Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Compres de Nadal

Entre un 1,1% i un 5,9% dels ciutadans sucumbeixen a les compres compulsives, encara que els joves són els qui tenen major risc de desenvolupar aquesta conducta

El consum es dispara en aquesta època de l’any sota la certesa que l’esforç valdrà la pena i les rebaixes alleujaran la costa de gener. No obstant això, sovint no es tenen en compte les conseqüències psicològiques que provoca el sentiment de frustració per no poder comprar alguna cosa que tant es desitja. Els psicòlegs recomanen reflexionar i controlar els impulsos en moments decisius com el Nadal i les rebaixes.

Compra compulsiva

/imgs/2008/12/regalos1.jpgA través d’anuncis, ofertes i promocions es creen determinades necessitats en el consumidor amb la premissa que el material dóna la felicitat. És així com la compra compulsiva irromp per Nadal i afavoreix l’adquisició de productes o objectes que, en molts casos, a penes uns mesos després acabaran en el fons de l’armari o en la galleda de les escombraries. Segons explica la psicòloga clínica Araceli Medrano, “per Nadal el desig de comprar es desencadena perquè una part de les festes està enfocada des del punt de vista del consum, la qual cosa porta a realitzar compres innecessàries que d’una altra forma no es farien”.

El problema és que les despeses no acaben al desembre. Després d’uns dies de dispendis considerables arriben les rebaixes, que s’intenten aprofitar per a compensar les despeses nadalenques. “Les compres en aquesta època sí que suposen un comportament compulsiu que té a veure amb compres innecessàries, perquè pensem que estalviarem. S’adquireix sota el parany de pensar que resultarà molt bonic i barat”, afegeix Medrano.

Els experts asseguren que aquesta tendència està també relacionada amb la pròpia inseguretat del consumidor, a vegades dominat per l’afany de tenir una millor aparença, alhora que s’esforça per demostrar el seu poder adquisitiu o mantenir la seva posició en el cercle d’amics. “En una societat on es realça tant l’estètica, es considera imprescindible ser el més maco”, insisteix la psicòloga.

No poder regalar als afins alguna cosa que desitgen pot suposar un gran sentiment de frustracióEls publicistes es defensen i rebutgen les crítiques. Argumenten que el seu treball està dirigit a fer més còmoda la vida del consumidor, qui a vegades necessita que li “recordin” els avantatges de determinades compres. “Màrqueting no és sinònim d’engany, sinó una disciplina amb la qual es pretén fomentar el consum i crear atracció sobre el producte”, precisa Gorka Pagazaurtundua, llicenciat en Màrqueting per la Universitat de Cambridge.

Conseqüències

A més d’omplir els armaris i buidar el moneder, les compres compulsives impliquen una altra sèrie de conseqüències que no sempre es tenen en compte. No poder regalar a familiars i amics alguna cosa que desitgen pot suposar per a l’individu un motiu de tristesa tan important, que no és difícil que aviat sorgeixi un gran sentiment de frustració.

Els psicòlegs adverteixen que aquesta circumstància afecta sobretot a les persones més vulnerables i amb una situació econòmica modesta, per als qui ocupar i mantenir un bon estatus social és fonamental. “Són els qui es regeixen pel refrany ‘tant tens, tant vals’, i que veuen les compres com una senya d’identitat perquè creuen que són el que compren”, destaca Medrano. “Si el que compren no els col·loca en la posició que persegueixen pot aparèixer un estat de frustració. Son les compres compulsives les que poden portar a aquesta situació, no el contrari: el no comprar encoratja el desig de fer-lo, però no arriba a frustrar. Aquest sentiment apareix més quan les compres no cobreixen les expectatives”, agrega.

En el cas dels nens, el problema és encara major si el petit es converteix en l’únic dels seus companys que no vesteix una determinada marca o que no té l’última adquisició de moda. Llavors, subratlla el sociòleg Javier González, “es creen molts sentiments de frustració individual i s’ensenya, des d’edats molt primerenques, a seguir una tendència consumista”, recalca.

Segons un informe publicat pel Worldwatch Institute sota l’epígraf “La situació del món 2004”, l’impuls consumista es genera per a donar resposta a una necessitat davant un estímul constant, la qual cosa suposa que bona part de les despeses no estan justificats sinó que, en realitat, contribueixen a crear problemes com l’obesitat o l’endeutament. “S’haurien de fomentar més valors com l’amistat”, apunta Medrano.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions