Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com afecten les vacunes a la nostra memòria immunitària

No tots reaccionem igual a una infecció i això se sebe, en part, a la capacitat de l'organisme de recordar patògens i fer-los front. Ho veiem amb les vacunes de la covid-19

vacuna sistema inmunitario Imatge: Artem Podrez

La capacitat que tingui el nostre sistema immune per a recordar als patògens (virus, bacteris, fongs, paràsits) i toxines que una vegada ens van fer mal, i fer-los front quan aquests tornin a intentar “atacar-nos”, és clau a l’hora de desenvolupar davant la infecció una intensa simptomatologia o que tot es quedi en un quadre asimptomàtic. Parlem de la memòria immunològica i les vacunes. Per què algunes necessiten més d’una dosi i per què diuen els experts que haurem de vacunar-nos cada any? Diversos immunòlegs responen a aquestes i altres preguntes sobre la memòria immunitària.

El sistema immunitari és, sens dubte, el més complex de l’organisme. Part de la premissa que totes les seves cèl·lules, inclosos els microorganismes de les microbiotas que conviuen amb nosaltres, participen en la resposta de les nostres defenses. Això provoca que aquesta resposta sigui molt variable d’unes persones a altres en una determinada situació”. Amb aquestes paraules, Marcos López Hoyos, president de la Societat Espanyola d’Immunologia i cap del servei d’Immunologia de l’Hospital Universitari Marquès de Valdecilla (Cantàbria), ens posa en alerta del complicat que resulta entendre el funcionament de la memòria immune i, encara molt més, pretendre ser taxatiu a l’hora de donar resposta a les infinites qüestions que demanda la societat.

L’experiència viscuda amb la covid-19 ens ha donat algunes pistes per a entendre que en immunologia no tot és blanc i negre, sinó que està ple de grisos: per què els nens no tenen a penes símptomes?, per què la gent gran presenta una major gravetat?, per què també moren joves?, estaré més protegit amb la vacuna o passant la malaltia?, per què una vacuna m’ofereix un 95% de protecció i una altra un 66%? Els immunòlegs ens han ajudat a esbudellar els mecanismes que ens aporten la memòria immunitària, aquella que tots desitgem tenir el més desperta i alerta possible.

Què immunitza més: la infecció natural o la vacuna?

La memòria immunitària podem adquirir-la passant la infecció de manera natural, és a dir, sofrint la malaltia o en vacunar-nos. Però la principal diferència no radica tant en la mena de memòria que es crea, sinó en el grau d’activació del sistema immune per a generar aquesta memòria, que en el cas de la vacuna és sempre molt més previsible. Segons explica Fernando Moraga-Llop, vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunología, “la immunitat que produeix el virus salvatge (el microorganisme complet que ens provoca la infecció natural, el del xarampió, per exemple) pot aportar una immunitat més potent que la que produeix el virus del xarampió atenuat a través de la vacuna triple vírica. Però que quedi molt clar: és més imprevisible”.

Mai serà millor passar la malaltia que vacunar-se, ja que sofrir una infecció és assumir una sèrie de riscos. El cas més clar i recent de la imprevisibilitat que poden portar les infeccions generades pel patogen salvatge el tenim amb la covid-19. “Aproximadament en l’1% d’infectats, el sistema immune respon de forma molt violenta, ocasionant manifestacions severes, fonamentalment en forma de pneumònia bilateral o tromboembolismes, amb un alt risc de provocar la mort del pacient. Ara bé, la incidència de complicacions greus, no necessàriament mortals, amb la vacuna és molt inferior a un de cada milió d’individus vacunats”, reporta Marcos López Hoyos.

I quin dura més: la immunitat que produeix una infecció natural o la de les vacunes? “En el cas de la covid-19, la infecció provoca una defensa potent que, fins avui, s’ha demostrat que dura, almenys, vuit mesos. Però és molt probable que perduri fins a anys. La vacunació encara no ha demostrat tanta durada, en part perquè no ha passat suficient temps per a valorar-ho. Però les dades de producció d’anticossos i de cèl·lules immunitàries que combaten específicament el SARS-CoV-2 indiquen que la resposta immunitària amb la vacuna és també potent i protectora”, analitza Jesús Merino Pérez, director del Departament de Biologia Molecular de la Universitat de Cantàbria.

Factors que influeixen en la memòria immune

vacuna memoria inmune
Imatge: Macau Photo Agency

Sofrir molts símptomes no sempre està relacionat amb una major immunitat, ja que en el procés del desenvolupament de la malaltia intervenen diversos factors, des de l’estat de les defenses de la persona, fins a la via d’infecció i la quantitat de virus que li ha infectat. “Una infecció pot manifestar símptomes lleus o fins i tot passar desapercebuda i deixar una resposta immune duradora i efectiva (a vegades per a tota la vida) i unes altres, que evolucionen com a quadres clínics greus, deixen una resposta immune de sol mesos o com a molt, anys”, explica Sergiu Padure, professor d’Immunologia de la Universitat CEU Sant Pau.

En certes infeccions pot fins i tot donar-se el cas que, si el quadre clínic és molt greu, la resposta immunitària pot arribar a afeblir-se, produint pocs anticossos. No obstant això, en el cas de la covid-19, per norma general ocorre el contrari, ja que s’ha comprovat que els casos més greus es relacionen amb una major producció d’anticossos que perduren en el temps. “Cal no oblidar que hi ha una gran variabilitat de casos i també ens hem trobat amb persones amb un nivell alt d’anticossos que van tenir una infecció asimptomàtica, i al contrari”, manifesta l’expert.

Immunitat permanent: per què la desenvolupem amb unes malalties i amb unes altres no

Per què algunes malalties, com el xarampió, ens infecten una vegada i ja ens atorguen immunitat per a tota la vida i unes altres, com la grip, ens obliguen a vacunar-nos cada any? Té a veure amb el tipus de microorganisme i la resposta que indueix, així com amb les mutacions.

“El virus de la grip muta cada campanya i els canvis són tan importants que la resposta immunitària generada no respon enfront de la variant prèvia. A més, la resposta amb la vacuna no és tan potent i només dura de quatre a sis mesos”, explica López Hoyos. El cas del xarampió i d’altres virus que indueixen immunitat permanent, com el de la varicel·la, és diferent. Aquests virus no muten. El virus del xarampió, per exemple, una vegada que l’hem passat es queda amb nosaltres per a tota la vida. “La varicel·la també es pateix una vegada en la vida i el virus roman acantonat en la persona, però hi ha una diferència: si hi ha una caiguda en les defenses, el virus pot tornar a donar manifestacions, en forma d’herpes zòster”, afegeix Jesús Merino.

Ens haurem de vacunar cada any de la covid-19?

Encara és ràpid per a confirma-ho, però les evidències apunten al fet que la covid-19 es pot convertir en una malaltia endèmica, és a dir, que es quedi entre nosaltres per sempre. Existeixen set coronavirus que infecten als humans i quatre d’ells, responsables al costat d’altres patògens del refredat comú, són molt habituals i s’estima que una gran part de la població ja està immunitzada contra ells. Dels tres restants, el SARS i el MERS també van produir una pandèmia i epidèmia, respectivament, però les infeccions es van arribar a controlar fins a desaparèixer.

Amb el SARS-CoV-2, el causant de la covid-19, estem en plena fase pandèmica. “Encara no es pot confirmar, el més probable és que es converteixi en un virus endèmic. Segurament es produeixin brots, que és el que ocorre amb els altres quatre coronavirus endèmics, però estaran controlats perquè la majoria de la població estarà immunitzada”, indica el vicepresident l’Associació Espanyola de Vacunología, Jesús Merino. “Per a saber si cal repetir anualment la vacunació caldrà observar com muta el virus i quant temps dura la memòria immunitària que generem amb la vacuna”, afegeix.

Un vacunat contagia?

vacuna sistema inmune
Imatge: Alex Mecl

L’ideal és que una vacuna aporti una immunitat esterilizante davant qualsevol malaltia, això significa que el sistema immune és capaç de repel·lir al virus abans que tingui lloc la infecció. Normalment les infeccions que es passen una vegada en la vida indueixen unes respostes immunes molt robustes i duradores de manera que, una vegada que hem passat la malaltia, ja no ens podem reinfectar. El xarampió o les galteres es pot incloure en aquest grup de malalties.

Els virus que infecten a través de les membranes mucoses de la gola i del nas, com el SARS-CoV-2, no indueixen aquesta immunitat esterilizante, sinó el que es coneix com una immunitat funcional, en la qual les nostres defenses són capaces de reconèixer a la “bestiola” i lluitar contra ell per a no desenvolupar una simptomatologia greu, però no evita que tornem a sofrir la infecció. “Totes les vacunes que s’estan usant ara mateix contra la covid-19 (Moderna, Pfizer, AstraZeneca i Janssen) s’administren mitjançant injecció subcutània i generen una protecció molt eficaç enfront de la infecció. Però no eviten que, si una persona torna a infectar-se pot ser contagiosa per als individus del seu entorn”, matisa López Hoyos, president de la Societat Espanyola d’Immunologia.

Les vacunes que s’administren directament en les superfícies mucoses (mitjançant esprai nasal o via oral) sí que podrien ser capaces de neutralitzar ràpidament al virus i limitar en gran manera la capacitat de contagi. Per la rapidesa i la urgència de la pandèmia, les primeres vacunes que han arribat al mercat han estat les injectables, però existeixen diverses vacunes orals i mitjançant esprai que ja estan en les últimes fases d’assajos clínics i que podrien estar l’any que ve en el mercat, entre elles una espanyola.

Podem relaxar-nos amb una sola dosi?

En la gran majoria de les vacunes es necessita sempre una dosi de reforç, però això és alguna cosa que es decideix durant la fase d’assajos clínics. Depèn de l’antigen.

En el cas de la covid-19, la inoculació d’una primera dosi de vacuna ja serà capaç d’incrementar la defensa immunitària de la persona vacunada. “I sempre serà millor tenir una dosi administrada de la vacuna que no tenir res. El que esperem aconseguir amb la segona dosi és que la capacitat protectora de la vacuna sigui major (pròxima al 100%) i que la durada de la protecció sigui molt mes prolongada”, explica el professor de la Universitat de Cantàbria, Jesús Merino. I si l’he passat? Encara que encara no hi ha resultats sobre aquest tema, s’està considerant que aquelles persones que hagin passat la infecció de la covid-19 (simptomàtica o asimptomàtica) tenen suficient amb una sola dosi de la vacuna. “Es decideixi el que es decideixi, en tot cas, la segona dosi és important per a aconseguir una memòria immunitària més efectiva i duradora”, assegura Merino.

Estem protegits després de la primera burxada?

Quan mai hem tingut contacte amb un determinat patogen, els nivells de limfòcits T i B (les cèl·lules de la immunitat adaptativa) específics per a aquest patogen són molt baixos. Però quan es pateix la infecció de manera natural per primera vegada, o s’administra la primera dosi de la vacuna corresponent, aquestes cèl·lules comencen a activar-se i a multiplicar-se, desenvolupant la memòria immunitària. “Però el procés és gradual i relativament lent, arribant a durar més d’una setmana. Durant aquest temps la resposta immunitària continua sent molt baixa, però conforme passa el temps i, sobretot, si existeix una segona dosi, la protecció va creixent exponencialment”, explica López Hoyos.

Eficàcia o efectivitat?

En llegir les últimes xifres d’eficàcia de la vacuna russa Sputnik-V en The Lancet, que aconsegueix el 92% o les més recents anunciades per Pfizer i Moderna, que superen el 90%, es fa inevitable pensar que totes les que estiguin per sota d’aquest percentatge no seran tan efectives, però no és cert. Els percentatges depenen de la mena de població que hagi participat en l’estudi i de la pauta que s’hagi seguit en l’assaig clínic. Encara que aquesta mostra sigui molt nombrosa, mai es podrà comprovar amb la de milions de persones, per la qual cosa per a obtenir una informació més precisa caldrà esperar que s’estengui la vacunació. Totes les vacunes que estan en el mercat contra la covid-19 presenten una efectivitat molt alta.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions