Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Controlar l’estrès alleuja la síndrome premenstrual

L'exercici físic o les tècniques de relaxació podrien reduir, i fins i tot prevenir, la seva gravetat

Els símptomes premenstruales que sofreixen les dones són molt variats. Esgotament, sentiments de tristesa, canvis en la pell o en l’estat d’ànim són algunes dels senyals que s’associen als dies previs a la menstruació. Els especialistes asseguren que s’ha d’aprendre a entendre el propi cos i controlar-ho en aquest període, així com evitar tensions quan se sap que durant diversos dies s’estarà més sensible o més cansada. Però a més, l’estrès sembla influir en els símptomes premenstruales, per la qual cosa l’exercici físic o les tècniques de relaxació podrien influir de manera positiva.

Sofrir alts nivells d’estrès just abans del període podria empitjorar els símptomes premenstruales, de moderats a greus. Són les conclusions d’un estudi recent publicat en ‘Journal of Women’s Health’, dut a terme per investigadors de l’Eunice Kennedy Shriver National Institute of Child Health and Human Development (NICHD), a EUA La principal solució, segons els científics, pansa perquè cada dona aprèn a controlar l’estrès abans de tenir la menstruació. Afegeixen que, sobretot en les dones que utilitzen analgésicos de forma habitual, les tècniques de reducció de l’estrès podria ser una alternativa rendible als medicaments.

Reduir l’estrès

Entre les tècniques per controlar els nivells d’estrès que recomanen els investigadors, destaquen la biorretroalimentación, l’activitat física o tècniques de relaxació, com a ioga o exercicis respiratoris. L’activitat física ajuda a relaxar l’organisme i a reduir la sensació d’estrès que, al seu torn, limita els símptomes de la síndrome premenstrual. El millor exercici és l’aeròbic, de llarga durada, baixa intensitat i amb una freqüència de 3 a 4 vegades per setmana, com caminar, nedar o practicar ciclisme.

La biorretroalimentación és una tècnica basada a controlar els impulsos naturals de l’organisme de forma voluntària i conscient, amb ajuda d’un terapeuta. Es prenen com a indicadors principals la pressió arterial, les ones cerebrals, la respiració, la freqüència cardíaca, la temperatura de la pell i la tensió muscular. Sotmesos a situacions tant de tensió com de relaxació, els pacients acaben per controlar les funcions de l’organisme. És una teràpia alternativa usada de forma habitual per a l’ansietat, l’insomni o la incontinència urinària. Recents estudis han demostrat els seus efectes beneficiosos en el restrenyiment.

Síndrome premenstrual

La síndrome premenstrual és el conjunt de canvis físics i psíquics que es desenvolupen, en general, entre una setmana i tres dies abans de la menstruació. És molt específic en cada dona i pot arribar a ser molt dolorós en alguns casos. Dades recents de l’Equip Daphne, en col·laboració amb Bayer HealthCare, informaven que altera la rutina diària de gairebé 800.000 dones a Espanya. Prop del 75% d’elles no acudeix al metge perquè ho consideren “alguna cosa normal”.

La síndrome premenstrual s’ha associat a dèficit de vitamina B6, àcids grassos essencials i oligoelementos o hipoglucèmia

Encara que no es coneix amb exactitud l’explicació d’aquesta síndrome, s’associa a una resposta anormal del cos als nivells d’hormones ovàriques, amb alteració dels neurotransmisores serotonina i betaendorfina, responsables dels canvis en l’estat d’ànim. També s’ha associat a dèficit de vitamina B6, àcids grassos essencials i oligoelementos o hipoglucèmia (nivell de glucosa en la sang inferior al normal). Respecte a l’edat, s’ha associat amb major freqüència a dones de 30 a 40 anys i a les dones amb fills.

Els símptomes més comuns són: sensibilitat mamària, mal de cap o muscular, retenció de líquids o augment de pes. Tensió en el pit, inflor de cara, mans o abdomen, canvi en l’apetit (ganes de menjar dolça), restrenyiment o diarrea, canvis en el somni o palpitacions són unes altres dels senyals fisiològics premenstruales, segons la Guia “Cicle menstrual i visita ginecológica” de la Societat Espanyola de Ginecologia. Respecte als canvis emocionals, és habitual tenir sentiments de tristesa, cansament, dificultat per concentrar-se, ansietat o irritabilitat. Aquests van anar també els símptomes referits per les participants de l’estudi nord-americà.

Algunes dones també senten dolor. La combinació de diversos símptomes pot ocasionar tant malestar, que interfereixi en l’àmbit laboral i social i, en les situacions més acusades, sigui necessari tractament mèdic. És el cas del trastorn disfórico premenstrual, que mostra episodis de depressió. En 2007, un estudi de la Universitat Budista Internacional en Osaka (Japó) assegurava que les dones amb símptomes premenstruales greus podrien tenir, a llarg termini, afeccions en el sistema nerviós autònom, clau en l’equilibri de l’organisme humà.

Els consells habituals són: seguir tractaments fitoterapéuticos i, en casos més greus, prendre fàrmacs (píndoles anticonceptives o antidepressius), modificar la dieta, menjar en petites quantitats i amb més freqüència, prendre oli d’onagra (ric en àcids grassos insaturats), dormir més hores, beure molta aigua o practicar exercici moderat. I, a partir d’ara, reduir l’estrès.

MENSTRUACIÓ I CERVELL

ImgImagen: Diana Lili Meszaros
Nombroses recerques han relacionat els mecanismes moleculars freqüents durant el cicle menstrual amb alteracions cerebrals i del comportament. Segons les conclusions d’un estudi recent de la Universitat Nacional Yang-Ming (Taiwan), publicat en ‘Pain’, la dismenorrea (dolors menstruals) pot arribar a provocar alteracions en el sistema nerviós i, fins i tot, afectar a l’estructura cerebral. Els científics han detectat canvis en la matèria grisa del cervell, fins i tot quan les dones no tenen dolor menstrual.

Amb això, els resultats indiquen que el propi període, amb independència del dolor, afecta d’alguna manera al cervell. No obstant això, aquests canvis són més intensos davant situacions de dolor i també en dones joves, més vulnerables al malestar menstrual, una de les principals causes d’absència escolar entre adolescents.Les dades de diversos estudis corroboren la relació directa entre cervell i menstruació. ‘Nature Neuroscience’ va publicar fa 5 anys un estudi de la Universitat de Califòrnia en el qual els investigadors van confirmar que les variacions d’una proteïna durant el cicle menstrual augmentaven la susceptibilitat de sofrir atacs en dones amb un tipus d’epilèpsia i elevaven l’ansietat en els qui tenien síndrome premenstrual disfórico.

La revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’ va publicar en 2007 un altre estudi francès que assegurava que el període afecta als mecanismes cerebrals de recompensa, relacionats amb els trastorns addictius. La mateixa revista va mostrar en 2005 imatges del còrtex frontal del cervell, associat amb el control de les emocions, al moment del cicle. Els investigadors van poder observar una major activitat del mateix en els dies previs.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions