Com cuidar la salut a la muntanya

Encara que la pràctica de senderisme no comporta, en principi, molta dificultat tècnica, la naturalesa és imprevisible i cal tenir en compte molts factors abans de posar-se la motxilla i sortir d’excursió. Aspectes com el temps que portarà una sortida, la duresa del camí o ho deixo anar que sigui el trajecte són clau en organitzar l’excursió i el material necessari per realitzar-la a fi de minimitzar els possibles riscos de sofrir accidents.

Accidents a la muntanya: tota prevenció és poca

No conèixer el camí prou i perdre’s és un dels accidents més freqüents a la muntanya, més si intervé el mal temps

En els accidents més habituals a la muntanya, fins i tot en practicar senderisme, solen estar implicades persones inexpertes que, sovint, no porten amb si el material adequat. No conèixer el camí prou i perdre’s és un dels més freqüents, més si intervé el mal temps. Però també ho són els traumatismes o lesions del sistema múscul esquelètic, la deshidratació i l’esgotament . Per aquest motiu és important, abans de sortir, conèixer les senderes o llocs per on discorrerà l’excursió i calcular el temps de llum disponible.

A pesar que el mòbil és una eina fantàstica, en molts llocs encara la cobertura és escassa i no hi ha possibilitat de contactar amb familiars o coneguts davant un contratemps. Si ocorre un accident, cal cridar al 112. Si no hi ha disponibilitat (per falta de bateria o de dispositiu), algú hauria de quedar-se amb la víctima alhora que una altra persona busca ajuda.

Per aquest motiu, el millor és mai anar solos, no separar-se del grup i, per descomptat, és primordial conèixer els primers auxilis, ja que el temps que passa des del moment de l’accident -o una aturada cardíaca- fins que es practiquen és de vital importància per a la supervivència de les víctimes, més encara en un escenari on l’ajuda pot trigar a arribar.

Els set imprescindibles abans de sortir d’excursió

A pesar que cal tenir la suficient capacitat física i tècnica, com en qualsevol pràctica esportiva en la naturalesa, hi ha altres aspectes que ajuden al fet que la sortida a la muntanya sigui tot un èxit. A continuació es resumeixen en set consells:

• 1. La planificació de la sortida. Saber quantes persones i quins són les seves capacitats, quin serà el recorregut i el temps de durada que està previst que duri la sortida (tenint en compte a la persona amb menys capacitat o experiència).
• 2. El material indispensable. Els mapes de la zona, GPS o brúixola, navalla, llanterna, telèfon (amb bateria completa o una de recanvi) i xiulet són imprescindibles.
• 3. Les previsions meteorològiques. Però no cal conformar-se solament amb el temps de les notícies. El convenient és utilitzar els suports de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i revisar els avisos meteorològics (Meteoalerta) que aporta tots els fenòmens atmosfèrics adversos fins a un termini màxim de 60 hores i la seva evolució.
• 4. La indumentària. En sortir a la muntanya no solament és important portar una motxilla còmoda i amb la capacitat adequada. És imprescindible, més quan la ruta transcorre per alta muntanya, no oblidar gorra o capell, buff o bufanda, guants i ulleres per protegir-se del vent i del sol, a més d’utilitzar botes o calçat apropiat (si és possible, que cobreixin la zona del turmell) amb mitjons que absorbeixin la humitat (millor portar un parell de recanvi). Per mantenir el fred a ratlla (fins i tot a l’estiu, depenent de l’altitud), la premissa és vestir-se per capes: la primera amb una samarreta transpirable i tèrmica, roba de protecció -que també pot ser tèrmica- i un cortaviento impermeable, encara que no està de més portar una samarreta tèrmica de recanvi, si l’esforç es preveu intens, i una altra capa d’abric.
• 5. El menjar. És necessari portar tentempiés per recuperar forces, segons la intensitat i el recorregut. L’idoni és combinar aliments rics en hidrats de carboni simples amb complexos, amb l’objectiu d’obtenir energia i de recuperar part de les reserves de glucògen utilitzades, però que siguin de fàcil digestió. Algunes opcions són galetes, barritas energètiques, una barreja de fruita fresca, dessecada i fruita seca.
• 6. La beguda. És essencial l’aigua per no deshidratar-se, encara que el clima sigui fred. Si la sortida ocupa un dia complet, cal portar amb si uns dos litres per persona. L’aigua, els sucs de fruites diluïts en aigua o les begudes isotòniques -reposen les sals minerals perdudes per la suor- o energètiques -que aporten energia a l’una que hidraten- són una bona opció.
• 7. La farmaciola. Una persona que practica senderisme ha de portar sempre aconsegueixo una farmaciola de primeres cures que contingui pinces, tisores, guants, monodosis de sèrum fisiològic, un producte per desinfectar (com clorhexidina), gases, esparadrap, tiretes i embena autoadhesiva. Per a casos d’esquinços o mal de cap, antiinflamatorios o analgésicos, i cremes per tractar picades o mossegada d’insectes. La manta isotèrmica és un altre dels articles bàsics en una farmaciola de primers auxilis, d’ajuda per conservar la calor corporal en un ambient poc agressiu, ja que sota condicions de pluja o fred extrem, és necessari aplicar altres mesures d’aïllament.

I, finalment, si el temps es torça, algú se sent indisposat o molt esgotat, el millor és donar mitja volta i tornar un altre dia.