Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Controlar l’esclerosi múltiple

Aquesta malaltia és la primera causa de discapacitat sobrevinguda en adults joves a Espanya

En els últims anys, la taxa d’incidència de l’esclerosi múltiple al nostre país s’ha duplicat. Ha passat, segons els experts, de 50 a 100 o 125 casos per cada 100.000 habitants. Potser per aquest motiu, Espanya s’ha convertit en un dels cinc països que més investiga per aconseguir resoldre alguns enigmes d’aquesta malaltia. Nous fàrmacs, nous coneixements sobre la genètica de la malaltia i avanços en la detecció precoç permeten afrontar-la amb estratègies renovades.

Img genteImagen: Ismael Valladolid Torres

La disminució dels accidents de trànsit en aquests últims anys i l’augment de casos d’esclerosi múltiple situen a aquesta malaltia en el primer lloc de causes de discapacitat sobrevinguda en adults joves a Espanya. Alhora, aquest increment va lligat a la millora de la qualitat de vida dels pacients, que ha experimentat un gran canvi en l’última dècada. La clau està en els avanços en el coneixement de la malaltia, en el diagnòstic precoç i en una millor percepció psicològica dels pacients cap a l’esclerosi múltiple.

En l’actualitat, hi ha mecanismes i instruments que els garanteixen una bona qualitat de vida. En el recent XXVI Congrés del Comitè Europeu per al Tractament i Recerca en Esclerosi Múltiple (ECTRIMS), celebrat en Gotemburgo (Suècia), es van presentar teràpies biològiques, combinades i nous fàrmacs. El més impactant va ser, no obstant això, un nou estudi, encara no publicat, que assegura que en la meitat dels pacients amb primers episodis es podrà diagnosticar la malaltia en cinc minuts amb una simple ressonància.

Tractament i diagnòstic primerencs

Aquesta tècnica no només millorarà, sinó que permetrà retardar o ralentir l’evolució de la malaltia, ja que el tractament s’iniciarà molt abans. Un treball exposat en la recent III Reunió Post-ECTRIMS, celebrada a Madrid, conclou que l’abordatge precoç de l’esclerosi múltiple amb acetat de glatiramero (fàrmac habitual en la malaltia) en pacients amb símptomes primaris pot retardar la conversió a malaltia clínicament definida en 2,7 anys de mitjana. Altres efectes beneficiosos són una reducció del volum de lesions cerebrals i una menor atròfia cerebral.

Els fàrmacs orals, com “Gilenya”, milloren la qualitat de vida dels pacients i eviten els efectes secundaris actuals dels injectables

Fa 15 anys es trigava una mitjana de set anys a arribar al diagnòstic i solament fa cinc, el tractament podia arribar a demorar-se fins a dos anys. Encara no fa un any que es van desenvolupar els primers medicaments orals per a la malaltia. Tres articles en “The New England Journal of Medicine” mostraven al gener de 2010 que la cladribina i el fingolimod, dos fàrmacs en desenvolupament, eren capaços de reduir l’evolució de símptomes.

Aquest mes de setembre, l’Agència Americana del Medicament va donar llum verda a un fàrmac oral, “Gilenya”, que substitueix a les actuals injeccions. S’espera que es comercialitzi a Europa en uns mesos. Els medicaments orals milloren la qualitat de vida dels pacients, pel seu fàcil ús, però a més d’optimitzar la seva vida quotidiana, evitaran els efectes secundaris actuals dels injectables, com les lesions en la pell. Són substàncies, no obstant això, que solament eviten símptomes i recaigudes. Encara queda molt camí per recórrer per aconseguir detenir la progressió de la malaltia i revertir les seves seqüeles.

Important impacte social

L’esclerosi múltiple és una malaltia en la qual el sistema immunològic propi actua contra la mielina, la substància que recobreix les fibres nervioses. De manera progressiva, el sistema nerviós central perd la seva funció en diferents parts de l’organisme. La hi considera la malaltia inflamatoria crònica més freqüent del sistema nerviós central i els seus brots successius provoquen símptomes variats: pèrdua de força o de sensibilitat, minvament de visió i descoordinació o incontinència urinària, entre unes altres.

Afecta a pacients joves adults a partir de 20 anys, sobretot, a la franja de 30 a 40 anys. Les seves conseqüències econòmiques no solament inclouen els costos de les cures tant hospitalàries com en consultes i ambulatoris, sinó també els derivats de la incapacitat que ocasiona i que depenen de la gravetat, molt variable entre els afectats. Els principals símptomes són: debilitat muscular, espasticidad, deterioració dels sentits del tacte, dolor, atàxia, tremolors, alteracions visuals i del parla, vertigen, disfunció urinària, trastorns intestinals, disfunció sexual, depressió, eufòria, problemes cognitius i fatiga, entre uns altres.

És una malaltia multifactorial, ja que en el seu desenvolupament intervenen diferents causes ambientals (virus i toxines), genètiques, immunològiques i unes altres que encara es desconeixen. Aquesta heterogeneïtat en el seu gènesi li confereix un alt grau de dificultat per establir el tractament adequat perquè hi ha moltes diferències en la forma en què els pacients la desenvolupen. Els avanços en el futur van encaminats a predir l’evolució de la malaltia i, tal com ocorre amb malalties com el càncer, personalitzar al màxim cada teràpia.

La genètica és un exemple. Pot ajudar al neuròleg a canviar el curs de la malaltia, així com facilitar-li una teràpia que eviti els efectes secundaris i minimitzi els casos en els quals no és útil. Els avanços en aquest camp són evidents. Investigadors del Vall’d Hebron Institut de Recerca acaben de publicar en “Journal of Inmunology” el descobriment d’un gen, localitzat en el cromosoma 10 i amb el nom de “perforina”, implicat en el desenvolupament d’una variant de l’esclerosi múltiple que afecta, sobretot, al sexe masculí. De totes maneres, és un gen relacionat amb els mecanismes que provoquen les lesions i no suposa, ara com ara, un canvi en el curs de la malaltia.

ESCLEROSI MÚLTIPLE I PSICOTERAPIA

En una taula rodona sobre “Intervenció Multidisciplinària en Esclerosi Múltiple”, representants d’AEDEM-COCEMFE (Associació Espanyola d’Esclerosi Múltiple) i d’ADEMM (Associació d’Esclerosi Múltiple de Madrid) van defensar l’ús de la psicoterapia entre l’equip multidisciplinari del tractament de la malaltia. Els experts asseguren que mèdics rehabilitadors, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, logopedes, treballadors socials, neuròlegs i metges d’Atenció Primària han d’acompanyar-se de psicòlegs i neuropsicólogos en tot el procés.El recurs d’aquesta disciplina no es justifica solament per l’afecció lògica en el pacient i en el seu entorn laboral, familiar i social. Fins que es coneix el diagnòstic definitiu, el pacient viu una etapa de confusió, incomprensió i emocions intenses pels canvis bruscs que ocorren en la seva vida. El psicòleg hauria de centrar-se a treballar l’impacte emocional després del diagnòstic, prevenir el control de l’estrès derivat de la malaltia, informar i assessorar en conflictes familiars, ajudar en la reintegració de la vida social i fomentar l’autonomia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions