Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com actuar davant les negligències mèdiques

Les negligències mèdiques, tant si es produeixen en centres mèdics privats com a públics, donen dret al pacient a presentar una reclamació per qualsevol de les vies legals existents.

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 22deJuliolde2005

En l’actualitat, encara existeix un alt grau de desinformació a l’hora de fer front a una situació de presumpta vulneració de drets per part d’un metge o de l’Administració sanitària. Per això, si pretenem que les reclamacions contra aquest tipus d’agressions professionals prosperin és important conèixer les diferents fórmules per denunciar una negligència, els terminis i el procés a seguir.

Davant la sospita que un professional mèdic ha actuat de forma negligent, l’usuari d’aquests serveis pot presentar-se davant el Col·legi de Metges de la seva província i exposar la corresponent reclamació sol·licitant l’obertura d’un expedient disciplinari contra el col·legiat.

Quan la negligència s’hagi produït en un centre privat el més convenient és dirigir-se, per escrit, al responsable del centre i al causant del dany. Si no queda conforme amb la resposta pot acudir als serveis de la seva comunitat autònoma o interposar una acció judicial. En qualsevol cas, el termini de prescripció per presentar la denúncia és d’un any des de la data de la infracció.

En primer lloc, abans d’interposar una demanda és aconsellable recopilar totes les dades que acreditin que, efectivament, ha existit negligència mèdica. El més adequat per al particular en aquests casos és rebre assessorament d’un advocat. Aquest en col·laboració amb un especialista mèdic podrà confirmar que el pacient realment ha estat víctima d’una negligència mèdica.

També resulta de gran interès tenir una valoració orientativa de la indemnització que podria resultar per saber quin és l’interès econòmic i comprovar d’aquesta forma si compensa engegar els procediments que facin efectiva la reclamació.

Una vegada seguits aquests primers passos podem exigir la responsabilitat dels danys produïts per tres vies diferents: civil, penal i contenciós – administratiu. Les dues primeres fórmules són les més utilitzades, encara que la nova Llei del Contenciós Administratiu posada en vigor el 14 de gener de 1999 obliga a les persones que hagin sofert una negligència mèdica en un hospital públic a recórrer per via penal o contenciós – administratiu. Aquesta via, que es limita a la responsabilitat de l’Administració i mai del metge o personal sanitari, sol ser lenta i fins i tot ara resulta més cara per l’obligació de l’ús d’un procurador.

En general, es recomana recórrer a la via penal en casos de defunció o lesions greus ja que és ràpida, econòmica i perquè pot aconseguir el que li afectat pretengui, ja sigui la inhabilitació i/o la presó per al professional. En canvi, per a successos més lleus se sol optar per la via civil, si bé és la més cara, també és la més eficaç. En aquest cas, si es guanya la demanda el pacient rebrà únicament una compensació econòmica, encara que si finalment es demostra que no ha existit negligència mèdica el demandant es farà càrrec del pagament de les despeses que genera el procés.

Finalment, en interposar la denúncia és important tenir la certesa de quin metge és el responsable directe del fet, ja que es comet un error en denunciar a tot l’equip mèdic. No obstant això, sempre s’ha de denunciar, juntament amb el metge, a la clínica, hospital o entitat asseguradora per assegurar-nos d’aquesta forma que la sentència es faci efectiva si el metge no respon.

A més, si durant el procés comprovem que el jutge no es comporta de forma imparcial o la seva sentència no és justa, hem d’elevar una reclamació al Consell General del Poder Judicial interposant el corresponent recurs d’apel·lació o cassació.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions