Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Recerca mèdica

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cànnabis en tractaments contra el dolor

A Catalunya es pot utilitzar ja amb finalitats terapèutics

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 04deNovembrede2002

L’OMS estima que cada any moren en el món cinc milions de persones; la meitat, amb dolor. A través d’aquests malalts la ciència mèdica ha après que el dolor crònic manca d’utilitat biològica i que, una vegada d’analitzat com a símptoma, ha de ser anul·lat o reduït fins a fer-ho tolerable per al pacient. Ara bé, qui i en funció de què decideix quines són les substàncies es poden emprar per a mitigar el dolor o els trastorns que ocasionen alguns agressius tractaments mèdics? Una de les substàncies de la controvèrsia és el cànnabis, que a Catalunya es pot utilitzar ja amb finalitats terapèutics.

Cànnabis sativa

La pròpia Organització Mundial de la Salut recomana un tractament analgèsic escalonat. És a dir, per a dolors lleus l’adequat serien els fàrmacs com el paracetamol, per als moderats, es passaria als opiacis febles -codeïna o tramadol-, deixant l’ús de substàncies com la morfina, la metadona o el fentanil -opiacis forts- per als casos de dolor intens. És a dir, per a determinats casos aconsella recórrer a determinades drogues, la qual cosa inevitablement alimenta la polèmica: quines substàncies es poden usar? per què derivats de l’opi sí i del cànnabis, que és la droga il·legal més consumida i una de les menys perilloses, no?

La planta, la cànnabis sativa, ha estat conreada per l’home des del Neolític i des de sempre ha estat emprada per a extreure fibres per a la manufactura de teixits i sogues, i, fins i tot, com a aliment per a petits animals domèstics. La seva facultat per a alterar la funció normal del cervell (deguda a la presència del principi actiu THC, o delta-9-tetrahidrocanabinol) va fer que el seu ús també es fes recurrent en cerimònies religioses, celebracions socials i tractaments mèdics. Els qui la van incorporar a la farmacopea occidental -en l’oriental és impossible datar les seves primeres aplicacions- van ser el romans. Dioscórides va prescriure les preparacions de la planta com a analgèsic i com a fre al desig sexual, al que Galeno -cent anys més tard- va afegir que l’abús produïa esterilitat.

Independentment de la controvèrsia entre investigadors, el cànnabis gaudeix de certa tolerància social i el seu consum constitueix gairebé una manera d’entendre la vida. Això és, s’associa amb joves i madurs progressistes, de clares tendències esquerranes, defensors de la pau i de quantes reivindicacions contribueixin a un món millor. Un retrat robot no per estereotipat incert i que encaixa amb l’adult actiu participant -o simpatitzant- del Maig del 68 o el jove objector de consciència. Avui, amb prohibició pel mig, la comunitat científica segueix sense posar-se d’acord sobre els efectes terapèutics de la qual és, després de l’alcohol i el tabac, la droga més consumida. Segons el Pla Nacional sobre Drogues, a Espanya, gairebé un 20% de la població entre 15 i 65 anys l’ha provat alguna vegada i entre un 4 i un 5% la utilitza habitualment.

Des de la seva il·legalització, els arguments a favor o en contra del seu ús -ja sigui terapèutic o lúdic- han estat sempre condicionats per prejudicis o interessos. L’exemple més clarificador es va donar fa tan sols cinc anys quan l’Organització Mundial de la Salut va fer públiques dades extretes d’un estudi que revelaven que la droga tenia efectes sobre el desenvolupament cognitiu i la capacitat psicomotora dels seus usuaris. Mesos després, la revista anglesa New Scientist es va fer amb l’informe original i va revelar que l’OMS havia suprimit de la seva declaració tot esment a les comparacions entre la marihuana i l’alcohol i el tabac. En elles es concloïa que el mal general a la salut ocasionat pel consum de la primera era inferior al generat per l’ús de qualsevol de les altres dues.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Usos mèdics »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions