Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Contenció de pacients

La necessitat de contenció mecànica d'un pacient deriva de l'estat d'agitació que posi en perill la seva integritat física i la dels quals li envolten
Per Montse Arboix 2 de gener de 2006

Per contenció física o mecànica s’entén la utilització de mecanismes per restringir el moviment d’una part del cos o de la seva totalitat amb la finalitat d’evitar situacions que posin en situació de perill al mateix pacient o a altres persones. Però per al professional de la salut, la intervenció de la qual es basa en el respecte a la persona, a la seva salut i seguretat, intervenen aspectes legals i ètics que ha de considerar.

Des del punt de vista ètic, la contenció física o mecànica d’un pacient és una mesura d’urgència que s’ha d’utilitzar com a últim recurs enfront d’una situació d’agitació, que a més de poder provocar una autoagresión, aconsegueixi impossibilitar el programa terapèutic com és la retirada de sondes, tubs endotraqueales o drenatges, entre uns altres. És imprescindible assegurar tant el bon compliment de les normes com dels principis ètics de tota actuació amb el pacient. Sobretot en aquests casos on es requereix una especial sensibilització dels professionals, no només en relació amb el procediment tècnic, sinó a l’acurada indicació, a la informació adequada al pacient i a la seva família i al seguiment del pacient.

Prevenció

Existeixen mesures generals que podrien evitar, almenys en part, els episodis violents. La mateixa malaltia i l’ingrés hospitalari ja són raons suficients per presentar cert grau d’estrès emocional que dependrà dels propis recursos de la persona per adaptar-se en major o menor mesura a la nova situació. Tot això pugues molt bé ser un factor que predisposi a presentar un quadre d’agitació. Factors ambientals com a temps excessius d’espera i fallades burocràtiques poden desencadenar reaccions descomedidas en pacients susceptibles. Per determinats pacients com els ancians o els que sofreixen algun tipus demència, només el canvi de l’entorn habitual pot provocar una pèrdua de capacitat per desenvolupar un pensament de forma clara i coherent.

La mateixa malaltia i l’ingrés hospitalari ja són raons suficients per presentar cert grau d’estrès emocional

Mantenir una actitud d’escolta sol·lícita i abordatge verbal per intentar suplir les manques pot ajudar a reposar l’equilibri perdut. En moltes ocasions, mitjançant l’eliminació de certs estímuls ambientals i conductuals, o facilitant l’execució de respostes compatibles amb l’agitació o alternatives (realitzar alguna activitat física, trucar per telèfon…) es poden disminuir les possibles reaccions agressives o violentes.

Aspectes ètics i legals

Experts en deontologia del Col·legi Oficial d´Infermeria de Barcelona acaben de presentar un document amb les consideracions ètiques i legals que es deriven de la contenció física i mecànica dels pacients. Segons els experts barcelonins, la contenció física no s’ha d’aplicar mai com a mesura de càstig o control, quan existeixi alguna contraindicació, per comoditat de l’equip assistencial o com a substitució d’algun tractament. Sempre cal valorar si existeix la possibilitat d’opció alternativa com l’abordatge verbal o l’administració de medicació, entre unes altres. En qualsevol cas, el professional d’infermeria valorarà la necessitat d’immobilització física i explicitarà en la història clínica del pacient el risc, la planificació i l’avaluació de l’episodi.

Segons el mateix document, s’informarà al propi pacient de la necessitat del procediment perquè doni el seu consentiment o, en el cas que no estigui capacitat per decidir, es consultarà amb els familiars o persones vinculades. A més, els elements usats per a tal fi hauran de ser els adequats i homologats, amb les propietats pertinents en relació a mesura, textura i pressió. Encara quan estigui justificada una contenció física cal respectar uns principis ètics que van des de l’autonomia, la justícia, el principi de beneficència (cal assegurar-se que els beneficis superen el perjudici), el dret a la intimitat i la vulnerabilitat i l’alt nivell de dependència que presenten els pacients amb contenció mecànica, la qual cosa requereix una atenció superior per part dels professionals sanitaris.

Des del punt de vista legal, qualsevol intervenció dins de l’àmbit sanitari només pot dur-se a terme si la persona afectada ha donat el seu lliure consentiment després d’haver rebut informació comprensible que inclogui objectius, beneficis i riscos, i en el supòsit que no estigui capacitat per a la presa de decisions, la Llei General de Sanitat obliga a obtenir el consentiment de familiars o persones vinculades.

AGITACIÓ PSICOMOTORA

L’agitació psicomotora és un estat d’excitació extrema amb augment de la tensió i irritabilitat. Una agitació extrema pot ocasionar confusió, hiperactivitat i hostilitat total. L’agitació pot aparèixer sobtada o gradualment, pot durar només uns minuts, setmanes o mesos i es pot incrementar a causa de dolor, estrès i febre. Normalment, per si sola, pugues no tenir molta transcendència clínica, però acompanyada d’altres símptomes pot donar pistes d’un estat patològic. El control de la conducta permet disminuir els riscos que comporta la seva alteració però també realitzar una aproximació diagnòstica i psicopatológica.

L’agitació psicomotora es divideix segons siguin les seves causes d’aparició. L’agitació orgànica o síndrome confusional agut es produeix per l’acció de tòxics o en el curs de malalties mèdiques, en el qual el símptoma clau és l’alteració del nivell de consciència. La seva instauració és aguda i el curs fluctuant, amb empitjorament nocturn. Poden aparèixer al·lucinacions visuals i idees delirants. El pacient que presenta aquest tipus d’agitació sol estar suós, inquiet i presenta signes com a febre, taquicàrdia, atàxia i taquipnea, entre uns altres. També es pot donar en persones amb certs tipus de demència amb múltiples dèficits cognitius. Normalment el pacient manca d’antecedents psiquiàtrics encara que sol tenir antecedents mèdics que actuen com a factors predisponentes.

L’agitació psiquiàtrica correspon bàsicament a patologies com a esquizofrènia, trastorns delirants i psicóticos, en la fase maníaca del trastorn bipolar, i un seguit de trastorns no psicóticos com els provocats per ansietat, per estrès postraumáticos i trastorns de personalitat, entre uns altres. L’agitació mixta és una crisi secundària al consum d’una o més substàncies psicotropas com a alcohol, al·lucinogens, anfetaminas, cànnabis, cafeïna, cocaïna, fenciclidina, inhalantes, nicotina, opiáceos, sedants, hipnòtics o ansiolíticos; encara quan hagin estat prescrites pel metge. Els trastorns mentals i de comportament derivats del consum van des de la intoxicació no complicada fins a quadres psicóticos i de demència notoris.