Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Creix la demanda de massatges i de l’ensenyament d’aquesta pràctica

El massatge afavoreix la circulació, incrementa la freqüència cardíaca i elimina toxines

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 26deSetembrede2002

No és un servei inclòs dins del règim general de la Seguretat Social, a diferència d’altres països de la Unió Europea, encara que sí que recomanat pels especialistes en casos de lesions musculars, de lligaments i certs problemes en parts toves. Units a la pràctica esportiva, a la rehabilitació i a la relaxació, els massatges amplien el seu públic en una societat cada vegada més afligida de mals d’esquena -el 90% de la demanda està relacionada amb ells- i mals psíquics lligats al ritme de vida. Fisioterapeutes, massatgistes i esteticistes es reparteixen un mercat cada vegada més interessat a rebre i a aprendre a donar massatges.

La inicial disjuntiva entre escoles orientals -cerca de punts reflexos- i occidentals -cerca de teixits tous- comença a desdibuixar-se perquè la majoria dels professionals opten per usar totes les tècniques al seu abast segons el cas que es presenti. La major aportació espanyola, signada per Vicente Lino Ferrándiz, és el quiromasaje, fruit d’aquesta mescla. El Centre Val·lisoletà de Massatge, que veu com creix el nombre d’alumnes any rere any des de la seva obertura en 1994, usa el manual del Dr. Segarra Ferrándiz, descendent del fundador del quiromasaje. “Les patologies més tractades són lumbàlgies, tendinitis, esquinços i torticolis”, explica Juan Carlos García Suárez, responsable del centre. “Potser si es pogués practicar el massatge preventiu moltes baixes no arribarien a ser-ho, però encara no es contempla la inclusió del servei en la Seguretat Social i no forma part de la nostra cultura”.

Sobre el possible intrusisme professional ens massatgistes i fisioterapeutes, García Sánchez aclareix que “els massatgistes només treballem amb les mans, mentre que ells poden usar aparells. Els fisioterapeutes estudien dins de la seva carrera el massatge de forma menys específica. Fins ara els nostres estudis estan reconeguts pel Ministeri d’Educació però dins dels ensenyaments no reglats”.

En l’actualitat està creixent el número de gent que s’acosta a les escoles per interès personal, per a curar en el seu entorn, a la seva família. Creix també el nombre d’escoles. Nascuda a Lleó però ja amb nou centres repartits per Galícia, Astúries, Castella i Lleó i Madrid, l’Escola Superior de Tècniques Parasanitarias mou cinc-cents alumnes per curs. Aquest centre ensenya totes les tècniques però estan especialment lligats a l’escola xinesa, país al qual viatgen amb els alumnes des de fa onze anys. “Xoca amb la nostra mentalitat perquè estem acostumats a solucionar-ho tot amb una pastilla, en canvi allí sí que hi ha medicina preventiva. Però ens resulta menys latoso prendre’ns alguna cosa a casa que anar a un centre cada dia a rebre un massatge. Si porta funcionant 5.000 anys, mereix almenys una mica d’atenció. És una medicina més ràpida i més econòmica”, explica Cristina Blanco, una professora d’aquest equip de trenta professionals lligats a la medicina i l’Educació Física.

Sense una patologia concreta, el massatge està indicat com a afavoridor de la circulació, incrementa la freqüència cardíaca i elimina toxines. Promou el millor funcionament del sistema limfàtic, el seu drenatge, millora el sistema immunològic, tonifica els músculs, prevé la flaccidesa i l’artrosi. I quant als seus efectes directes sobre la pell, augmenta l’excreció de les substàncies de deixalla, millora l’intercanvi exterior de gasos i en general, enriqueix la pell. A més d’un benestar general.

A part del quiromasaje, existeixen un altre tipus de tècniques que resulten realment efectives per a tractar els dolors musculars. Una d’elles és la reflexologia, que té el seu origen a la Xina. Aquesta tècnica està basada en la teoria que hi ha parts del cos -iris, planta del peu, orella, mans- que representen a tot el cos. La reflexologia afavoreix l’actuació a distància sobre un òrgan i és molt recomanable en processos aguts en els quals l’acció directa en la lesió provoca dolor.

Després també està el Shiatsu. Aquest massatge prové del Japó i es basa en la digitopresión, com el xinès, però de diferent evolució. Es practica sobre el sòl.

Finalment, el drenatge limfàtic. Aquesta tècnica occidental es fonamenta a mobilitzar els líquids. Es tracta d’un massatge suau usat per a eliminar líquids retinguts, però com a teràpia es limita a ser complement d’unes altres, per exemple en els tractaments d’obesitat, de cel·lulitis o després d’operacions estètiques. El drenatge limfàtic afavoreix a més el sistema immunitari.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions