Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Conseqüències psicològiques del treball precari

Segons un estudi recent, la precarietat laboral és tan nociva per a la salut mental com estar en l'atur

img_trabajo salud mental list

Un recent estudi assenyala que el treball precari és tan perillós per a la salut mental com estar aturat. A més de l’ansietat i la depressió, el treball precari provoca altres conseqüències psicològiques negatives, com la tensió, la sensació d’injustícia i, fins i tot, cert ressentiment cap a la societat. En aquest article s’explica per què les persones que tenen treballs temporals, de baixa qualitat o amb poca seguretat sofreixen més problemes de depressió i ansietat.

Img trabajo salud mental art
Imatge: eflon

Tenir treball és beneficiós per a la salut mental. Però no val qualsevol tipus d’ocupació. El precari pot ser tan perjudicial com estar en l’atur. Les conseqüències de la precarietat laboral són un augment dels problemes d’ansietat i depressió, que també ocorre a els qui estan aturats. Així ho assegura un estudi realitzat per la Universitat Nacional d’Austràlia (ANU) i publicat en la revista ‘Psychological Medicine’.

Salut mental: pitjor la precarietat que la desocupació

La inseguretat en l’ocupació, tenir un contracte temporal o treballar sense contracte són tres característiques bàsiques de la precarietat laboral. Però, com assenyala Joan Benach, director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut (GREDS-EMCONET) i professor de la Universitat Pompeu Fabra, aquesta precarietat també es caracteritza per “la falta de drets i perquè els treballadors es veuen incapaços d’exercir-los per culpa de l’elevada vulnerabilitat i indefensió en la qual es troben”.

No pertànyer a un grup laboral estable impedeix el desenvolupament d’una identitat professional clara i estable

En alguns casos, els que combinen treballs precaris amb la desocupació poden sofrir més efectes psicològics que els qui estan sense ocupació. Com explica Josep Maria Blanch, catedràtic de psicologia social aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, “les persones que porten mesos o anys en l’atur senten que ja han tocat fons, que no poden estar pitjor. I pensen que potser tindran una oportunitat”. En canvi, malviure de treballs precaris alternats amb la desocupació provoca “sofrir incertesa, pensar que es pot estar pitjor”, que es poden quedar en l’atur de forma definitiva o que pot tocar una ocupació encara més precària i de pitjor qualitat.

“Viure en la precarietat laboral genera, sobretot, problemes d’ansietat, ja que els éssers humans ens sentim confortables en la certitud”, afegeix l’expert. Si un no sap si el mes que ve seguirà amb ocupació o quant cobrarà o si li pagaran el treball realitzat, “no pot planificar la seva vida, no pot planificar si tindrà fills o es comprarà un cotxe”, especifica.

En un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per Blanch, es comparava el grau de benestar laboral que tenien voluntaris repartits en quatre grups, segons si tenien un treball estable, estaven aturats, amb una ocupació temporal voluntària (com a estudiants amb un treball de finalització de setmana) i, finalment, persones amb una ocupació temporal involuntària (que vivien en la precarietat laboral). Aquestes últimes eren els qui major insatisfacció mostraven amb la seva situació.

A més de l’ansietat i la depressió, el treball precari és la causa d’altres conseqüències psicològiques negatives, en opinió de Blanch, “com la tensió, la sensació d’injustícia per la desigualtat que es percep pel que fa a altres treballadors i, fins i tot, cert ressentiment cap a la societat en veure que els responsables de la crisi no paguen les conseqüències però un les sofreix en haver de treballar de forma precària”. A més, el fet de no tenir una ocupació estable pot generar certs problemes d’identitat. Un ara treballa en una pizzeria, després com reponedor, etc. No pertànyer a un grup laboral estable, treballar per sortir del pas, impedeix el desenvolupament d’una identitat professional clara i estable.

Precarietat laboral i impacte negatiu en la salut

Treballen en precari el personal domèstic sense contracte, els que van d’un contracte temporal a un altre, els autònoms que tenen problemes per cobrar les seves factures, etc. No solament són persones amb baixa formació o immigrants sense papers en regla. També arquitectes, periodistes, dissenyadors gràfics, etc. sofreixen les conseqüències de la precarietat laboral, individus que tenen una elevada formació però malviuen amb baixos ingressos, amb treballs puntuals i malament pagats o amb dificultats per percebre els seus diners. Com assenyala Joan Benach, “la precarietat laboral s’ha estès com si fos una epidèmia en pràcticament totes les ocupacions i classes socials”.

De totes maneres, els qui més risc tenen de caure en la precarietat laboral són immigrants que depenen del treball per tenir papers, dones (per culpa de la discriminació laboral que encara avui sofreixen), persones amb baixa formació, joves, aquells en edat gairebé de jubilar-se… “De fet, quan s’acumulen les pitjors característiques (com ser alhora dona, immigrant, jove i de classe obrera), la precarietat augmenta molt (amb taxes de més del 90%), així com també el seu impacte negatiu sobre la salut“, explica el director del Grup de Recerca sobre Desigualtats en Salut.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions