Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com reduir el risc de sofrir Alzheimer

Realitzar exercici físic, no fumar, portar una dieta sana i controlar la pressió arterial són algunes recomanacions per reduir el risc de desenvolupar Alzheimer

Img ancianos Imatge: Bafomet-Jaén

L’Alzheimer és una emergència global. En l’actualitat, al voltant de 33,9 milions de persones la pateixen, però els experts vaticinen que dins de 40 anys, la seva incidència podria triplicar-se a causa que un 35% de la població serà major de 60 anys. A més, la taxa de defuncions per la malaltia s’incrementa. El seu desenvolupament està condicionat per factors genètics i per l’edat, però també per altres motius que podrien evitar-se amb un estil de vida saludable.

Img ancianos1
Imatge: Bafomet-Jaén

La meitat dels casos d’Alzheimer a tot el món estan associats directament a algun d’aquests set factors, en ordre descendent d’importància: un baix nivell d’educació, tabaquisme, inactivitat física, depressió, hipertensió, diabetis i obesitat en la mitja edat. La reducció tan sol en un 25% de la incidència d’aquests factors bastaria per prevenir tres milions de casos. Així conclou un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Califòrnia (EUA), publicat en la revista “The Lancet Neurology”, i presentat en la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer que s’ha celebrat a París.

A pesar que a aquests factors de risc, molts d’ells modificables, han d’afegir-se aspectes genètics i l’edat, i no són la cura per a la malaltia, sí que és cert que fins ara no s’havia assenyalat fins a quin punt una persona pot reduir el risc de sofrir-la si evita algun d’ells. Els investigadors, que insisteixen en els efectes “potencials” de portar un estil de vida saludable, insisteixen que són necessaris estudis més amplis sobre aquest tema.

Canvis cerebrals

Un altre treball recent aporta les possibles claus a aquesta troballa: l’obesitat, el tabaquisme, la diabetis o la hipertensió produeixen certs canvis en el cervell que condueixen a la demència, l’expressió de la qual més comuna és l’Alzheimer (es calcula que al món hi ha prop de 24 milions d’afectats de demència). La recerca s’ha publicat en la revista “Neurology” i ha estat realitzada per investigadors també de la Universitat de Califòrnia.

Canvis en els hàbits de vida a partir dels 40 o 50 anys poden ajudar a reduir el risc de patir demència anys més tard

Seguir hàbits insans de vida danya els gots sanguinis i provoca malalties vasculars que, més enllà de causar infart de miocardi i accidents cerebrovasculares, també estan molt relacionades amb la deterioració de les funcions cerebrals que porten a la demència. Els resultats mostren que, d’una banda, la hipertensió en l’edat adulta i el tabaquisme s’associen amb una progressió accelerada del volum de la substància blanca del cervell i un empitjorament de la funció executiva, és a dir, de la capacitat per realitzar activitats i operacions mentals de forma eficaç. D’altra banda, la diabetis i també el tabaquisme s’associa amb una acceleració de l’atròfia de l’hipocamp, directament relacionada amb l’Alzheimer. El sobrepès, finalment, sembla estar associat de forma estreta amb el volum total del cervell, com ja suggerien anteriors recerques.

En general, els resultats mostren que portar un estil de vida poc sa deixa, a la llarga, una empremta que pot ser molt perjudicial. Canvis en els hàbits de vida a partir dels 40 o 50 anys poden, sens dubte, ajudar a reduir, que no a eliminar, el risc de patir demència anys més tard.

L’exercici físic i els seus beneficis integrals

Entre les recomanacions per disminuir el risc de sofrir aquesta malaltia, l’exercici és un dels més complets. L’Organització Mundial de Salut recomana que les persones majors de 60 anys realitzin almenys 30 minuts d’exercici físic al dia com una forma de prevenir la demència senil i l’Alzheimer, a causa que l’activitat física permet millorar l’oxigenación del cervell. No obstant això, si es té en compte que els factors cardiovasculars com el sobrepès semblen estar relacionats amb el seu desenvolupament, l’exercici adquireix encara molta més importància com a hàbit saludable. Entre els coneguts efectes beneficiosos de l’activitat física destaquen que millora l’estat cardiovascular i ajuda a mantenir un pes adequat.

Fins i tot quan l’Alzheimer ja és una realitat, l’exercici allibera substàncies protectores i afavoreix la sensació de benestar i beneficia altres funcions corporals i cognitives. En un estudi -realitzat en ratolins- publicat en la revista “Journal of Alzheimer’s Disease” (el més complet realitzat fins avui), investigadors espanyols de l’Institut de Recerques Biomèdiques de Barcelona i la Universitat Pablo Olavide de Sevilla, juntament amb científics de la Universitat de Califòrnia, han observat que l’exercici físic protegeix la comunicació sináptica entre les neurones, augmenta la memòria a llarg termini i la capacitat d’aprenentatge.

NOVES FORMES DE DETECTAR L'ALZHEIMER

Una prova simple per observar canvis en l’ull i el nombre de caigudes que sofreix una persona podrien ser dues noves formes per detectar els primers signes de la malaltia, segons dues recerques presentades en la Conferència Internacional de l’Associació d’Alzheimer. En el primer estudi, dut a terme en l’Organització de Recerca Científica i Industrial del Commonwealth (Austràlia), s’ha detectat que els canvis en els gots sanguinis de la retina poden ser un indici prematur d’Alzheimer, que podria portar en el futur al desenvolupament d’una prova ocular per identificar als afectats en les primeres fases de la demència.

En el segon estudi, científics de la Universitat de Washington han posat de manifest que les caigudes són més comunes entre individus que estan en les primeres etapes d’Alzheimer. Segons els experts, abans que es presenti la deterioració cognitiva característica, comencen a ocórrer canvis en l’equilibri i la forma de caminar. Aquestes troballes confirmen el que des de fa anys ja suggereixen molts experts, que una dècada abans que es facin evidents els símptomes podrien estar ocorrent canvis “silenciosos” en el cervell.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions