Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consum saludable de carn

Totes les carns, siguin vermelles o blanques, contenen proteïnes d'excel·lent qualitat i una bona quantitat i varietat de vitamines i minerals, com el ferro

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 25deMarçde2013

El consum moderat de carn contribueix a un bon estat de salut i al creixement i desenvolupament dels teixits. El conjunt d’aquest tipus d’aliments també té un paper clau en la prevenció de malalties com l’anèmia i la desnutrició, sobretot, en edats avançades. A continuació es detalla quin és el valor nutritiu dels diferents tipus de carn i la seva aportació en la dieta d’un adult sa i amb necessitats especials.

Img ensalada pollo salud art
Imatge: CONSUMER EROSKI

Amb l’apel·latiu “carn” es denomina a tots els aliments que procedeixen de les parts toves i comestibles de qualsevol animal. Es consideren dos tipus de carn: la porció referent al múscul i les vísceres. També es distingeix entre carns vermelles i carns blanques. El primer terme es refereix a carn de cavall, de boví (vaca, toro i bou), de caça (llebre, perdiu, colomí, faisà i guatlla) i les vísceres. Com a carn blanca es concep la de pollastre, gall dindi o conill. Per la seva banda, el be i el porc són una excepció: la seva classificació depèn de l’edat i de l’alimentació i, quan són adults, de la part de la canal.

Valor nutritiu de la carn

Totes les carns alimenten igual. Les diferències nutritives estan en el seu contingut gras, que és el que determinarà la quantitat de calories. La carn més grassa és la que prové del porc i dels seus derivats; la que menys, la del pollastre. Iiene un gran contingut en ferro i fòsfor, sobretot les vísceres; és rica en vitamina del complex B (B6, B9 i B12); i compta amb poca quantitat de vitamines A i C i calci.

Les carns aporten entre un 16% i un 22% de proteïnes, una proporció superior al d’altres aliments vegetals. Aquestes proteïnes, com totes les que provenen dels aliments d’origen animal (llet i derivats, carn, peix i ou), són considerades d’alt valor biològic per la seva quantitat i el seu contingut en aminoàcids essencials (els que l’organisme no pot sintetitzar per si mateix i l’única font del qual d’obtenció és través de l’alimentació).

La característica de les carns vermelles radica en el seu gran contingut de mioglobina, un pigment de les fibres musculars que li confereix la seva coloració vermellosa i que conté ferro. De fet, que una carn sigui vermella o blanca -i que així es classifiquin- estreba en la concentració de mioglobina. Les carns vermelles concentren més ferro en quantitat i en forma hemo, que significa que l’organisme ho pot absorbir de manera més fàcil. Pel seu gran contingut en aquest element destaquen, sobretot, les carns de caça, com el colomí (20 mil·ligrams de ferro per cada 100 grams) i les vísceres (10 mg/100 g). En comparació, les carns blanques contenen entre 1 i 1,5 mil·ligrams per cada 100 grams de producte.

Requeriments de proteïnes

En la senectud, la deficiència nutricional incrementa el risc d’anèmia, de debilitat muscular i de desenvolupament d’úlceres per pressió i altera el sistema immunològic
Els requeriments de la ingesta de proteïna han de suposar entre el 10% i 12 % del total de les calories. Les majors demandes d’aquest nutrient es donen en l’etapa infantil i en l’adolescència, com més gran és el desenvolupament de l’organisme. També augmenten les necessitats durant l’embaràs (per al desenvolupament de l’embrió i fetus) i la lactància. En l’etapa d’adult és menor, ja que solament precisa mantenir o reposar unes estructures que ja estan formades.

Punt i a part mereixen les necessitats de proteïnes en la senectud. A pesar que durant la vellesa els requeriments proteics són anàlegs als d’un adult, el desenvolupament d’algunes patologies cròniques que augmenten el catabolisme (destrucció) proteic obliguen a incrementar la ingesta.

De fet, fins fa poc, molts problemes de salut en edats avançades s’associaven, de manera inherent, al propi procés d’envelliment. No obstant això, la realitat és que alguns trastorns estan provocats per desnutrició. La nutrició inadequada és comuna durant el procés de senectud: s’estima que la desnutrició en la població anciana espanyola que viu al seu domicili varia entre el 3% i el 5%, mentre que en els ancians institucionalitzats pot aconseguir xifres superiors, fins al 30%. A més, la conseqüent deficiència de vitamines, proteïnes, ferro i zinc incrementa el risc d’anèmia, de debilitat muscular i de desenvolupament d’úlceres per pressió i altera el sistema immunològic.

Deficiència de ferro: anèmia ferropénica

El ferro és un mineral que està en totes les cèl·lules de l’organisme i que desenvolupa nombroses funcions vitals. Un desequilibri, sigui per dèficit o per sobrecàrrega d’aquest oligoelemento, pot afectar a múltiples òrgans. L’anèmia per insuficiència de ferro o anèmia ferropénica pot estar motivada per la no absorció de ferro en el tracte digestiu, per sagnat crònic o per una insuficient aportació en la dieta. Aquesta última és la més habitual.

Els bebès, els adolescents, les dones en edat fèrtil, embarassades o lactants o els qui segueixen dietes hipocalóricas estrictes són els principals grups de població amb el risc de falta de risc.

Encara que el tractament principal de l’anèmia ferropénica és l’administració oral de ferro, també és recomanable augmentar la ingesta d’aliments rics en aquest nutrient i assegurar la seva màxima absorció.

Dieta recomanada per a l'anèmia

Davant un diagnòstic d’anèmia ferropénica és possible que el metge recomani seguir una dieta específica i suplements de ferro. Amb aquests suplements, cal tenir en compte dues consideracions: prendre’ls entre els menjars amb l’estómac buit o acompanyats de suc de taronja, ja que la vitamina C augmenta la seva absorció. Quant a la dieta, hi ha considerar que no solament és important la quantitat de ferro que conté cada aliment, sinó la quantitat que l’organisme és capaç d’absorbir.

El ferro que prové de l’alimentació pot ser de dues formes: d’origen animal (hemo) o vegetal (no hemo). El que millor s’absorbeix és el primer, que contenen les carns vermelles i blanques, el fetge, alguns peixos com la sardina, lluç o rap; alguns crustacis com les escopinyes i musclos; i el rovell d’ou. En el regne vegetal, entre els aliments més rics en ferro estan les verdures de fulla (espinacs, bledes), els llegums i la fruita seca (sobretot festucs i pipes de girasol).

Un altre punt fonamental en la dieta per al tractament dietètic de l’anèmia és la vitamina C, que es troba en cítrics com a taronges, mandarines, kiwi, aranja i maduixes, tomàquets, pebrot i julivert. La vitamina C o àcid ascòrbic augmenta l’absorció orgànica del ferro que prové dels aliments.

Els especialistes de la Fundació Espanyola del Cor ofereixen alguns consells imprescindibles per tenir en compte de cara a una anèmia ferropénica:

  1. En un mateix plat, combinar carn o peix amb un aliment vegetal ric en ferro.
  2. Agregar julivert i llimona espremuda com a amaniment a verdures, carns i peix.
  3. Menjar per a postres fruites fresques cítriques.
  4. Disminuir el consum de cafè, te, va venir i vinagre.
  5. No abusar del pa integral, segó i cereals integrals. Limitar l’ús de suplements de fibra.
  6. En la dieta, ha d’incloure’s sempre algun tipus de carn (sobretot vedella i be), cloïsses, musclos, llegums, fruita seca i verdures de fulla verda.
  7. Separar la ingesta de làctics dels menjars principals rics en ferro.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions