Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Davant un infart de miocardi, cada segon explica

Davant un atac de cor, com més aviat es rebi el tractament adequat, millors són les perspectives de recuperació

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 07deOctubrede2012
Img infarto segundo cuenta hd Imatge: Kzenon

La meitat de les defuncions per un atac al cor es produeixen en les tres o quatre primeres hores des de la manifestació dels símptomes inicials i, de vegades, abans d’arribar a l’hospital. Per això, en un infart és vital actuar al més aviat possible, ja que la recuperació de la víctima depèn de la rapidesa amb que rebi assistència mèdica: cada segon explica i està relacionat de forma directa amb les conseqüències, sigui incapacitat o mort. En aquest article es descriuen quins són els primers senyals d’un infart i com actuar davant un succés cardíac d’aquesta magnitud.

Img infarto segundo cuenta listg
Imatge: Kzenon

L’acumulació de substàncies, com a colesterol o calci, en les parets de les artèries pot reduir, de forma progressiva, el seu diàmetre fins a arribar a obturarlo i provocar un infart de miocardi (IAM). Si aquesta situació no es reverteix ràpid, pot causar greus danys en el múscul cardíac i, fins i tot, la mort. La meitat de les defuncions per atac al cor es produeixen durant les tres o quatre primeres hores després de l’aparició dels primers símptomes, de vegades fins a abans de rebre assistència mèdica. Per això, la rapidesa en què s’instaura el tractament és fonamental per evitar conseqüències adverses en la salut de l’afectat.

Infart de miocardi: els primers símptomes

A pesar que no totes les persones manifesten ni els mateixos símptomes ni tots els considerats com a “típics”, és important conèixer quins són els més freqüents. Són habituals: dolor intens en el pit (zona de l’estèrnum) que pot ser opresivo, de pressió o tensió, es pot irradiar al braç esquerre, a la mandíbula o al coll i, de vegades, al braç dret, que no cedeix amb la mobilització ni la respiració; dificultat per respirar; palpitacions; nàusees; vòmits; suor freda; i ansietat.

Davant la petita possibilitat que algú estigui sofrint un infart, cal cridar al 112 sense perdre temps

També, encara que en menor freqüència, es manifesta amb dolor abdominal juntament amb dificultat respiratòria, nàusees i pèrdua de coneixement. En el cas de les dones, és més usual sentir ofec, debilitat, fatiga i sensació d’indigestió.

Si ben aquestes són els senyals més típics i més conegudes, cal tenir en compte que els símptomes poden variar segons la persona: pot ser un dolor difús en comptes d’intens; no sempre sorgeix de manera sobtada, sinó que també pot manifestar-se de forma gradual i, fins i tot, intermitent. A més, en persones diabètiques, dones i ancians no sempre els signes són tan clars. Per això, davant un dolor de pit en aquests grups de població, cal ser molt previngut i consultar el més ràpid possible amb un metge.

Sospita d’atac al cor? Cridi immediatament al 112!

Tal com resa la iniciativa “Stent For Life” de la Societat Europea de Cardiologia, “Els segons expliquen, salva una vida” insta a tots els ciutadans al fet que, davant la petita possibilitat que algú, o un mateix, estigui sofrint un infart, cridin al 112 sense perdre temps; encara que hi hagi dubtes que el sigui en realitat. L’objectiu d’aquesta campanya, en la qual també participa la Societat Espanyola de Cardiologia, és escurçar el temps d’atenció al IAM, des dels primers símptomes fins que es comença el tractament, alguna cosa crucial per a la bona evolució de l’afectat. Per desgràcia, solament un 30% de les persones que sofreixen un infart demana atenció urgent.

La iniciativa, que ve de la mà de l’Associació Europea d’Intervencions Cardiovasculars Percutáneas (EAPCI), té com a fi dur a terme el programa de reperfusión (angioplastia primària) en la fase aguda del IAM, que consisteix en desobstruir de forma precoç la trombosi coronària que ha provocat l’infart.

Segons dades de la Fundació Espanyola del Cor (FEC), s’estima que les malalties cardiovasculars provoquen el 40% de les defuncions que es produeixen a Europa i el 31,2% a Espanya. Com a primera causa està l’infart de miocardi que, a més, constitueix el 50% de tota la mortalitat cardiovascular, seguit per l’ictus. A més, des de la mateixa fundació indiquen que un 90% dels infarts es podrien prevenir. Per desgràcia, malgrat tota la informació que hi ha disponible, els factors de risc cardiovascular clàssics i modificables persisteixen i, sovint, se subestiman per part de la població espanyola. Els estudis COROPINA i COREVALÚA (2007), emmarcats dins de CORRESPON, concloïen que prop del 60% dels pacients amb malalties cardiovasculars tenia, almenys, un factor de risc modificable, com la hipertensió arterial.

Decàleg per a un cor sa

Per mantenir la salut del cor i del sistema vascular és imprescindible seguir una dieta equilibrada i practicar exercici físic amb regularitat. La Fundació Espanyola del Cor i la Societat Espanyola de Cardiologia van més enllà i publiquen un decàleg que es fa indispensable per mantenir allunyats els factors de risc cardiovascular:

  • 1. Seguir una alimentació cardiosaludable, equilibrada i variada. Incrementar el consum de fruites, verdures, hortalisses, peix, oli d’oliva, carns magres, cereals i làctics descremats, i limitar la sal, els sucres i l’alcohol.
  • 2. Realitzar 30 minuts diaris d’exercici físic. N’hi ha prou amb caminar ràpid, córrer, ballar…
  • 3. No fumar.
  • 4. Controlar el pes. Mantenir l’Índex de Massa Corporal (IMC) dividint el pes (quilos) entre l’altura (metres) elevada al quadrat. Si el resultat dona més de 25 kg/m² es considera sobrepès; major de 30 kg/m², obesitat.
  • 5. Controlar el greix abdominal. El perímetre a nivell del melic ha de ser inferior de 88 cm per a les dones i de 102 per als homes.
  • 6. Vigilar la tensió arterial. Una persona sana o hipertensa ha de tenir unes xifres inferiors a 140/90 mmHg. Si es tenen antecedents de malaltia renal, cardiovascular, cerebrovascular o diabetis, les xifres òptimes han de ser inferiors a 130/80 mmHg.
  • 7. Mantenir nivells de colesterol i glucosa correctes. La situació més adequada és que les xifres de colesterol total estiguin per sota de 90 mg/dl de colesterol total i la glucosa inferior a 110 mg/dl (en dejú).
  • 8. Conèixer el propi risc cardiovascular. L’idoni és acudir al metge de família perquè assenyali els factors de risc de cadascun i instrueixi com mantenir-los a ratlla amb un estil de vida adequat.
  • 9. Ajudar-se de la família o persones afins per fer més fàcil la consecució dels objectius marcats.
  • 10. Mantenir l’estrès i l’ansietat sota control, ja que són factors de risc cardiovascular. Buscar la manera per reduir la tensió emocional que més s’adapti a l’estil de vida.

Etiquetes:

diabetis infarto-ca

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions