Consells per a consumir informació fiable sobre salut i ciència

El difícil moment que vivim derivat de la pandèmia vírica que afecta el planeta és terreny fèrtil per a la proliferació de teories conspirativas i remeis miraculosos. Però això no és nou: la salut i la malaltia, cares d’una mateixa moneda, són per se propícies per a això i en la història de la humanitat no escassegen exemples d’ardits i estafes variades que van costar il·lusions, diners o la seva pròpia vida a les incautes persones que les van abraçar amb l’esperança d’un major benestar.

Avui, amb la innegable preponderància d’Internet, aquest fenomen ha rejovenit, com s’observa a través de la desinformació que pul·lula per xarxes socials, missatgeria instantània o innombrables llocs web. Enfront dels missatges més buits, exagerats i grollers (per exemple, ‘El remei per a la diabetis que no volen que sàpigues’ o ‘Bomba: la cura definitiva del càncer’) bastaria el sentit comú i una sèrie de mínims exigibles a tot contingut digital que, si no es compleixen, farien recomanable, com a poc, dubtar de la seva veracitat, com els següents:

• ➡️ Que el presumpte mitjà de comunicació o pàgina web disposi d’avís legal per a saber qui ens explica què.
• ➡️ Que la presumpta notícia tingui data de publicació.
• ➡️ Que la presumpta notícia estigui signada per la persona que l’hagi redactat o pel propi mitjà o pàgina web.

L’anterior bastaria per a prendre la decisió de dirigir la nostra atenció a altres assumptes, però podem complementar la nostra revisió mèdica amb les següents comprovacions addicionals:

• ➡️ Que se citin les fonts d’informació de la presumpta notícia.
• ➡️ Que la presumpta notícia no inciti al consum o compra d’un determinat servei o producte.

Però què ocorre quan és un mitjà de comunicació recognoscible i aparentment fiable el que ens compta un missatge determinat? Sens dubte, en aquest cas entenem que els anteriors filtres es compleixen i, per tant, a priori podem estar més tranquils, i així és en general. No obstant això, no és rar que moltes informacions emmalalteixin de bones dosis de sensacionalisme i d’una sèrie de febleses que, en conjunt, ens puguin induir a error o ens facin treure conclusions precipitades, amb els riscos que això suposa puix que parlem d’una cosa tan valuosa com la salut.

Imatge: USA–Reiseblogger

Per això, per a continuar avançant en la nostra conformació com a consumidors crítics i adquirir un pràctic hàbit de sa escepticisme, plantegem els següents consells:

1. Exigir un titular apropiat. Un bon titular no és senzill d’obtenir, perquè es busca que sigui veraç, atractiu i concís. En l’entorn digital, on aconseguir trànsit web és rellevant, la veracitat pot ser l’atribut més socorregut de sacrificar. D’aquesta manera, pot caure’s en una exageració indeguda, que no concordi amb els fets narrats en la pròpia notícia i confongui al lector.
2. Dubtar de les panacees. En l’àmbit de la ciència i la salut els avanços en forma de girs radicals del coneixement són molt rars, és a dir, s’avança generalment en forma de petits passos, valent-se de l’acumulació dels resultats de treballs anteriors, a manera d’una evolució gradual que va decantant la millor evidència científica disponible. 
3. Cautela amb estudis amb animals o in vitro. En moltes ocasions, es presenten massa alegrement resultats d’estudis científics realitzats en cultius cel·lulars (com és el cas del titular que citàvem al principi d’aquest article) o en animals de laboratori que, per molt interessants que siguin, constitueixen una etapa encara primerenca del procés científic en biomedicina, i de la qual cosa cal advertir al lector. Qualsevol resultat en aquestes fases té molt difícil ser confirmat després amb persones, per a això li quedaria, en el millor dels casos, un llarg tros de recerca clínica per davant.
4. Cautela amb estudis no publicats en revistes científiques. No són rars que ens arribin informacions derivades de presentacions realitzades en congressos o reunions mèdiques. No obstant això, pesi a l’interès que pugui tenir per a la pròpia comunitat científica, l’exigible és que aquests resultats hagin estat publicats en revistes científiques, perquè és la forma que té la ciència per a tractar de garantir en la mesura del possible la credibilitat dels seus mètodes i resultats. 
5. Exigir el context dels fets. El resultat d’un estudi científic aïllat no és més que una gota en un oceà de coneixement, de manera que presentar-ho per si sol usurpa al lector la seva completa compressió. Per això, és útil conèixer el context en què s’emmarca el fet nou, és a dir, el coneixement general sobre aquesta qüestió, per a establir millor el seu valor.
6. Una segona font, marca de qualitat. Relacionat amb l’anterior, constitueix una marca de qualitat que una notícia doni veu no sols a la font primària del fet narrat (un científic, una universitat o una empresa farmacèutica), sinó també a una persona experta en la matèria de què es tracti i que sigui aliena a aquest treball. Aquest punt de vista independent ajudarà a sospesar millor l’interès del relatat.
7. Saber qui ha pagat el que ens compten. En traslladar en forma de notícia el resultat d’un treball científic, també és rellevant per al lector saber qui ha finançat aquest treball (una empresa, una universitat pública…), perquè el resultat pot estar esbiaixat a favor dels interessos de la seva font de finançament.
8. El professional mèdic, la referència. Les pautes anteriors contribuiran al fet que siguem consumidors més exigents i crítics amb els missatges sobre salut que rebem. No obstant això, no hem d’oblidar que són els professionals mèdics els qui millor poden aconsellar-nos en funció de les nostres circumstàncies individuals.