Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Deformació del crani o craneosinostosis

Se soluciona fàcilment amb una detecció primerenca i cirurgia durant el primer any de vida

Un de cada 2.500 nens nascuts en el món sofreix de craneosinostosis o deformació del crani. A Espanya, són 100.000 nens amb aquesta patologia, que en els pitjors casos pot arribar a provocar vòmits, crisis convulsives, augment de la circumferència del cap i retard en el desenvolupament. Els especialistes, davant l’extrema preocupació dels pares, aconsellen no alarmar-se i que el nen se sotmeti a una senzilla operació durant el seu primer any de vida,perquè si no es corregeix aquest mal les conseqüències poden agreujar-se: aparició de deformacions severes i permanents que poden afectar l’ull o a cau d’orella de la zona danyada, donar lloc a un augment de la pressió intracraneal que provoqui convulsions, i fins i tot ceguesa.

Origen desconegut

Aquesta malaltia de nom gairebé impronunciable és un defecte congènit (està present en el moment del naixement del bebè) caracteritzada pel tancament prematur d’una o més sutures del crani durant el primer any de vida del nen, la qual cosa provoca una forma anormal del seu cap. “El cap està compost de plaques òssies separades per sutures, que es tanquen a mesura que el nen creix. Si es tanquen massa aviat poden aparèixer problemes en el creixement del crani i el cervell del nen”, indica Feliciano Ramos, genetista de l’Hospital Universitari Ufanós Blesa, de Saragossa, i professor titular de la facultat de Medicina d’aquesta ciutat.

/imgs/2006/10/bebec2.jpgLa malaltia afecta a un de cada 2.500 nens aproximadament nascuts vius a nivell mundial i aproximadament a un de cada 100.000 a Espanya. A més, segons les estadístiques, té major incidència entre els homes que entre les nenes. La seva causa és desconeguda i en la majoria dels casos es presenta de manera esporàdica, respon a l’atzar, per la qual cosa pot afectar qualsevol bebè. En algunes famílies, no obstant això, aquest mal pot heretar-se, segons explica el genetista de l’hospital saragossà i amb qui coincideix José Bravo, metge del servei d’Urgències de l’Hospital La nostra Senyora de la Muntanya, de Càceres: “Si els pares han patit la malaltia existeix el 50% de possibilitats que algun o tots els seus fills la present també”, explica.

Els experts assenyalen l’existència de diversos tipus de craneosinostosis, depenent de quantes i quins de les sutures cranials es tanquin, circumstància que també influeix en la gravetat d’aquesta malaltia. Juan Andrés Álvarez Garijo, neurocirujano de l’Hospital Universitari La Fe, de València, i secretari de la Societat Espanyola de Neurocirurgia Pediàtrica, detalla la catalogació més comuna:

  • Craneosinostosis Sagital (Escafocefalia): És el tancament precoç de la sutura sagital (va d’endavant cap endarrere, pel mitjà de la part superior del cap). És la forma més comuna de craneosinostosis i representa al voltant del 50% del total d’aquestes. En aquest cas, el tancament prematur causa un crani llarg i estret. És considerada com un problema merament morfològic, d’implicacions especialment estètiques.
  • Craneosinostosis coronal unilateral (Plagiocefalia): Implica la fusió del costat esquerre o dret de la sutura que va d’orella a orella (coronal), la qual cosa provoca que el front i el ceño deixin de créixer, per la qual cosa apareix un aplanament del front en el costat afectat i excessivament prominent en el costat oposat.
  • Craneosinostosis Metòpica (Trigonocefalia): És una fusió de la sutura metòpica (front), que va des de la part superior del cap, passant pel mitjà del front, cap al nas. Provoca un front bastant punxegut, com un triangle, i ulls molt junts. És l’única que pot millorar espontàniament durant els primers mesos de vida.
  • Plagiocefalia postural: Cada vegada és més freqüent l’aparició de dismorfias cranials de tipus plagiocefálico que tenen un origen postural i no provocat pel tancament prematur de les sutures. El seu origen està relacionat amb lesions més o menys importants en la musculatura cervical durant les maniobres d’enllumenament o amb malposición prolongada intrauterina.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions