La quimioteràpia és un tractament amb substàncies químiques que s’administra per superar la tuberculosi, algunes malalties autoinmunes i el càncer, encara que aquest terme s’associï més a malalties neoplásicas. Malgrat els beneficis que aporten aquests medicaments citoestàtics, els seus efectes secundaris no són gens menyspreables. Si no es controlen de manera adequada, perjudiquen greument la qualitat de vida. Els vòmits i les nàusees són dues de les conseqüències més habituals, que afecten al 50% dels pacients.
Imagen: Jenny Mealing
Les nàusees són sensacions desagradables, controlades pel sistema nerviós, que es manifesten en la part posterior de la gola, a intervals, i poden culminar amb vòmits. Malgrat l’aparatoso de l’episodi, no és més que una protecció natural del propi cos, que permet protegir-ho de tòxics o verís. Juntament amb l’alopècia, les nàusees i els vòmits sempre han estat les principals pors de la quimioteràpia. Tenir sota control els dos últims és l’objectiu de la publicació “Assegui’t bé! Nàusees i vòmits baix control”, editada per la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el Grup Español de Recerca en Càncer de Mama (GEICAM), la Federació de Dones amb Càncer de Mama (FECMA) i el grup de recerca Solti.
El control d’aquests dos efectes secundaris “ajuda a millorar la qualitat de vida del pacient, que és molt important”, indica Laura García Estévez, del Centre Integral Oncològic Clara Campal (Madrid) i una de les autores del llibre.
Si ben una de les principals preocupacions dels tractaments oncològics se centra en l’eficàcia, hi ha altres inquietuds per minimitzar els seus efectes secundaris, sobretot, les nàusees i els vòmits. No controlar-los o subestimarlos pot perjudicar la qualitat de vida del pacient i traduir-se en trastorns metabòlics, disminució nutricional i anorèxia, deterioració de l’estat mental i físic, interrupció del tractament antineoplásico i alteració de la capacitat funcional.
La publicació, que ajuda a afrontar un problema real i freqüent, se centra en dones amb càncer de mama que reben tractament, “encara que els consells poden extrapolar-se a altres càncers”, com assegura García Estévez, sempre que utilitzin “la mateixa quimioteràpia que en el càncer de mama”. En els tractaments que administren fàrmacs com el platí, que són molt emetizantes (provoquen moltes nàusees i vòmits), cal extremar més les precaucions, afegeix aquesta experta.
Tres tipus de nàusees
En un tractament quimioterápico, les nàusees i vòmits poden ser anticipatorios, aguts o retardats. Els primers, que pateixen el 29% (nàusees) i el 11% (vòmits) dels pacients, es desenvolupen abans o durant la quimioteràpia, són conseqüència de les primeres olors després del tractament: l’olor de l’habitació o de l’alcohol, entre uns altres. Els aguts són els més comuns i es donen durant les 24 hores posteriors a l’inici de la quimioteràpia. Depenen, sobretot, del tipus de fàrmac, de l’hora de l’administració i de la dosi. Les nàusees i vòmits retardats, també anomenats crònics, es detecten un dia després d’haver rebut el tractament.
A més dels tractaments mèdics, algunes teràpies complementàries poden alleujar al pacient
No obstant això, no tots els pacients sofreixen aquests molests símptomes. Les causes més habituals, a més dels medicaments citoestàtics, són l’aplicació de radioteràpia al tracte gastrointestinal, al fetge o al cervell, així com el creixement de tumors en aquestes regions o la hipercalcemia (augment de la quantitat de calci en la sang), la deshidratació o l’excés d’aigua en els teixits, el restrenyiment, infeccions o problemes renals i ansietat.
Teràpies complementàries
L’evidència empírica ja ha donat informació molt valuosa als oncólogos i avui dia es disposa de diversos tractaments antieméticos que han millorat molt la situació, en comparació d’anys enrere. Els més coneguts són els antagonistas de la serotonina, els inhibidors del receptor NK-1 i els corticoesteroides. No obstant això, queda molt camí per recórrer.
