Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Atenció sanitària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consentiment informat

El consentiment informat atorga al pacient el dret a decidir lliurement sobre el seu tractament

  • Autor: Per

  • Data de publicació: Dimecres, 01deNovembrede2006

Una intervenció dins de l’àmbit sanitari només pot realitzar-se si la persona afectada ha donat el seu lliure consentiment. Si l’afectat no està capacitat per a prendre decisions, la Llei obliga a obtenir el consentiment dels seus familiars o persones vinculades. Però existeixen diverses excepcions en les quals la salut pública està per sobre del dret individual. A més, no és una opció inalterable; en qualsevol moment pot modificar-se si així es creu convenient. Encara que aquest document exclou al professional metge de responsabilitat per conseqüències previsibles, no el redimeix per negligència o imprudència en les seves obligacions.

Requisits del consentiment informat

/imgs/2006/10/sentencias1.jpg

Quan una persona es converteix en pacient té el dret a decidir si vol o no sotmetre’s a determinats processos diagnòstics o terapèutics relacionats amb la seva malaltia, i fins i tot decidir sobre el pronòstic i la finalitat docent i investigadora concernents a la seva salut. Així ho empara la Llei General de Sanitat. Per consentiment informat s’entén l’acceptació signada pel malalt o familiars de determinades actuacions mèdiques després de tenir la suficient informació sobre la seva conveniència, avantatges, riscos i alternatives. Aquest document manca de valor sense la informació prèvia pertinent.

La informació ha de ser comprensible per a qui la rep i completa, incloent objectius, beneficis i riscosEl consentiment informat ha de reunir almenys tres requisits fonamentals. La voluntarietat de l’individu li permet decidir lliurement i sense coacció si vol sotmetre’s a un estudi o tractament. Aquest caràcter voluntari s’incompleix quan se sol·licita des de l’autoritat o no es brinda el temps necessari perquè el pacient o els seus familiars puguin reflexionar i prendre una decisió. A més s’hauria de brindar la possibilitat de comptar amb l’assessorament d’una persona experta en la matèria. La funció de la informació és proporcionar les dades adequades i necessàries a qui ha de prendre una elecció perquè pugui fer-ho sense biaixos. El tipus d’informació ha de ser comprensible i completa, i ha d’incloure els objectius, els beneficis, els riscos reals o potencials que es puguin derivar i l’opció clarament especificada de rebutjar el tractament o estudi en qualsevol moment sense que per això l’afecti en altres tractaments.

Joana Gabriele Muñiz, investigadora de la Fundació Biblioteca Josep Laporte de Barcelona i responsable de webpacientes , explica que «encara que és un tema recurrent, la remissió positiva als drets del pacient en el context del sistema sanitari espanyol continua sent una assignatura pendent el relatiu al coneixement, comprensió i correcta interpretació de tals drets».La informació terapèutica

Una informació clara i adequada és fonamental perquè s’estableixi una relació metge-pacient de qualitat i perquè el pacient reconegui i accepti la seva malaltia i pugui adequar-se a la situació patològica que pateix. Està demostrat que una bona informació mèdica contribueix a un millor seguiment de la teràpia i reforça la col·laboració del pacient en tot el procés, millorant la qualitat assistencial. Indalecio Morán, mèdic intensivista de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, opina que la informació clara i concisa evita problemes posteriors d’enteniment. «És una part primordial de l’atenció mèdica i a vegades no se li presta la importància deguda», afegeix l’especialista.

En la Llei d’autonomia del pacient de 2002 s’explicita que la informació ha de ser completa, verbal i escrita i, sobretot, mitjançant termes comprensibles, tant per al propi pacient com per als seus familiars i persones vinculades. Aquest procés informatiu és, principalment, un procés verbal i continuat, que s’ha de prestar en totes i cadascuna de les actuacions assistencials. La informació terapèutica ha d’incloure diagnòstic, pronòstic i alternatives de tractament, així com els seus riscos i conseqüències. També inclou la formulació del dret a la informació epidemiològica a causa de la importància que ha pres la salut pública.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions