Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Conseqüències psicològiques de la psoriasis

Prop del 40% dels afectats creuen que, encara que es guarissin, mai tornarien a ser els mateixos pel gran impacte que suposa en les seves vides

Img manos soriasis Imatge: Wikimedia

La psoriasis és una malaltia inflamatoria de la pell que es caracteritza per lesions ben definides, amb escates típiques blanc-nacaradas, i que, en un 30% dels casos, també afecta a les articulacions (artritis psoriásica). No obstant això, les conseqüències psicològiques són tan importants com les lesions físiques. El 40% dels afectats consideren que no tornarien a ser els mateixos encara que es guarissin, a causa de les repercussions que la malaltia té en la seva vida personal i laboral.

No és només un problema estètic

Img manosImagen: Wikimedia

La psoriasis és una malaltia immunològica en la qual es desenvolupen lesions en la pell degudes a una renovació accelerada de les seves cèl·lules. En lloc de cada 28 dies, es renoven cada tres o quatre. Les lesions piquen i dolen i, en ocasions, acaben per esquerdar-se i sagnar. Encara que en moltes persones es concentren en zones poc visibles, és una patologia caracteritzada pel seu gran impacte psicològic i, sovint, es diagnostica juntament amb una baixa autoestima, problemes socials i laborals. Segons un estudi avalat per la Federació Internacional d’Associacions de Pacients amb Psoriasis, un de cada quatre afectats assegura que ha sofert discriminació laboral. Un altre de les dades rellevants que es desprenen del treball és que fins a un 40% creu que no es recuperaria psicològicament encara que es guarís de la malaltia.

Els nous tractaments biològics s’administren per via subcutània, són molt eficaces i milloren la qualitat de vida de molts pacients

Mercè Vilanova té 35 anys i sofreix psoriasis des dels 15. Gràcies a un tractament biològic que segueix a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, està “neta” des de fa dos anys, però té por perquè sent que cada vegada és més probable que la malaltia es desenvolupi de nou. “La repercussió psicològica pot ser molt important -assenyala María Dolores Sánchez Aguilar, presidenta de la secció gallega de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia- perquè, encara que la persona té poques lesions, si estan en la cara o en els braços són molt visibles. Moltes persones amb psoriasis se senten rebutjades pels altres”. Mercè Vilanova va arribar tenir afectat el 70% del seu cos. Les lesions supuraban i li costava molt moure’s. Però no és només un problema estètic. “Si hi ha moltes lesions, la vida quotidiana és molt complicada”, explica Sánchez.

Moltes persones limiten la seva vida laboral i social. El citat estudi apunta que si la malaltia es diagnostica abans dels 24 anys, les seqüeles emocionals i els problemes acadèmics i en el treball poden ser més greus. Mercè Vilanova va estar un any sense acudir al col·legi durant l’adolescència, només va agafar una baixa en tota la seva vida laboral, quan va ingressar a l’hospital amb 22 anys, i va tenir dificultats per relacionar-se amb les seves parelles perquè no se sentia a gust amb si mateixa. En ocasions, els afectats sofreixen la manera severa de la malaltia i/o no responen bé al tractament. Si a més treballen de cara al públic, la situació es complica.

Tractaments

La malaltia, que no és infecciosa ni contagiosa, es classifica en funció de la seva gravetat: és lleu si afecta al 2% o menys del cos; moderada si afecta a entre el 2% i el 10%; i greu si afecta a més del 10%. Un de cada cinc malalts la sofreix en grau moderat o greu. Quant al tipus, la més habitual és la psoriasis de plaques, amb lesions vermelles inflades i cobertes per escates blanques, sobretot en colzes, genolls, cuir cabellut i tors. La forma més greu és l’eritrodérmica, que afecta a gairebé tot el cos i és molt inflamatoria. A pesar que aquesta malaltia no té guareix, es poden reduir en gran mesurada les lesions i les consegüents molèsties.

Els tractaments han millorat en els últims anys en conèixer-se millor les seves bases moleculars. Si hi ha poques lesions, s’opta per productes tòpics, derivats de la vitamina D o brees (per les seves propietats antiinflamatorias i antidescamativas). Si el nombre de lesions és elevat, se segueix un tractament amb fototerapia UVB, fotoquimioterapia (associació de rajos ultraviolat A amb psoraleno -PUVA-, sempre sota supervisió d’un dermatólogo), banys de sol i medicaments orals com els retinoides (derivats de la vitamina A) i la ciclosporina (agent inmunosupresor). Sánchez assenyala la importància dels nous fàrmacs per a lesions greus o resistents a la teràpia tradicional: “Són tractaments biològics que s’administren per via subcutània, són molt eficaces i milloren la qualitat de vida de molts pacients”.

Gràcies a ells, moltes persones han millorat l’estat de la seva pell i la seva vida ha recuperat la normalitat. Més de la meitat dels malalts es vesteixen en funció de les ferides i intenten tapar totes les zones de pell alterades. Davant un brot, fins i tot tendeixen a aïllar-se. Els afectats reconeixen que, malgrat no tenir lesions, sempre es tapen “més del compte” perquè tenen la sensació de que són objecte de mirades. El 58%, a més, evita fer exercici en públic. Per tot això, els dermatólogos treballen en col·laboració amb psiquiatres i psicòlegs per tractar les repercussions de la malaltia.

Als problemes físics i psicològics se sumeixi la incomprensió i el rebuig. Un de cada tres ciutadans desconeix que la psoriasis no és contagiosa i el 5% creu que es pot transmetre per un petó. Gairebé la meitat dels malalts sent que els altres els tracten de forma diferent a causa de la seva patologia. Sánchez insisteix que és fonamental prendre consciència que la psoriasis no suposa perill de contagi ni impedeix relacionar-se amb els afectats amb total normalitat.

PSORIASIS EN NENS I ADOLESCENTS

Els menors també sofreixen psoriasis, sobretot en l’adolescència, a partir de 15 anys. Està comprovat, d’altra banda, que si un progenitor té la malaltia, el fill tindrà més probabilitat de patir-la. Aquest percentatge augmenta si els dos pares sofreixen la patologia. Un terç de les persones amb psoriasis tenen antecedents familiars. En nens i adolescents es desenvolupa, en general, la forma guttata o en gotes, amb punts vermells que s’allarguen com a gotes en el tors, les extremitats i, amb menys freqüència, en el cuir cabellut. María Dolores Sánchez Aguilar, presidenta de la secció gallega de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia, assenyala que en els nens són freqüents els brots en gotes “després d’una infecció faringoamigdalar” i subratlla la importància de “tractar-la al més aviat possible per combatre millor la malaltia i evitar repercussions psicològiques”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions