Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com superar la mort d’un ser estimat en Nadal

Per sobrellevar el duel que acompanya a la defunció durant les festes nadalenques, convé deixar que els sentiments flueixin amb normalitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 26 de Desembre de 2011

La pèrdua d’un ser estimat deixa una petjada profunda i gairebé sempre inesborrable en el cor de qualsevol persona. L’època nadalenca resulta molt dura per afrontar la seva absència i més en els duels de risc, aquells que tenen probabilitats de cronificarse i convertir-se en patològics. En aquest article, es donen pistes sobre quins són els duels de risc i s’apunta com sobrellevar una pèrdua en aquestes dates nadalenques. Deixar sortir la tristesa i demanar ajuda, en cas de ser necessari, són consells bàsics.

Imatge: Genna Carver

El duel: un procés vital

El duel és un procés natural de l’ésser humà que es desenvolupa després d’una pèrdua, com la mort d’una persona estimada. Comprèn diverses fases per les quals cal passar per superar-ho. Al principi, es tendeix a negar la defunció. A poc a poc, s’admet la realitat i, llavors, s’experimenta un dolor agut, una tristesa profunda, ràbia que, fins i tot, pot acompanyar-se d’al·lucinacions (hi ha persones que arriben a veure al seu ser estimat entre una multitud).

A mesura que passen dates significatives com el Nadal, el dolor agut per la pèrdua es mitiga i es transforma en un més nostàlgic

Totes aquestes són reaccions normals durant un temps, fins que s’arriba a la resolució del duel, una fase en la qual s’aprèn a viure sense el ser estimat, sempre amb l’assumpció que ‘gens tornarà a ser com abans’. “El buit mai es podrà omplir, però es pot aprendre a funcionar d’una altra manera, encara que sigui amb dolor”, adverteix Alberto Meléndez García, coordinador del Grup de Cures Pal·liatives de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFYC).

A mesura que passen totes les dates significatives, com el Nadal i els aniversaris que es compartien amb la persona morta, el dolor agut es mitiga i es transforma en un més nostàlgic. No obstant això, hi ha alguns processos de duel, denominats de risc, que poden convertir-se en patològics. “Són els que es cronifican, de manera que la vida gira entorn de la pèrdua experimentada i al dolor, i impedeixen fer nous amics, fixar-se nous plans de treball, canvis en la vida i continuar amb ella, malgrat tot”, destaca Meléndez. Però, quin és el temps raonable? Aquest expert aclareix que el que necessita cada persona, que és variable, encara que es considera normal que duri entre un i dos anys. En aquest interval, moltes persones són capaces de plorar la pèrdua, afrontar-la i reorganitzar la seva vida i les seves relacions socials.

Com sobrellevar el duel en Nadal

Per sobrellevar millor el duel, cal intentar que els sentiments flueixin amb normalitat

En determinades èpoques de l’any, com el Nadal, les absències es fan més presents. Els experts aconsellen viure aquests dies amb normalitat, de manera que cadascun faci el que millor li sent. Alberto Meléndez García explica que, en general, hi ha dues tendències que es poden seguir: una és trencar amb el Nadal passat i organitzar un pla del tot diferent al que es feia amb el ser estimat mort, com un viatge, si les festes sempre se celebraven a casa, o al revés. L’altra opció és deixar que els sentiments aflorin i, fins i tot, col·locar una cadira buida en la taula, per recordar-ho. Ambdues opcions són vàlides. L’elecció d’una o una altra depèn de la necessitat de cada família, ja que el considerat normal en una llar no ho és en un altre, segons Meléndez.

Per sobrellevar millor aquest dolorós episodi vital, des del portal de la semFYC, els especialistes del Grup de Treball de Pal·liatius aconsellen:

  • Deixar sortir la tristesa i permetre’s que aflorin els sentiments. No és convenient fer-se el valent ni amagar la tristesa.
  • Fer partícip a la resta dels familiars (fins i tot els nens i els avis) i els amics, i demanar ajuda si es fa necessari.
  • Després dels primers dies, és beneficiós establir-se un horari (de menjars, per ficar-se al llit i aixecar-se del llit…) i seguir-ho. És important que un no es descuri de la seva alimentació ni del descans, i evitar l’alcohol o l’ús de tranquilizantes.
  • Intentar seguir amb les responsabilitats de la vida diària, però sense aclaparament. La vida continua i hi ha altres persones al voltant que ens necessiten.
  • El primer pas per acceptar aquesta situació és acceptar la mort, acomiadar-se del mort i no buscar culpables.
  • Si cal recollir les coses del mort, és millor fer-ho d’una vegada, sentir la tristesa, superant-la, i pensar als bons moments i recordar-ho amb alegria.
  • Quan en dates especials, com el Nadal, els aniversaris o els aniversaris, poden aflorar de nou aquests sentiments de pèrdua, cal deixar-los sortir amb naturalitat.

Duels de risc

Els duels de risc solen ser processos “o molt llargs o molt curts”, segons apunta Alberto Meléndez García. Hi ha més possibilitats que el duel es converteixi en patològic quan el cadàver del mort no apareix; quan mor el membre d’una relació amagada, com és el cas de relacions extramatrimonials o de certes parelles homosexuals; si la mort sobrevé després d’una malaltia entesa com a ‘maleïda’, com ho ha estat la sida en anys passats; o per un suïcidi, ja que les persones reunides tendeixen a culpabilizarse, explica Meléndez.

Però també formen part de la llista els duels per una mort sobtada, un accident, de tràfic o d’un altre tipus, sobretot si moren diversos membres d’una mateixa família en el sinistre. En morts accidentals, a més del buit, es dona una intensa culpabilitat. La persona que sofreix la pèrdua, sovint, es mortifica i es repeteix a si mateixa frases com “per què no li vaig dir?”, “hem discutit i no li he demanat perdó”, “ens han quedat coses pendents”, exposa Meléndez.

Ara bé, juntament amb aquests duels per una defunció sobtada, també són de risc els originats per la mort d’una persona després d’un període larguísimo de malaltia, afegeix Julio Gómez, metge de l’equip de Cures Pal·liatives de l’Hospital Sant Joan de Déu, de Santurce (Bilbao), i autor del llibre Cuidar sempre és possible, de Plataforma Editorial. Segons puntualitza Gómez, altres processos en risc de convertir-se en patològics són els motivats per la mort d’un nen, “perquè no toca”; per la mort d’un nounat durant les seves primeres 24 hores; o els duels no reconeguts socialment, com un avortament. En aquest últim cas, sembla que els afectats (mare, pare i familiars propers) no puguin permetre’s el duel per un no nascut, sobretot si encara no havien comunicat la notícia de l’embaràs. El més probable és que hagin de passar el dolor en solitud, sense una xarxa de suport social que els permeti exterioritzar-ho.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions