Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com afecta el soroll al cor

Les sensacions auditives desagradables i molestes poden causar alteracions cardiovasculars amb mínims símptomes que poden ser perillosos

Img como afecta ruido corazon hd Imatge: rdrgraphe

El soroll afecta tant a la salut com al comportament individual i social de la persona. La contaminació acústica en l’àmbit laboral és encara més preocupant, ja que té efectes a llarg termini, i el cor és una de les seves principals víctimes. L’exposició continuada al soroll pot generar hipertensió arterial i arterioesclerosi, a més d’alteracions de l’agudesa visual, trastorns de somni, cansament i estrès que poden augmentar el risc d’accident laboral i disminuir el rendiment professional. En aquest article es descriu quin és la situació del soroll a Espanya i quins efectes provoca en la salut.

Espanya: un país sorollós

L’exposició constant al soroll laboral pot ocasionar alteracions cardíaques a llarg termini, sense que les persones afectades apreciïn símptomes de malaltia. Un dels principals motius podria ser que l’exposició constant a molts decibels (dB, la unitat de mesura de la intensitat del so) causa modificacions en el comportament, cansament i estrès. Tots aquests aspectes, al seu torn, comporten problemes psicofísics que poden acabar en complicacions cardiovasculars, segons investigadors de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

Es calcula que entorn de 10 milions de persones a Espanya suporten uns nivells mitjans de 65 dB, límit màxim sonor marcat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per comprendre què representa aquesta xifra, es pot comparar amb el nivell mitjà de decibels en una conversa normal entre dues persones a un metre de distància, que oscil·la de 50 a 55 dB.
El soroll perllongat és nociu per a la salut

La recerca de la UPM es va centrar en el camp de l’aeronàutica militar, una professió l’exposició de la qual al soroll és més que evident.
El fet que la major discapacitat laboral en aquest sector respongui a patologies cardiovasculars va fer pensar als experts que el soroll és un factor de risc per a la salut del cor, ja que és aquesta energia (el soroll és transport d’energia) el contaminant més freqüent en aviació.

L’exposició continuada al soroll pot causar augment de la freqüència respiratòria, hipertensió arterial i arterioesclerosi

En l’estudi de la universitat madrilenya, els investigadors van detectar que la dosi de soroll a la qual estan exposats els treballadors supera el 100% del valor límit llindar permissible (el nivell equivalent per a una jornada de treball de sis hores és superior a 85 dB). Els resultats mostren que l’emissió sonora de baixa freqüència a nivells superiors a 100 dB causa efectes no auditius que, en incidir com a pressió en el cos, poden causar alteracions en el cor sense que es notin símptomes.

En 2005, els resultats d’un altre treball realitzat per científics de la Universitat Charité a Berlín (Alemanya), que va implicar a 32 hospitals, van provocar que es piediera a les autoritats la disminució del nivell decibélico laboral a partir del com és obligatori portar protecció auditiva. El valor actual de 85 dB, implantat en la major part d’Europa occidental, hauria de rebaixar-se, en la seva opinió, fins a un valor entre 65 i 75 dB (a Espanya, els valoris límits d’exposició diària estan fixats en 87 dB com a nivell diari equivalent i 140 dB com a valor pico).

Els investigadors van destacar que aquesta necessitat de reducció cobrava més importància en pacients amb alguna malaltia cardiovascular. I és que, igual que el treball espanyol, el germà constatava que l’exposició crònica al soroll està associada amb un increment de lleu a moderat del risc d’atac cardíac, encara que assenyalava que l’exposició havia de ser a llarg termini. Els resultats de l’estudi alemany van confirmar que el soroll podria augmentar l’estrès i el mal humor, la qual cosa conduiria a increments en els nivells d’adrenalina i noradrenalina associats amb un augment de la pressió arterial i lípids plasmàtics. En resum, per l’estrès i el cansament.

Com l’excés de soroll perjudica a tot l’organisme

El soroll pot ocasionar efectes perniciosos en diversos òrgans del cos. La primera conseqüència de l’exposició diària i continuada al soroll és la pèrdua de sensibilitat o una disminució de la capacitat auditiva, tant temporal com a permanent. La segona s’origina després d’anys d’exposició perllongada a nivells superiors a 75 dB, sons de curta durada a més de 110 dB o per acumulació de fatiga auditiva sense temps de recuperació.

A més de la pèrdua auditiva, l’exposició continuada al soroll pot causar un increment de la freqüència respiratòria, hipertensió arterial i arterioesclerosi, alteracions de l’agudesa visual, augment de la incidència d’úlceres gastroduodenales, trastorns de somni, cansament i irritabilitat. A més, l’exposició al soroll durant molt temps disminueix la coordinació i la concentració i, per tant, augmenta la probabilitat de sofrir accidents en l’entorn laboral. Pot provocar una pèrdua del rendiment laboral i incrementar l’absentisme (acusat pels trastorns del somni, que limiten la capacitat de rendir l’endemà).

Síndrome d'adaptació: quan ja no es percep el soroll

Quan un individu acostuma a estar envoltat pel soroll, arriba un moment en el qual sembla que solament percep l’instant en el qual el so desapareix. Arribar a aquest estat d’habituació del so és perillós, perquè el dany es genera de forma inconscient. En aquest punt, l’organisme ja produeix mecanismes que acabaran per afectar seriosament a la salut, com és la disminució de la sensibilitat de l’oïda, que porta a la persona a no sentir sorolls desagradables innecessaris, però tampoc uns altres que sí hauria d’escoltar.

Mitjançant un segon mecanisme, les capes corticales del cervell s’habituen -síndrome d’adaptació- i això propicia que se senti el soroll sense adonar-se. Les conseqüències que origina són: augment de la freqüència cardíaca, del flux sanguini o de l’activitat cerebral, entre uns altres.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions