Cura amb la calor

La calor, quan és excessiu i de forma perllongada, pot convertir-se en un perill per a la salut de les persones. Les temperatures extremes provoquen pèrdua de líquids i d’electròlits (sals minerals) que poden descompensar les malalties cròniques, i agreujar-les, o produir deshidratació. Els nens, les persones majors, les embarassades i les lactants són els qui tenen més risc de sofrir deshidratació.

Amb la calor, els ancians es deshidraten més ràpid, tenen poca sensació de set i obliden ingerir líquids

Sigueu intensa, pèrdua d’apetit, sensació de malestar, fatiga i dificultat per concentrar-se, debilitat i mal de cap són els primers símptomes d’aquesta falta d’hidratació, encara que també la presència de pell pàl·lida i humida, sudoració profusa, pols feble i respiració superficial, a més de vòmits.

Els ancians poden manifestar, així mateix, confusió mental i orina concentrada; i els nens i bebès, plor sense llàgrimes, pell i mucoses seques, ulls enfonsats, pell amb coloració grisenca i menor quantitat d’orina de la qual caldria esperar.

Qui ha d’extremar les precaucions davant la canícula?

Les persones amb un major risc de sofrir les conseqüències de les altes temperatures són:

• Majors de 65 anys, sobretot les persones més ancianes i que depenen d’uns altres per realitzar les activitats de la vida diària; els que tenen restringida la mobilitat o estan encamados; persones amb malalties cròniques com a patologies cardiovasculars, diabetis, EPOC, insuficiència renal, malaltia de Parkinson o d’Alzheimer o patologies psiquiàtriques.
• Persones que prenen fàrmacs antidepressius, neurolépticos, antihistamínics, diuréticos, betabloqueantes o que tenen un consum crònic d’alcohol. Prendre més d’un fàrmac augmenta el risc.
• Individus que viuen sols i que tenen poc contacte social. Si a més resideixen en els últims pisos de l’edifici i l’habitatge està mal condicionada per suportar els rigors de l’estiu, el risc s’incrementa.
• Els qui tenen sobrepès o un pes molt per sota del que seria desitjable.
• Treballadors, esportistes o persones que passen diverses hores en l’exterior, i més si fan activitat que requereixi un esforç important.
• Nens menors de quatre anys, sobretot els bebès de menys d’un any.
• Els qui ja han sofert malalties provocades per la calor.

Ancians: evitar el cop de calor

En l’època estival, els especialistes de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia (SEGG) recorden que és vital prevenir el cop de calor sobretot en la població anciana. Les persones majors, juntament amb els nens, responen pitjor als rigors de l’estiu. Són la població més susceptible a les altes temperatures, es deshidraten amb major rapidesa, tenen poca sensació de set i obliden ingerir líquids. Si a més la persona sofreix alguna malaltia crònica, obesitat i pren fàrmacs, el risc de sofrir un cop de calor es veu augmentat.

Els ancians són més sensibles al cop de calor perquè tenen els mecanismes de compensació del fred i la calor enlentecidos. A més, és una població que per se no està ben hidratada, ja que té alterada la sensació de set, la qual cosa fa que no begui prou. Aquesta situació empitjora amb les altes temperatures estivals, que provoca que augmenti la deshidratació, ja que el cos intenta compensar aquesta falta de líquid amb la sudoració, la qual cosa agreuja encara més la situació. Es crea, llavors, un cercle viciós que fa que l’organisme no pugui refrigerar-se de manera adequada i augmenti la temperatura corporal.

Els símptomes de temperatura corporal alta o hipertèrmia són: mal de cap, sensació de boca seca i pastosa, nàusees, vòmits, marejos, esgarrifances, pell seca i enrogida, enrampades musculars en braços, cames o ventre, desorientació, pèrdua de consciència o confusió i absència de sudoració davant les temperatures altes.