A més d’aquests tractaments mèdics, algunes teràpies complementàries, que no els substitueixen, poden alleujar al pacient. Tenen més probabilitat de ser efectives, encara que encara amb poca evidència clínica que ho sostingui, l’acupuntura, l’acupresión (similar a l’acupuntura però amb pressió manual o amb els colzes), musicoterapia, tècniques de relaxació, informació i educació i l’ús terapèutic del cànnabis (aprovat a Catalunya per a persones que no responen al tractament habitual, no així en la resta de comunitats autònomes).
Altres teràpies alternatives, sense eficàcia científica demostrada, són la hipnosis, el ginger (planta d’alta tradició medicinal), l’aromaterapia, l’exercici i la relaxació. García Estévez no dubta de les bondats d’aquest tipus de tractaments: “Ajuden a relaxar a la dona abans o després de la quimioteràpia”. Això ja reporta un gran benefici. Respecte al cànnabis, assegura també que, en general, afavoreix el control dels efectes de les nàusees.
Alimentació i exercici
L’actuació dels pacients per reduir aquests desagradables símptomes té un paper clau, sobretot, en l’alimentació i en l’activitat física. “Hi ha diversos trucs casolans per evitar les nàusees i vòmits, que ajuden a sobrellevar la quimiorerapia”, afirma Estévez. Les recomanacions més habituals se centren a menjar i beure a poc a poc i en petites quantitats al llarg del dia, evitar menjars dolços, riques en greixos o fregits, així com amb aromes molt fortes, i prendre aliments freds o a temperatura ambienti. També s’aconsella menjar abans de rebre la quimioteràpia i esperar almenys una hora abans de tornar a menjar o beure després de la sessió.
Respecte a les begudes, les fredes i amb gas milloren, en part, la sensació de nàusees, especialment, si es prenen en quantitats petites però freqüents. Si bé una hidratació adequada pot ajudar a reduir la sensació desagradable, un excés causa, sovint, l’efecte contrari.
Quant a l’exercici físic, depèn de cada persona. El repòs és bo per millorar símptomes de cansament i fins i tot de nàusees i vòmits, però quan el pacient està bé, l’activitat física li beneficia: donar passejos, natació o gimnàstica aquàtica són les activitats més aconsellades.
La figura d’un fisioterapeuta ajudarà a decidir què exercici és el més adequat en cada cas. Encara que no està demostrat que l’activitat esportiva eviti les nàusees i els vòmits després de la quimioteràpia, ajuda a reduir la sensació de cansament que provoca.
Del 21 al 28 de juny se celebra la Setmana Europea contra la Leucèmia. Prop de 5.000 persones emmalalteixen cada any a Espanya. El 75% dels nens, principals víctimes d’aquest tipus de càncer, i la meitat dels adults aconsegueixen superar la malaltia. La leucèmia és conseqüència de la producció excessiva de glòbuls blancs. Avui dia, el principal tractament és el trasplantament de medul·la òssia, que permet la seva curació en substituir les cèl·lules defectuoses per altres procedents d’un donant sa.
No obstant això, aconseguir un donant compatible és molt difícil. Per aquest motiu es va crear en 1991 el Registre Español de Donants de Medula Òssia, REDMO, una iniciativa de la Fundació Internacional Josep Carreras, que recull informació dels donants espanyols i està en contacte amb altres registres al voltant del món. Aquesta dificultat de donants se supera gràcies als tractaments amb cèl·lules mare, que eludeixen els problemes de compatibilitat.
Amb aquest tractament, l’evolució de la malaltia ha millorat en els últims anys. Els pacients més joves entren en fase de remissió inicial de la leucèmia després de la quimioteràpia, però un nombre important sofreix recaiguda. El trasplantament de cèl·lules mare ataca les cèl·lules originàries del tumor.
