Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Psicologia i salut mental

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Crisi psicològica en el professorat

Les baixes laborals per depressió, estrès o ansietat suposen l'11% del total, el doble que altres professions

Els psicòlegs asseguren que el paper que els docents exerceixen en la socialització dels més joves és determinant. La seva activitat diària és d’especial importància perquè comparteixen, juntament amb els progenitors, l’educació de les noves generacions. No obstant això, el professorat troba traves molt importants en la realització del seu treball, fins al punt de sofrir constants crisis psicològiques. I és que sembla que la seva labor suporta cada vegada major pressió dins d’una societat molt competitiva. Les causes i les conseqüències afecten de manera directa als estudiants.

Sofreixen el doble de baixes laborals

En els últims temps el rol dels professors ha canviat. Antany ocupaven una posició d’autoritat i de reconeixement mentre que avui dia diverses circumstàncies han alterat aquell paper. Tant és així que cada vegada és més significatiu el nombre de docents que mostren el seu malestar per la situació que viuen, bé per les seves condicions laborals, bé per la pressió a la qual es veuen sotmesos des de fronts diversos -alumnat, pares o Administració, entre altres-. Tot això deriva en l’aparició creixent de patologies de caràcter psicològic, fins a tal punt que l’atenció de la comunitat educativa es fixa, cada vegada amb major atenció, en un problema que incideix en la qualitat educativa i en la salut del professorat.

Segons el parer de Valentín Martínez-Otero, doctor en Psicologia i Pedagogia, a més de professor en la Universitat Complutense de Madrid, en la societat actual s’entrelluca certa preocupació per l’estat psicològic del professorat. Així ho explica en la seva carta ‘La salut del professorat’. En ella, indica que l’educació ha estat, és i hauria de ser, principalment, “relació humana”. Això significa que l’acció educativa hauria de comportar en el professor compromisos emocionals i personals. En definitiva: hauria de suposar la implicació del docent en el desenvolupament cívic i educatiu dels seus alumnes. Sobre aquest tema, Martínez-Otero avança que “el tracte amb l’educador pot reportar una infinitat d’alegries, però també frustracions i decepcions i, per tant, ansietat”.

Problemes psicològics

L’àmbit de l’ensenyament no és aliè als episodis d’estrès, ansietat i depressió que caracteritzen el món laboral. El preocupant és que la incidència de les baixes laborals per motius psicològics afecta especialment als professionals de la docència. De fet, segons denúncia STEs, Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament, aquest tipus d’episodis provoca l’11% de les baixes que afecten els professors, quan entre altres professionals només genera el 5%. En aquest punt, Alfredo Fierro, que va ser director del Gabinet del secretari d’Estat d’Educació, aclareix que “aquests trastorns no són exclusius dels professors. La competitivitat i els canvis vertiginosos amenacen l’equilibri de molts treballadors”.

Aquestes xifres es completen amb l’estudi sobre ‘Baixes laborals i riscos psicosocials en l’ensenyament’, elaborat per Manuel García Calleja, que reflecteix que els qui més baixes sol·liciten són els professors. Entre les conclusions destaca que són les professores, concretament, les que copen gairebé el 75% de les baixes per qüestions psicològiques. A més, els educadors d’entre 30 i 39 anys, i els d’entre 50 i 59, són els més proclius a caure malalts per episodis d’estrès i similars, aconseguint el 64% dels casos.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions