Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Crisi de parella o final de la relació?

Raons de pes, en aparença, com mantenir la relació pels fills, la dependència emocional o la por a la solitud no haurien de ser suficients per mantenir una relació de parella

La majoria de les parelles travessen diverses crisis al llarg de la relació. Les persones canvien amb el temps, així com les seves necessitats, els seus desitjos i els seus sentiments. Quan s’està en crisi, l’angoixa, la confusió i els afectes contradictoris poden ser molt intensos. I no és senzill decidir si cal posar punt i final a la relació. Davant aquest dilema, un terapeuta pot ajudar a superar una crisi.

L’any 2010 es va registrar a Espanya una ruptura matrimonial cada quatre minuts. I, segons dades de l’Institut de Política Familiar, el 40% de les ruptures van ser conflictives. No obstant això, és normal que les parelles que porten bastants anys juntes passin per crisis, explica Helena Trujillo, psicoanalista de l’Escola de Psicoanàlisi i Poesia Grup Zero. El problema està en què moltes no saben decidir si val la pena lluitar per superar el tràngol o és millor finalitzar la relació.

Per què les parelles entren en crisis

Els motius més habituals de les crisis són, segons Arantxa Coca, terapeuta de parella, “la incompatibilitat de caràcters i els problemes sexuals”. Quan els membres de la parella no s’entenen, quan no aconsegueixen crear en la seva relació un espai comú satisfactori, són normals les friccions. Quant als problemes sexuals, “la crisi no ve tant per la falta de sexe, sinó per les conseqüències de la falta de sexe”.

Quan un dels components de la parella sent un desig que no és correspost, pot desenvolupar-se en ell cert ressentiment o ràbia. I aquests poden contaminar la relació fins a un punt sense tornada. Com assenyala Trujillo, en ocasions, ocorre que quan una dona acaba de ser mare posa gairebé tot el seu afecte i atenció en el fill. “Si a més les relacions sexuals disminueixen, moltes vegades l’home busca fora de la relació el que no troba en ella”.

Una altra de les causes més freqüents d’una crisi és la infidelitat. Per això, “la fidelitat no ha de ser alguna cosa que un s’imposa. Ha de ser un desig”, considera la psicoanalista, per qui “és normal que, al llarg dels anys, se sentin desitjos cap a altres persones”. Finalment, un motiu més de crisi són els problemes de comunicació. Moltes persones no saben comunicar-se ni amb el seu company, ni amb els seus fills, ni amb els seus amics. I una parella és una relació molt estreta i íntima. “Si no es guarden les formes, si no es té en compte a l’altre en comunicar-se, és lògic que sorgeixi la crispació”, explica Trujillo.

Seguir o separar-se

No sempre és senzill distingir entre l’amor o altres sentiments com la compassió, l’afecte o l’amistat

Quan una parella està en crisi, el sofriment emocional pot ser molt intens. Cuesta pensar amb claredat. Cuesta destriar fins a quin punt val la pena continuar o no. En ocasions, una relació que semblava idònia comença a fer aigües. Els membres han canviat amb el pas del temps i els seus interessos i desitjos no semblen anar pel mateix camí.

És difícil generalitzar sobre quan cal posar punt i final a una parella però, com assenyala Coca, “quan l’altra persona deixa de ser un aliat en la teva vida per convertir-se en algú que no et deixa desenvolupar, cal plantejar-se de manera molt seriosa la ruptura”. Com és lògic, el principal motiu per trencar és la fi de l’amor. Però no sempre és senzill distingir entre l’amor o altres sentiments, com la compassió cap a l’altra persona, l’afecte o l’amistat.

“Per això és important saber si hi ha desig sexual o no. Si hi ha desig sexual, segurament queda alguna cosa, com a mínim, d’amor”, assegura la terapeuta de parella. Cal diferenciar entre les unions de joves, “ja que els veinteañeros solen aguantar menys i se separen amb més facilitat”, i aquelles de més de 35 o 40 anys, “que aguanten més i sospesen amb paciència els pros i els contres d’una ruptura“.

Què uneix a les parelles?

No sempre l’amor uneix a una parella. Per saber si cal separar-se, val la pena tenir clar els motius que no haurien de servir per mantenir la relació. “De vegades són els fills, la por a la solitud, la dependència emocional, la por al què diran si es trenca la relació”, afegeix Trujillo. Des que la crisi econòmica es va iniciar, cobra cada vegada més força un altre motiu: la dependència econòmica. “Hi ha algun cas de parelles que no se separen perquè no poden vendre el pis i acaben per compartir la casa”, explica Arantxa Coca.

Com sobrellevar una crisi

Una de les actituds que afavoreixen a la parella quan estan en una crisi és la humilitat. “Humilitat perquè cadascun treballi la part de la seva personalitat que no ajuda al fet que la relació funcioni”, assenyala Arantxa Coca. És fonamental el bagatge personal que tingui cada membre. Ajudarà molt que tots dos se sentin satisfets en altres àmbits de la seva vida, com el professional. “Gaudir de salut psíquica serà fonamental per superar una crisi”, explica Helena Trujillo, “així com fer-se responsable de la part de la crisi que a un li toca”.

Després de la ruptura

Però, en ocasions, gens pot ajudar a salvar una relació. Moltes persones viuen el final d’una parella com un fracàs. “Però no ha de ser així. Moltes relacions compleixen el seu cicle i el millor per a tots és que cadascun segueixi el seu camí. No té sentit mantenir una relació que no satisfà, pels anys passats o pels fills”, considera la psicoanalista. El final d’una relació no vol dir que acabi la vida o que un no podrà ser feliç de nou.

Després d’una ruptura, els experts aconsellen no obsessionar-se amb els motius que van portar a ella. És necessari donar-se un temps per acceptar la nova situació, però cal tenir molt clar que la vida continua. Una ruptura de parella pot ser l’oportunitat per iniciar una nova vida o per millorar aspectes d’un mateix. Com assenyala Helena Trujillo, “per a moltes persones pot ser l’oportunitat per aprendre a estar sols. Cal interioritzar que estar solter no ha de ser sinònim d’estar sol”.

L'AJUDA D'UN TERAPEUTA DE PAREJA

Els terapeutes ajuden a les parelles que no es veuen capaces de resoldre els conflictes que afecten a la seva relació. És aconsellable no acudir a teràpia quan és massa tarda. “Molts acudeixen quan porten anys en crisis. I si una parella està enquistada en una crisi, pot ser molt difícil sortir d’ella”, assenyala Arantxa Coca. Un terapeuta mai prendrà partit per cap dels components. El seu treball consistirà que les dues persones aconsegueixin dialogar i entenguin què succeeix en la relació. Intentarà que descobreixin quins són els seus desitjos i si realment volen continuar o no amb la seva unió.

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions