Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com es netegen els quiròfans

Per a evitar les temibles infeccions intrahospitalàries i les seves greus conseqüències, els centres sanitaris compten amb estrictes protocols d'higiene

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 15deJunyde2008

Les àrees quirúrgiques dels hospitals no estan exemptes de les anomenades infeccions nosocomials o intrahospitalàries, malgrat els estrictes protocols d’higiene que se segueixen en aquests centres. Però, com es netegen els quiròfans? Aquesta és una qüestió poc coneguda que, no obstant això, resulta de vital importància, ja que una neteja defectuosa pot exposar als pacients que se sotmeten a qualsevol procés quirúrgic als patògens culpables d’infeccions.

De tant en tant algun microorganisme surt del quiròfan i es cola en les pàgines dels periòdics i entre les notícies dels telenotícies. I és que, malgrat totes les precaucions, els agents patògens causants de greus infeccions hospitalàries poden trobar-se en diferents punts de l’hospital, inclosos els quiròfans. Per aquest motiu, contreure una infecció és, al costat de les complicacions, un dels riscos inherents a qualsevol cirurgia.

Segons l’Estudi de Prevalença de les Infeccions Nosocomials a Espanya (EPINE), de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva Salut Pública i Higiene, que es realitza cada any, la prevalença de malalties nosocomials als hospitals va ser del 7% en 2007, la qual cosa suposa un descens respecte a 1990, any en què es va iniciar aquest registre anual i en el qual aquest percentatge va ser del 8,5%.

Infeccions nosocomials

El risc d’infeccions no és el mateix en tots els hospitals. En els centres més grans la prevalença va ser del 9,9% en 2007, enfront del 8% en els mitjans i el 6,9% en els petits. A més, tampoc tots els pacients tenen el mateix risc: els més vulnerables a aquestes infeccions són els immunodeprimits (amb les defenses baixes) i amb malalties molt greus. Per això, un alt percentatge d’afectats estan en les Unitats de Vigilància intensiva (UCI).

Els pacients més vulnerables a infeccions nosocomials són els immunodeprimits i amb malalties greus

Un dels casos amb més repercussió mediàtica aquest any 2008 ha estat el de l’UCI de l’Hospital 12 d’Octubre, amb un brot del bacteri “Acinetobacter baumanii” multiresistent als antibiòtics i on van morir 18 pacients, encara que l’hospital ha negat que aquesta fos la causa de les defuncions. Fora de les UCI, una part d’aquestes infeccions d’hospital ocorren en l’àrea quirúrgica. L’estudi EPINE, així mateix, ha detectat una prevalença del 2,1% d’infeccions quirúrgiques superficials, un 2,1% d’infeccions quirúrgiques profundes, i un 1,4% d’infeccions quirúrgiques d’òrgan.

A pesar que cada centre hospitalari té la seva pròpia flora endèmica en els quiròfans és, sens dubte, el fong “Aspergillus”, un dels més comuns i temuts, que ha obligat, en nombroses ocasions, a tancar les sales d’operacions de diversos hospitals fins a eliminar-lo. Però, què es fa en els quiròfans per a evitar aquestes infeccions i minimitzar-les al màxim? Els hospitals es regeixen per estrictes protocols de prevenció de les infeccions, neteja i higiene que poden variar d’un centre a un altre, però que, en essència, comparteixen les mateixes normes bàsiques.

Neteja i desinfecció

Al principi i al final de cada jornada es neteja el sòl íntegrament, les superfícies horitzontals, els llums i el mobiliari del quiròfan, així com els racons i zones de difícil accés d’aquest. Per a això s’utilitza aigua, detergent i el desinfectant apropiat per al sòl i les superfícies metàl·liques. En el sòl, per exemple, s’empra un desinfectant clorat com el lleixiu, per a eliminar fluids orgànics. Entre intervencions es canvien les bosses de residus clínics i la llitera.

La taula de l’instrumental quirúrgic es neteja mitjançant un drap humitejat amb una solució netejadora i desinfectant, així com els llums i el mobiliari pròxim a la intervenció. I de la mateixa manera, la zona central del sòl i les esquitxades o vessaments de superfícies horitzontals i les verticals, segons detalla Rocío Manchado, metge especialista de la Unitat d’Epidemiologia Clínica del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Clínic Sant Carles, de Madrid. Els encarregats de netejar la part no clínica de la sala d’operacions, és a dir, el sòl i el mobiliari, són els integrants del personal de neteja, mentre que els responsables de la neteja del material clínic i d’esterilitzar l’instrumental són els auxiliars d’infermeria. I no tot acaba amb aquestes mesures entre cada jornada i cada operació.

També hi ha previstes sessions de neteja general, ja que les parets es netegen de manera periòdica una vegada al mes i les reixetes d’extracció i d’expulsió de l’aire es desmunten i es netegen cada sis mesos. Aquestes són les mesures estàndard encara que sempre que calgui aquests terminis es poden adaptar. “No tots els hospitals tenen la mateixa demanda ni la mateixa pressió assistencial”, precisa Tacat.

L’esterilització, pas indispensable

Esterilitzar (que consisteix a eliminar totalment qualsevol agent infecciós) l’instrumental o material que s’ha emprat en una cirurgia és imprescindible per a evitar contaminar al següent pacient quirúrgic. Després de tirar el material de rebuig, la resta s’envia a una unitat d’esterilització. Allí, un equip de professionals s’encarrega de netejar-lo, d’eliminar les restes de matèria orgànica, desinfectar-lo i esterilitzar-lo. Existeixen diferents tipus d’esterilització, utilitzant productes químics o determinades temperatures. Per a això, el material s’introdueix en un aparell que es denomina autoclau.

Les persones que duen a terme aquests processos es van formant a través de la pràctica continuada del seu treball als hospitals, encara que també existeixen jornades d’actualització de mètodes i sistemes d’esterilització on poden reciclar-se, com les organitzades pel Club Espanyol d’Esterilització (CEDEST). Aquest club és una societat científica, legalment constituïda des de 1983, fundada per un grup d’especialistes de medicina preventiva, microbiologia i personal d’infermeria en la mateixa línia que altres societats similars de Regne Unit i del Nord d’Europa.

AMBIENT I PERSONAL, DUES PECES CLAU

Img

Complir els temps estàndard de neteja no és l’única mesura important per a eliminar els microorganismes del quiròfan. Per a evitar que proliferin, és molt important mantenir el quiròfan a una determinada temperatura ambient, entre els 22 i els 25 graus centígrads, i amb una humitat d’entre el 45% i el 60%, explica Rocío Manchado de l’Hospital Universitari Clínic Sant Carles, de Madrid. Un altre aspecte crucial per a garantir un ambient el més asèptic possible és que els professionals que intervenen en la cirurgia compleixin fidelment les normes bàsiques d’higiene personal.

Aquestes mesures comprenen vestir el pijama característic del mitjà hospitalari, cobrir-se peus i cap amb polainas i capell, respectivament, portar màscara, la rentada de mans i la utilització de guants. Les persones que romanen en el quiròfan durant la cirurgia han de ser les mínimes i també han de moure’s el menys possible. En intervencions complexes, com un trasplantament o unes altres en les quals han de participar equips extensos de persones, aquesta recomanació és, òbviament, molt difícil de complir. No obstant això, “fins i tot en aquestes situacions inevitables sempre s’intenta minimitzar la presència i circulació dels professionals que intervenen en elles”, exposa Tacat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions