Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com tractar les cremades lleus

Perquè una cremada evolucioni de forma adequada, és important saber com actuar i, sobretot, què s'ha d'evitar

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 30 de Setembre de 2013
img_accidentes quemaduras list

Les cremades són les lesions més comunes que ocorren en la llar. I per guarir-les, des de les primeres referències escrites que existeixen fins avui, s’han utilitzat diferents tractaments basats en discutibles raonaments, no sempre amb bons resultats. En l’actualitat, aquestes lesions es tracten com a ferides agudes, i la majoria hauria de cicatritzar en no més de tres setmanes. No obstant això, perquè aquest procés sigui un èxit, és fonamental conèixer quins són els primers auxilis davant una cremada, quin tractament és el més recomanable i quins signes d’alarma indiquen la conveniència de consultar amb un professional de salut.

Imatge: Jon Nicholls

S’estima que en les societats desenvolupades les cremades tenen una incidència anual d’una lesió per cada 3.000 habitants. L’entorn habitual on succeeixen és el domicili, sobretot, en el bany i en la cuina. No obstant això, als accidents domèstics els segueixen les provocades per accidents laborables, de tràfic i les associades a activitats d’oci.

Els principals grups de risc són els nens, els ancians i les mestresses de casa. Els nens en edat preescolar (fins als sis anys) són els membres més vulnerables, a pesar que en aquesta etapa hi ha diferències relacionades amb el seu desenvolupament psicomotor. La major incidència es dona entre el primer any de vida i els tres, moment en el qual desenvolupa el moviment i la curiositat i hi ha un desconeixement total del perill, la qual cosa els fa víctimes freqüents de cremades en la cuina o mitjançant metalls calents, entre altres accidents. De la mateixa manera, els ancians, per la seva vulnerabilitat, disminució de la sensibilitat i reflexos, són un dels col·lectius amb major risc de sofrir una lesió.

Com reconèixer si és una cremada lleu i es pot guarir a casa
En cas de cremada lleu, el primer és refrigerar la lesió amb aigua a temperatura ambienti durant diversos minuts
La majoria dels accidents domèstics on es produeixen cremades són lleus, sobretot, escaldaduras. Però, com reconèixer si és una cremada lleu i es pot guarir a casa? Segons Xavier Teixidó i Josep M. Petit, infermers assistencials i docents de la Unitat de Cremats de l’Hospital Valle d’Hebron de Barcelona, és “complicat definir ‘lleu’, ja que influeixen multitud de factors, a més de la ferida en si. No és el mateix una lesió en un adult que en un nen o un ancià. O si es pateix una malaltia, per exemple: una cremada en una persona amb diabetis mai es pot considerar com a trivial”, concreten.

A manera pràctica, es podria definir com a lleu “qualsevol cremada solar, sempre que no hi hagi febre, o qualsevol més profunda, però que no tingui una extensió més gran que la que cobriria un palmell de la mà, i que no estigués localitzada en zones especials, com la cara, les articulacions, els genitals o les mans”, especifiquen aquests experts.

Primers auxilis davant una cremada

En cas de cremada lleu, el primer que aconsellen aquests especialistes és refrigerar la lesió, amb aigua a temperatura ambienti durant diversos minuts. Si està provocada per l’exposició solar, amb l’aplicació de crema hidratante a demanda serà suficient. Si s’aprecia que es desprèn alguna capa de la pell, s’aplica algun apòsit.

La resta de dies, fins a la seva curació total, cal conservar la ferida neta amb aigua i sabó i seguir tapant-la amb les menors manipulacions possibles. I, molt important, aclareix Teixidó, “és mantenir la zona afectada en repòs“. El dolor associat es controla amb aquestes mesures i amb analgésicos de venda lliure. Però si no fos suficient, s’aconsella acudir al metge.
Les cremades són lesions agudes que al moment de produir-se queden esterilitzades, per la qual cosa l’ús d’antibiòtics no són aconsellables

No obstant això, no solament és important què s’aplica en el jaç de la ferida. És fonamental saber què no cal fer per no entorpir la seva curació. A aquesta qüestió, Teixidó és taxativa: ni gel, ni productes que emmascarin la lesió, ni productes “miraculosos”. “Les cremades són lesions agudes que al moment de produir-se queden pràcticament esterilitzades, per tant, l’ús d’antibiòtics, i menys sense recepta mèdica, no són aconsellables. Tampoc l’aplicació als primers moments de productes que no deixarien veure la ferida. Més endavant, mantenint-la neta i sense manipular en demasía és suficient”, explica.

Davant l’ús o abús habitual que hi ha de les cremes antibióticas per a qualsevol cremada, hi ha qui es pregunta si és fàcil que aquestes lesions s’infectin. Però, Teixidó respon amb un categòric “no”, tot el contrari. “En les cremades de primer grau no existeix ferida en si, en estar afectada solament la primera capa de la pell, l’epidermis. Per tant, no tindrem porta d’entrada dels gèrmens i no es desenvoluparà en cap cas infecció“, aclareix. Quan hi ha lesions més profundes, la infecció pot sorgir si no es manipula de manera correcta encara que, puntualitza, “no cal obsessionar-se; són lesions agudes que si no es compliquen, evolucionen bé en la majoria dels casos”.

Quan cal acudir als serveis mèdics

Però, llavors, quan cal acudir als serveis mèdics? Els experts recomanen sempre que es compleixin els criteris abans descrits: qualsevol cremada en nens o ancians, o en persones que pateixin alguna malaltia prèvia o quan la ferida estigui en alguna localització especial. També requereixen d’avaluació per part d’un professional totes les d’origen químic o elèctric. I, molt important, sempre que es tingui algun dubte.

Perquè sigui fàcil, Teixidó i Petit ofereixen, a manera de recordatori, què cal tenir en compte:

  • Qualsevol cremada solar hauria d’estar totalment resolta en una setmana.
  • Les cremades amb pèrdua de part de la pell han d’estar tancades per complet entre dues i tres setmanes.
  • Els signes d’alarma d’una mala evolució serien: febre (més de 38 graus i havent descartat qualsevol altre focus), existència de pus maloliente o estancament de la curació (allargament dels temps indicats).

Sempre que apareguin aquests signes, es fa necessari que la ferida sigui valorada per un professional sanitari.

Diferenciar els tipus de cremades

Les cremades es classifiquen de dues maneres: per la seva profunditat (o graus) o per la causa que la provoca (lesió tèrmica, química, radioactiva, solar, elèctrica o per congelació, que comporten complicacions específiques associades). Quant a la profunditat, hi ha tres graus: de primer, segon i tercer grau. Aquestes últimes són les que revesteixen major gravetat i necessiten atenció mèdica urgent, ja que poden resultar mortals. Aquesta classificació la determina l’extensió i el dany sofert pels teixits afectats.

Les cremades de primer grau, que són les menys greus, es donen en la capa més externa de la pell (epidermis), que respon amb un enrogiment (eritema), inflamació i dolor de lleu a moderat.

Les cremades de segon grau es divideixen, al seu torn, en superficials i profundes. Les superficials afecten a tota l’epidermis, però deixen intacta la dermis. El seu signe més particular és la butllofa o flictena, juntament amb coloració rosada i brillant i una gran exsudació. Molt doloroses, deixen lleugeres alteracions en la coloració de la pell que desapareixen amb el temps. Les profundes danyen la dermis, i les terminacions sensitives superficials estan destruïdes, per això són menys doloroses que les superficials. La superfície de la lesió és de color vermell pàl·lid o blanquecino. De vegades, sorgeixen flictenas. Una vegada cicatritzades, deixen seqüeles funcionals i estètiques. Sovint, el tractament quirúrgic és el que millors resultats aporta.

Finalment, les cremades de tercer grau impliquen una destrucció total de la pell fins a aconseguir teixits musculars, tendons, gots sanguinis i ossos/ossos. La seva característica principal és una lesió negra i dura (escara). No tenen sensibilitat en la seva superfície (anestèsia), encara que sí dolen els teixits circumdants. D’evolució molt lenta, deixen seqüeles importants, fins i tot psicològiques.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions