L’Índex de Massa Corporal (IMC) és una mesura que calcula el pes saludable d’una persona en funció dels seus quilos i la seva altura. S’utilitza des de fa dècades per establir si es pateix obesitat o no, encara que té algunes limitacions, ja que l’obesitat no es defineix pel pes sinó per la quantitat de greix corporal. El IMC és un índex de corpulència que , en general , es correlaciona bé amb el greix , però cal tenir en compte que a nivell individual no fa informació sobre aquest aspecte . Com es calcula ?
Com calcular l’Índex de Massa Corporal
Per determinar l’IMC cal conèixer el pes i l’altura. Amb aquestes dades, dividim el pes (en quilos) per l’altura (en metres) elevada al quadrat. Per exemple : 80 quilos / 1,70 x 1,70 metres = 27,68 .
A la fi dels noranta, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i un panell d’experts de l’Institut Nacional de Salut (NIH) americà van recomanar la categorització de l’Índex de Massa Corporal (IMC) de la següent manera:
- Pes normal : entre 18,5 i 24,9 kg/m²
- Sobrepès : entre 25 i 29,9 kg/m²
- Obesitat lleu o classe I : entre 30 i 34,9 kg/m²
- Obesitat moderada o classe II : entre 35 i 39,9 kg/m²
- Obesitat greu , mòrbida o classe III : ≥40 kg/m²
En 2007, la Societat Espanyola per l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) va definir unes subcategories addicionals que dividien el sobrepès en:
- Sobrepès grau 1 : entre 25 i 26,9 kg/m2
- Sobrepès grau 2 : entre 27 i 29,9 kg/m2
També va canviar el nom de l’obesitat mòrbida per “obesitat de grau 3” i va afegir una nova divisió: obesitat extrema.
- Obesitat grau 3 : entre 35 i 49,9 kg/m2
- Obesitat extrema : ≥ 50 kg/m2
Imatge : Getty Images
La fórmula CUN-BAE
En Estats Units, un estudi publicat en el Journal of Obesity va analitzar la salut cardiovascular i metabòlica de més de 40.000 persones basar en els indicadors de salut pels que es guien les revisions mèdiques i els va comparar amb els seus IMC. El resultat va ser una sorpresa: un 30% de les persones que presentaven un IMC de pes normal tenien una salut cardiometabólica deficient .
En Espanya, un treball semblant, dut a terme pel Departament d’Endocrinologia i Nutrició de la Clínica Universitària de Navarra entre més de 6.000 persones, va concloure que un 29% de els pacients que , segons el seu IMC , presentaven un pes normal , en realitat tenien un percentatge de greix corporal propi de una persona amb obesitat . A més, un 80% de els que registraven un IMC de sobrepès tenien obesitat .
Aquests resultats van portar a aquest equip a dissenyar la seva pròpia calculadora. La fórmula CUN –BAE (Clínica Universitat de Navarresa-Bodi Adiposity Estimator ) té en compte, a més de les dades de pes i altura, l’edat i el sexe. Aquesta nova fórmula aporta una estimació de la composició de greix i la classifica en:
- Greix corporal normal : 10%-20% en homes i 20%-30% en dones.
- Sobrepès : 20%-25% en homes i 30%-35% en dones.
- Obesitat : més del 25% en homes i més del 35% en dones.
Si es comparen totes dues eines, un home de 57 anys, amb un pes de 94 kg i una altura de 1,79 metres tindria obesitat, segons l’índex CUN-BAE, i tindria sol sobrepès, segons l’IMC.
La Societat Espanyola per l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO) confirma que aquesta fórmula és una bona opció per avaluar el risc cardiometabólico. Aquesta institució vaticina que, en un futur molt pròxim, a l’estudi de la composició corporal es deurà afegir l’estudi de la massa muscular, de la seva quantitat, però també de la seva qualitat.
