pel creixement i envelliment de la població. De fet, es pronostica que un de cada tres homes i una de cada quatre dones tindran càncer al llarg de la seva vida.

No obstant això, gràcies als avanços en salut, a Espanya hi ha prop d’un milió i mitjà de persones que han superat aquesta malaltia i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50% per a l’any 2020, segons informa la SEOM. Encara que, en l’actualitat, el 66% dels supervivents depassa els 60 anys, la tendència és que pugi el nombre en població jove i de mitja edat.

Una vegada guarida la malaltia, comença una etapa amb noves necessitats: cal reinventar-se i aprendre a invertir les energies per afrontar el futur, plantejar-se altres objectius i perdre la por a tornar a caure malalt. Però no és fàcil. Per aprendre a gestionar aquests i altres aspectes, els especialistes adverteixen que fan falta programes que contemplin una rehabilitació a llarg termini, que tingui en compte no solament el vessant físic i psicològica, sinó també la social.

Etiquetes:

ansietat càncer duel

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions