Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Colesterol

Una dieta baixa en greix i l'exercici físic regular disminueixen els nivells en sang d'aquesta substància
Per miren 26 de abril de 2004

El colesterol és una substància present en qualsevol organisme i imprescindible per al seu funcionament. No obstant això, nivells elevats en la sang augmenten el risc de patir malalties coronàries i constitueixen un greu perill per a la salut, en afavorir l’acumulació de colesterol en les parets de les artèries (arterosclerosis). Una dieta baixa en greix i exercici físic moderat però continu afavoreix la presència del denominat colesterol “bo”, encarregat de netejar els vasos sanguinis i destruir el colesterol “dolent”.

Definició

La Fundació Espanyola del Cor (FEC) defineix el colesterol com aquella substància grassa natural que està present en totes les cèl·lules del cos humà i resulta “imprescindible” per al normal funcionament de l’organisme.

  • La seva presència afavoreix la formació d’àcids biliars, necessaris per a la digestió dels greixos.
  • Constitueix la membrana cel·lular, de manera que sense ell no hi hauria estructures cel·lulars.
  • En la pell, i al contacte amb els raigs solars, aconsegueix transformar-se en vitamina D.
  • Protegeix la pell de molts agents químics i evita la deshidratació per vaporització.
  • Ajuda en la formació de certes hormones, com les sexuals i les tiroidals.

“Malalts de colesterol com a tal no existeixen. No obstant això, els nivells de colesterol plasmàtic elevats constitueixen un factor de risc cardiovascular”, apunta Carmen Cuadrado, professora de Nutrició de la Universitat Complutense de Madrid.

L’ésser humà obté cada dia quantitats importants de colesterol que procedeixen de dues vies: del fetge -que fabrica prop de 1.000 mil·lilitres- i d’aliments tan habituals com el rovell d’ou, els menjars grassos o la mantega. Aquesta circumstància obliga l’ésser humà a tenir en compte els nivells recomanats pels especialistes i a sotmetre’s a exàmens periòdics, sobretot, quan es forma part dels denominats ‘grups de risc’.

En aquest sentit, la FEC adverteix del perill que impliquen nivells elevats de colesterol (hipercolesterolemia) i recorda que convé aprofitar les extraccions de sang que es realitzin per qualsevol motiu per a mesurar aquests nivells. “Abans dels 30 anys hauríem de saber la nostra xifra de colesterol total”, alerta.

Colesterol “bo” i “dolent”

Encara que no existeixen colesterols diferents, segons la mena de lipoproteïnes -partícules esfèriques formades per proteïnes i lípids- en què aquest és transportat en l’organisme, els experts distingeixen entre colesterol ‘bo’ i colesterol ‘dolent’.

En concret, la Societat Espanyola d’Hipertensió denomina colesterol “dolent” a aquell que va unit a la lipoproteïna LDL (de baixa densitat), mentre que el colesterol “bo” seria el que va unit a la lipoproteïna HDL (d’alta densitat).

Colesterol “dolent”. Presenta una tendència a dipositar-se en les parets dels vasos sanguinis i augmenta quan es menja molt de greix d’origen animal, formatges grassos o embotits. En aquest cas, les lipoproteïnes LDL contenen un 47% de colesterol i poden oxidar-se i convertir-se en agents nocius.

Colesterol “bo”. Allibera a les parets dels vasos sanguinis de l’excés de colesterol i augmenta amb l’exercici físic i una dieta rica en fibra i baixa en greix. Les lipoproteïnes HDL es formen en el fetge i en l’intestí riques en proteïnes i contenen relativament poc colesterol en néixer.

A més, existeixen lipoproteïnes de molt baixa densitat (VLDL), que transporten triglicèrids i que quan estan molt altes eleven també els nivells de LDL, fent-ho més dens i petit, amb una major facilitat per a dipositar-se en les artèries.

És molt important, per això, conèixer els nivells de colesterol bo i contribuir a la seva formació, ja que s’encarrega de retornar l’excés d’aquesta substància al fetge per a la seva posterior destrucció i redueix els riscos de patir malalties coronàries o cardiovasculars.

La Fundació Espanyola del Cor accepta com a normals els següents valors:

  • Colesterol total: menys de 200 mg/dl.
  • Colesterol LDL o dolent: menys de 100 mg/dl.
  • Colesterol HDL o bo: més de 35 mg/dl en homes i 40 mg/dl en dones.
  • Triglicèrids: menys de 150 mg/dl.

“Es recomana que la ingesta de colesterol dietètic, el que es pren amb els aliments, estigui per sota dels 300 mil·ligrams diaris o dels 100 mil·ligrams per cada 1.000 quilocalories”, explica Carmen Cuadrado.

Si el colesterol total ha de ser, com a màxim, 200 mg/dl, s’ha de buscar l’equilibri entre el dolent i el bo, que ha de presentar nivells elevats (no exagerats) per a reduir les probabilitats de sofrir accidents cardiovasculars. De poc serveix que el colesterol total estigui dins dels paràmetres acceptats si el ‘bo’ es troba per sota. Com més gran és la proporció de colesterol bo alt, menor és el risc coronari.

Tractament

Diagnosticada la malaltia, el metge serà qui recomani el millor tractament, que pot ser amb fàrmacs o sense fàrmacs.

En el primer cas, el pacient haurà de posar en marxa una dieta baixa en colesterol i realitzar exercici físic continu. “La dieta més adequada per a les persones amb hipercolesterolemia seria aquella en la qual s’aconseguís reduir la ingesta total de greix, limitant els àcids grassos saturats i augmentant els monoinsaturados”, descriu Quadrat.

“També és convenient reduir la ingesta d’aliments rics en colesterol dietètic, com a rovell d’ou o embotits, adequar la ingesta energètica per a evitar el sobrepès, l’obesitat i altres factors de risc cardiovascular, aportar fibra en la dieta i aliments rics en hidrats de carboni complexos, com a lleguminoses, pa, patates, pasta o arròs, i augmentar el consum de verdures i fruites pel seu contingut en antioxidants i àcid fòlic, a més de fibra”, afegeix.

Amb tot, els especialistes aposten per la dieta mediterrània com la més beneficiosa per a aconseguir els millors resultats, amb una aportació de greixos inferior al 35%, i revelen la importància de distingir entre:

  • Greixos saturats. Afavoreixen el dipòsit de colesterol LDL en les artèries i es troben en la carn, els embotits, llet, formatge, mantega i olis vegetals, com el de coco i palma.
  • Grasses poli-insaturades. Rebaixen el colesterol sanguini, protegeixen de l’arterioesclerosi i es troben en alguns olis vegetals i en peixos blaus.
  • Grasses monosaturadas. Augmenten el colesterol HDL i es troben en l’oli d’oliva.

En el segon cas, també serà el metge el que decideixi els medicaments més adequats per a controlar el colesterol, si bé aquests sempre han d’anar acompanyats d’una dieta adequada i el convenient exercici físic.

PrevencióPel fet que el colesterol alt no produeix símptomes físics fins que apareixen les primeres complicacions, la seva acció és lenta i silenciosa. La FEC aconsella, per això, realitzar una anàlisi de sang als malalts (i els seus familiars de primer grau) que pateixin cardiopatia isquèmica i altres malalties cardiovasculars a edats primerenques.

I és que existeixen determinats factors que no són modificables -com ara l’edat, el sexe o els antecedents familiars- i uns altres sobre els quals es pot actuar per a prevenir les malalties cardiovasculars.

Així, és important ser conscient del mal que produeixen en l’organisme el tabac o l’alcohol, una dieta amb abundància de greixos o el sedentarisme. La substitució d’aquests factors per uns altres més saludables contribueix a millorar la qualitat de vida i, en conseqüència, de la salut.

Edat. L’habitual és que la colesterolemia es manifesti a partir dels 25 o 30 anys, si bé cada dia són més freqüents els casos de nens i joves, els nivells dels quals han d’estar per sota de 170 mg/dl.

Sexe. Les dones han de controlar els nivells de colesterol molt especialment durant l’embaràs i la menopausa, ja que en aquestes etapes es produeixen alteracions en els nivells de lípids i lipoproteïnes, respectivament.

Embaràs. Són necessaris els controls de les xifres, sobretot, en aquelles pacients amb nivells alts de lípids.

Menopausa. Resulta habitual la pujada del colesterol total i LDL enfront de la disminució de l’HDL. Abans de la menopausa, les dones presenten nivells menors que els homes. No obstant això, a partir d’aquesta, les xifres són més elevades que les masculines.

Genètica. La presència de colesterol bo en l’organisme ve determinada genèticament. Es tracta d’una predisposició heretada que, no obstant això, pot ser modificada. Les concentracions de colesterol estan determinades per la quantitat que produeix el propi organisme i ha de tenir-se en compte tant la història familiar d’alts nivells de colesterol sanguini, com de malalties coronàries.

Pes. L’excés de pes sol anar associat amb un elevat nivell de colesterol total, igual que la distribució del greix. Un augment del greix en el tronc i en la meitat superior del cos implica un major risc d’infart.

Exercici físic. Per a aconseguir uns resultats més beneficiosos, aquest ha de ser regular de tipus aeròbic, com fer una passejada o una carrera suau, prioritzant la durada en lloc de la intensitat i sota prescripció mèdica. Permet el control del pes i redueix la pressió arterial.

Greixos. El seu consum afavoreix els casos d’obesitat, l’augment dels triglicèrids i de la tensió arterial. A més, redueix la capacitat de l’organisme per a eliminar el colesterol.

Alcohol. Malgrat que el consum moderat (uns 30 g al dia, poc menys de dues copes) augmenta el colesterol “bo” i protegeix al “dolent” de la seva oxidació, especialment quan es tracta de vi negre, una ingesta excessiva resulta molt perjudicial per a l’organisme i augmenta el colesterol LDL.

Acidifico Oleic. Present, sobretot, en l’oli d’oliva (70%), l’àcid oleic eleva la fracció de colesterol “bo” i disminueix la del “dolent”, per la qual cosa el seu consum és molt recomanable. També es troba en olives, fruita seca, greix i carn de porc.

Dieta. Ha d’aconseguir que prevalguin les carns magres, el pollastre, el gall dindi o el conill, a més dels llegums, les fruites, les hortalisses i el segó de civada. També són importants els productes lactis descremats i consumir un màxim de tres ous a la setmana.

Preparació d’aliments. Quant a la forma de preparació dels aliments, les tècniques de la cocció, vapor, graella o planxa resulten més sanes, encara que, segons recorda Quadrat, “la tècnica de fritada no és tan agressiva com es pensa”.