Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com s’eliminen els residus d’hospitals?

Els centres hospitalaris generen multitud de deixalles que precisen una eliminació específica per a garantir una salut laboral i pública correctes

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dijous, 25deSetembrede2008

Des de residus urbans, als quals estem habituats, fins a biosanitaris, citostàtics, químics i radioactius, entre altres, formen part de la gran quantitat d’escombraries que tots els dies produeixen els centres sanitaris. Aquests es classifiquen i eliminen per procediments especials, prevists per diferents normatives, per a garantir la seguretat en el mitjà hospitalari i de la població.

Dels humans als industrials

/imgs/2008/09/suministros1.jpg

Als hospitals no sols es produeixen defuncions i, per tant, s’emmagatzemen cadàvers en dipòsits especials, sinó que es practiquen un gran nombre de cirurgies, autòpsies i procediments d’anatomia patològica, en els quals es poden produir mutilacions i sorgir restes humanes de certa entitat o grandària, que es tracten segons el Reglament de la Policia Mortuòria.

David Cogolludo posa com a exemple el cas dels diabètics, que poden sofrir una complicació coneguda com a peu diabètic, degut a la qual, a vegades, se’ls ha d’amputar. Què es fa amb aquest peu amputat? Es tracta d’una resta humana de certa entitat o residu de la classe IV i, per tant, no es pot tirar a les escombraries, la qual cosa podria causar alarma en la població. En aquests casos, es guarda en una cambra frigorífica fins que una empresa determinada s’encarrega de la seva recollida i incineració.

Residus químics

Els residus radioactius no es generen només en aquells centres que tinguin unitats de tractament amb radioteràpia o medicina nuclearEls residus químics -classe V- es gestionen com a residus tòxics o perillosos, segons el reglament del reial decret. Entre aquests, figuren els líquids fixadors i reveladors, el formol i el xilol, on es conserven els òrgans, o els productes que s’empren per als tractaments de certes màquines, així com material de rebuig contaminat amb productes químics.

A l’Hospital Sever Ochoa de Leganés, per exemple, en 2007 s’han recollit 4.500 kg de dissolvents halogenats, 161 kg de piles alcalines i botó, 312 tubs fluorescents, líquids reactius de laboratori, entre els quals figuren 10.675 litres de fixador i 8.705 litres de revelador, i 2.680 productes químics d’equips elèctrics.

Citostàtics i radioactius

Els citostàtics (o citotòxics), residus de la classe VI, són fàrmacs que s’utilitzen en quimioteràpia per a tractar diferents tipus de càncers. Es gestionen pel Pla de Residus Biosanitaris i Citotòxics, i la diferència d’aquests productes, respecte als biosanitaris especials, és que s’han d’incinerar, ja que no es poden esterilitzar abans d’eliminar-los. Només a l’Hospital Sever Ochoa de Leganés, l’any passat es van produir 5.686 kg.

Els residus radioactius -classe VII- no es generen en tots els hospitals, sinó en aquells que tinguin unitats de tractament amb radioteràpia, medicina nuclear i en certs laboratoris. Són totes aquelles matèries radioactives que es rebutgen al no ser utilitzables, així com els productes contaminats amb aquest material radioactiu. Dins d’aquests residus radioactius hospitalaris pot haver-hi residus sòlids, líquids i de baixa intensitat, segons el que estableix l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA).

Abocaments industrials

Finalment, els hospitals també produeixen abocaments industrials que s’eliminen a través de l’aigua. Cada hospital té un tipus de pH (mesura de l’acidesa) de l’aigua i té reconeguda l’autorització d’abocaments per part de cada Ajuntament, és a dir, cada consistori fixa les condicions dels residus que es poden abocar a les aigües residuals. A partir del clavegueram, es prenen mostres i es realitzen proves cada sis mesos, on es mesura la quantitat d’oxigen de l’aigua.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions