Imagina que, de sobte, els caps de setmana es redueixen a un sol dia. I que damunt has de passar diverses hores pendent del treball, com si fos dilluns. Es consideraria una reculada social, una pèssima notícia per a la salut dels treballadors i fins i tot per a l’economia perquè, a la llarga, implicaria un menor rendiment per esgotament de les plantilles. Doncs bé, existeix un percentatge creixent de treballadors que experimenten alguna cosa semblat en aquest larguísimo cap de setmana que cridem vacances. Especialment, les d’estiu, que en teoria es programen per al descans físic i mental, o recuperar quotes de vida personal i familiar després d’un any laboral complet.
La desconnexió digital, un dret
Aquesta recarrega de bateries ja es considera prioritària en països com França. I a Espanya, la Llei de Protecció de Dades aprovada en 2018 recull el dret a la desconnexió digital, a posar en quarentena el mòbil d’empresa o el correu corporatiu quan acaba la jornada. Mantenir-se connectat significa seguir treballant.
Però com està la situació a Espanya? Adecco, consultora especialitzada en gestió de Recursos Humans, acaba de publicar la seva III Enquesta sobre Desconnectar del Treball en Vacances amb una panoràmica completa. Una de les seves conclusions és que per tercer any consecutiu torna a créixer el percentatge (un 3 %) de treballadors que no aconsegueix oblidar-se del tot de les seves funcions laborals. Perquè segueixen pensant en la seva activitat o directament mantenen el contacte amb companys, clients, xarxes socials o correus electrònics. El mòbil al costat de la crema solar funciona com una sucursal de la companyia.
“És necessari que els treballadors, les empreses i la societat en general entenguem la importància de desconnectar en períodes de vacances per poder continuar sent eficients en el nostre treball, sense renunciar a gaudir del nostre temps lliure”, explica Carlos Viladrich, director de Recursos Humans del Grup Adecco.
Diferents nivells de desconnexió
Imatge: varuna
Segons l’estudi, realitzat amb enquestes a més de 700 empleats, el 39,3 % no aconsegueix aquest objectiu, encara que en graus diferents: el 31,1 % aconsegueix cert nivell de desconnexió mentre que el 8,2 % reconeix no aconseguir-ho en absolut. Les dades revelen, a més, diferències importants de perfil. Per exemple, que aquest vincle amb el treball és molt més fort en menors de 25 anys (solament ho talla el 48,7 % d’aquest grup d’edat), mentre que gairebé la totalitat de majors de 55 ho aconsegueixen amb major facilitat. Una altra disparitat interessant, la de gènere: les dones prenen més distància que els homes: 70,7 % enfront de 58,1 %.
Les causes que creixi el fenomen també són diverses. Influeix l’ús cada vegada més intens i extens de dispositius i xarxes que d’una banda aporten comoditat, flexibilitat i eficàcia però per un altre “ens fan dependents del treball i ens impedeixen desconnectar completament“, afegeix Viladrich. També incideix la tendència a fraccionar les vacances: cada vegada són menys freqüents els períodes d’almenys dues setmanes consecutives, el mínim recomanable perquè condeixi el descans. Per descomptat la precarietat laboral, la crisi econòmica i la competència global espremen un plus a cada professional o empleat.
Augment de consultes per estrès laboral
Elsa García, piscóloga experta en mindfulness, ha notat un increment de consultes per estrès laboral en els últims anys i apunta que, a més del context laboral o econòmic, la personalitat és un altre factor clau. “Podríem parlar molt en genèric de dos grups: un conformat per les persones que s’obsessionen a l’excés amb el treball perquè ho consideren una possessió narcisista, alguna cosa fonamental per a la seva identitat, i un altre per els qui no desconnecten per por de perdre-ho. Pot ser per una empresa que abusa, un mal ambient laboral o la tendència a autoexigirnos fins a l’autoexplotación perquè considerem que l’èxit professional és l’única forma de realitzar-nos”.
Per a la psicòloga, el grau de responsabilitat i el tipus de professió poden ser determinants. Si és vocacional o es gaudeix amb l’activitat, aquesta falta de desconnexió, dins d’un ordre, no té per què ser negativa. Un consell? La doctora recomana la reflexió íntima. En cada persona poden confluir molts elements complexos que expliquen l’origen d’aquest grau d’obsessió, preocupació o fins i tot angoixa. L’autoconeixement, explorar les motivacions profundes amb sinceritat i valentia ajuda a saber per què ens ocorre el que ens ocorre. És el primer pas per trobar el remei.
- Sentit comú. Pensar en el treball durant les vacances no és un delicte, però sí pot ser un problema si és massa freqüent, obsessiu o ens causa angoixa. El 52,4 % dels enquestats mira el mail laboral diàriament. Pot ser massa.
- No parlar del treball, obvi. De vegades no hi ha més remei. En aquest cas, procura que sigui durant poc temps i sense entrar en manera queixa o d’enfocament negatiu.
- Planifica molt bé les vacances perquè siguin el més satisfactòries possible, amb activitats, destinacions i companyies estimulants.
- Prepara’t mentalment per aprofitar-les i desconnectar. Serà més fàcil a partir del tercer o quart dia.
- Intenta que durin almenys dues setmanes seguides per canviar de ritmes i prendre distància.
- No convé deixar tasques per a l’estiu. La clau és eliminar o reduir al mínim les visites al mòbil i els correus de l’empresa.
- Prepara el retorn al treball perquè no sigui brusc i no t’obsessionis amb la finalitat de les vacances; gaudeix l’aquí i l’ara.
