Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Cura amb les carreres populars

Els especialistes adverteixen que realitzar una carrera popular sense entrenament adequat ni revisió mèdica prèvia pot comportar riscos per a la salut

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 15deJuliolde2012
Img carrera Imatge: Omar de Armas

Les carreres populars, triatlons o maratons cada vegada congreguen a més participants que s’apunten a córrer en aquests esdeveniments esportius, més si estan organitzats per una bona causa. Però córrer solament un dia, sense un control mèdic previ i sense una preparació física adequada, pot resultar perillós per al cor, sobretot d’els qui superen els 35 o 40 anys, edats a partir de les quals augmenta el risc cardiovascular. A continuació es detallen què mesures cal tenir en compte en fer esport aficionat per prevenir al màxim els riscos per a la salut i el cor.

Img carrera articulo
Imatge: Omar d’Armes

El 75% de les persones que practiquen esport diuen fer-ho pel seu compte i solament el 19% afirmen realitzar-ho com a integrants d’un club, associació, organització o federació, segons dades de l’última enquesta d’hàbits esportius a Espanya, de 2010, realitzada pel Consell Superior d’Esports i el Centre de Recerques Sociològiques.

Encara que l’hàbit de practicar exercici és saludable, les coses canvien quan es duu a terme per lliure i sense control. Noves dades ho evidencien: menys del 2% de les persones que se sotmeten a un examen mèdic-esportiu de forma voluntària corresponen a aquest perfil d’esportistes aficionats o per lliure, segons l’activitat de la Unitat de Medicina Esportiva (UME) de l’Hospital de Sant Rafael, de Barcelona. El 98% són esportistes federats i, entre ells, gairebé tots, futbolistes que han de passar de manera obligatòria per aquestes proves. Aquestes xifres posen de manifest que la majoria de la població que practica esport pel seu compte ho fa desprotegida, sense saber si l’exercici físic comporta algun risc per a la seva salut i el seu cor.

Aquesta és una pràctica habitual en els participants de carreres esportives, triatlons i maratons, que surten a córrer per una causa justa. Per a molts, és l’excusa perfecta per reconciliar-se amb l’exercici físic i pensen que podran fer-ho fàcilment perquè als 20 anys eren bons en algun esport. No obstant això, la forma física es perd i tornar a practicar exercici de sobte, solament per un dia, després de molt temps (de vegades anys) d’inactivitat, sense una revisió mèdic-esportiva i una bona preparació física prèvies, comporta riscos de diversa consideració per a la salut.

Riscos per a la salut en competicions populars

En aquestes competicions, els corredors amateurs poden sofrir des de lesions i desmais sense importància fins a arrítmies i altres episodis de gravetat i, fins i tot, morir. Per aquesta raó, “sempre que es vagi a realitzar una activitat esportiva nova i intensa, com sortir a córrer per compte propi, una carrera popular, un triatló o un partit de futbol en ‘un dia de costillada’, és necessari sotmetre’s a una avaluació mèdic-esportiva prèvia, sobretot si la persona és un adult que té entre 35 i 40 anys”, adverteix Joan Bosch, metge especialista de la Unitat de Medicina Esportiva (UME) de l’Hospital de Sant Rafael, de Barcelona.

Els corredors amateurs poden sofrir lesions, desmais i, fins i tot, arrítmies i morir
Això es deu al fet que les persones que superen els 35 anys i les que tenen més de dos factors de risc cardiovascular, com a hipertensió arterial, colesterol elevat, diabetis, tabaquisme, obesitat o sedentarisme, entre uns altres, tenen més risc cardiovascular durant l’exercici físic o les següents hores. Així, entre el 74% i el 94% de les morts sobtades d’esportistes professionals i afeccionats ocorren durant les 24 hores posteriors a la pràctica esportiva, segons dades de la UME de l’Hospital de Sant Rafael.

Revisió mèdic-esportiva i entrenament previs

A tenor dels riscos que suposa l’esport sense control, “el missatge que cal difondre és, ‘abans de fer-ho, pensa-ho’: a més de la revisió mèdic-esportiva, cal entrenar-se i és possible que, en certs casos, fins i tot faci mancada un preparador. Cal exercitar-se cada setmana, dues o tres vegades, i l’entrenament previ a qualsevol activitat d’intensitat mitjana ha d’iniciar-se almenys dos mesos abans. I, com més temps es prepari un, millor”, puntualitza Bosch.

Ara bé, cada quant i on ha de dur-se a terme aquesta avaluació mèdic-esportiva? En referència a la periodicitat, les federacions fixen els límits per als esportistes federats, però per als afeccionats que van per lliure no hi ha una norma fixa. Bosch aconsella realitzar una consulta abans de començar a practicar esport i després una revisió entre cada dos i cinc anys(mai més enllà dels cinc anys). Així mateix, si una persona nota més fatiga que abans o que li costa respirar, també és convenient que no esperi dos anys més, per a la següent revisió, sinó que acudeixi abans.

Quant a on desenvolupar aquests exàmens mèdic-esportius, “les persones amb la formació més adequada per dur-los a terme són els professionals de Medicina de l’Esport, per la qual cosa seria bé que els gimnasos, que realitzen moltes d’aquestes avaluacions, es vinculessin a les Unitats de Medicina de l’Esport. L’idoni és que les persones que requereixin aquestes avaluacions es dirigeixin a una d’aquestes unitats”, informa Bosch.

Aquesta revisió mèdic-esportiva inclou l’elaboració de la història clínica de l’esportista professional o afeccionat, en la qual es recull si té algun risc conegut per a la salut o antecedents familiars (de risc cardíac, hipertensió, etcètera); una avaluació de l’estat bàsic de l’individu (talla, pes, etc.), així com una primera valoració del seu sistema osteomuscular (musculatura i flexibilitat); i un electrocardiograma de repòs, avalat per la Federació Espanyola de Medicina de l’Esport, que aporta informació sobre com està el cor.

A més, segons la situació de partida, es poden afegir una espirometría, per valorar la situació dels pulmons, i un electrocardiograma d’esforç, consistent a col·locar elèctrodes per diferents punts del cos (braços i extremitats) per veure com respon el cor mentre la persona es mou sobre un andador mecànic o una bicicleta estàtica.

Utilitat de les revisions predeportivas

Sotmetre’s a una revisió de salut en una Unitat de Medicina Esportiva pot ajudar tant a millorar la salut com el rendiment físic. Segons la UME de l’Hospital de Sant Rafael, amb aquestes revisions, es pot aconseguir el següent:

  1. Preservar la seguretat de la pràctica esportiva.
  2. Detectar malalties o alteracions físiques que converteixin realitzar exercici físic en un risc per a la salut en general (o del cor en particular).
  3. Identificar patologies que limitin la pràctica esportiva.
  4. Satisfer els requeriments legals per fer esport.
  5. Plantejar una estratègia terapèutica i/o de rehabilitació per a patologies.
  6. Prevenir lesions múscul-esquelètiques com una patologia de peus o trastorns de la marxa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions