Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Prevenció

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dents de llet en nens: com cuidar-los i per què és important

Aquestes són les noves pautes per a mantenir una bona higiene oral en els nens. Aquí va una pista: alguns hàbits que seguíem fins ara cal canviar-los

dientes de leche bebe Imatge: Mojpe

Si han passat alguns anys entre l’arribada d’un fill i un altre a la família, probablement ja no serveixen algunes de les regles sobre la higiene dental que s’empraven amb el major. Contínuament sorgeixen estudis científics amb nous coneixements que ajuden a millorar els protocols sobre com cuidar la dentadura. Pel que fa a la dels més petits de la casa, recentment s’han produït alguns canvis. Te’ls expliquem tots els referents a les dents de llet.

Segons la ‘Enquesta de Salut Oral 2020’, publicada pel Consell General de Dentistes, un de cada tres nens menors de 6 anys té càries, i només tres de cada deu d’aquestes dents temporals amb càries rep tractament. Cal bandejar aquesta idea tradicionalment estesa que qualsevol problema en o amb una dent de llet no ha de tractar-se. Els odontopediatras (odontòlegs especialitzats en nens i bebès) avisen: una mala salut en les dents primàries, a més de ser capaç de generar infeccions importants, produir molt de dolor i fins i tot la pèrdua de la dent, està estretament vinculada amb complicacions en la dentadura definitiva. Així cal cuidar la higiene oral des del naixement.

No cal netejar les genives del nounat

Cap estudi científic convidava a fer-lo, però durant anys ha format part del protocol habitual. Als pares i mares se’ls aconsellava (alguns especialistes encara ho fan) que, amb ajuda d’una gasa neta o un didal de silicona, netegessin les genives al nounat després de cada presa. A més de llevar-li les restes de llet de la boca, se li anava acostumant a l’hàbit de la higiene oral. Ara se sap que no fa falta. És més, pot ser contraproduent.

“Actualment es desaconsella fer-ho, sobretot si estan sent alletats. Entre altres motius, perquè en eliminar les restes de llet materna que puguin quedar en les genives, estem també eliminant les immunoglobulines transmeses al bebè per la llet materna i que les genives encara poden absorbir”, explica l’odontopediatra Cristina Marès. Perquè les restes que queden en la seva boquita tenen un rol molt important. La interacció llet materna-saliva genera una quantitat d’antimicrobians (agents que maten i/o detenen el creixement de microbis) suficients per a inhibir el creixement d’alguns patògens orals que poden aparèixer durant aquesta etapa de lactància. “Evitar aquesta neteja de genives redueix la possibilitat d’introduir elements en la boca del bebè i amb ells bacteris que pugui haver-hi en el didal o en el trapito i poden alterar el seu microbiota oral. D’altra banda, netejar les genives no ha demostrat una millor acceptació del nen al posterior raspallat o que s’acostumi al fet que li posin coses en la boca”, matisa Marès.

Convé usar el raspall des que apareix la primera peça

Des que veiem irrompre la primera peça de llet, aproximadament als sis mesos, cal usar raspall de dents i pasta amb fluor. Ha de ser un raspall específic per a bebè, amb truges suaus, però no de silicona, tampoc cal usar didals ni trapitos.

  • Per a nens d’entre 0 i 3 anys “recomanem els raspalls amb el capçal molt petit, per a poder accedir bé a tota la boca, i amb mànec llarg, perquè els progenitors puguin  manejar-ho millor”, recomana la doctora Blanca Loscertales, membre del Col·legi de Dentistes de Sevilla.
  • Des dels 3 anys es poden utilitzar raspalls dentals infantils amb el capçal una mica més gran que per als bebès, però encara d’una grandària petita que permeti un correcte accés a totes les dents i queixals, i preferentment amb el mànec ergonòmic.

No es pot especificar cada quant temps cal canviar-lo, perquè és variable; en alguns casos, cada quatre setmanes i en uns altres, cada sis. El truc està a observar l’estat de les truges. “Cal reemplaçar-ho quan estiguin obertes o quan es vegin molt mossegades, perquè ja no raspallen bé i el raspallat perd eficàcia”, explica l’experta Cristina Marès. També cal canviar-ho si el menor ha sofert un procés infecciós, tant bacterià com víric (des d’una grip fins a un herpes), ja que els gèrmens poden quedar-se en les truges i reactivar la infecció.

dientes de leche bebe
Imatge: drwrenchdds

S’ha d’usar el raspall elèctric per als més petits? La doctora Loscertales no els recomana durant la infància. “Solament podran utilitzar-ho quan comencin a raspallar-se ells mateixos (als 7 o 8 anys), ja que, encara que que aquest tipus de raspall resulta molt efectiu en la reducció de placa i en la prevenció de la gingivitis (inflamació de les genives), primer han d’aprendre i aconseguir desenvolupar l’habilitat motora necessària amb el raspall manual”. A partir de l’erupció dels queixals de llet (entre els 18 i els 24 mesos), cada nit es pot passar un fil dental amb cera entre elles, ajudant-se fins i tot de l’ús de posicionadores de fil (o dental flossers). No obstant això, l’ús de col·lutoris no resulta necessari, tret que sigui indicat pel dentista.

Que dentifrici triar: cal fixar-se en la concentració de fluor

Si volem que la pasta dental tingui un efecte anticaries, la concentració mínima de fluor que s’ha d’emprar en nens des que comencen amb el raspallat és de 1.000 ppm (parts per milió), independentment de l’edat. Si usem una pasta amb una concentració menor (250, 400 o 500 ppm), tindrà el mateix efecte que rentar-se les dents amb aigua; és a dir, cap. Després de les conclusions d’un gran nombre d’estudis científics realitzats sobre els factors protectors de la càries infantil, aquesta és la recomanació que recullen l’Organització Mundial de la Salut (OMS) o la Societat Espanyola d’Odontopediatría.

A Espanya, gran part dels dentifricis que es comercialitzen per als nens no estan ben classificats segons el rang d’edat i, per tant, no porten la quantitat de fluor recomanable. Cal ignorar els dibuixets del tub, els reclams “pastura infantil” i  els que les classifiquen per edats, ja que el que veritablement importa són les parts per milió de fluor que contenen. És cert que en alguna d’aquestes pastes l’edat del nen coincidirà amb la quantitat de fluor, però no en totes. Hi ha moltes en el mercat que porten concentracions de 500 ppm, fins i tot menys o absolutament res. Per tant, el més important que han de saber les mares i els pares és que tenen quedar-li la volta al tub i fixar-se que en el llistat d’ingredients aparegui “Fluorur de Sodi” i, després, en el número que va acompanyat de les lletres ppmF (parts per milió de fluor).

Si la quantitat de pasta és l’adequada, no veurà cap risc de fluorosi dental, una alteració en la formació de l’esmalt per haver estat exposat en excés al fluor en l’etapa en la qual estan desenvolupant-se les dents. Es caracteritza per l’aparició d’unes taques petites de color blanc en la superfície de les dents. Però l’especialista assegura que podem estar tranquils, perquè “ni la concentració ni la quantitat de pasta en el raspallat és suficient per a aconseguir un nivell tòxic. Com a referència: perquè el nen entre 1 i 3 anys s’intoxiqués per fluor, hauria d’ingerir tota la pasta corresponent a 13 raspallats al dia, empassant-se el 100% de la pasta, la qual cosa correspondria a 1,3 mil·lilitres, la quantitat el mínima que podria començar a ser nociva”, explica l’experta. La veritat és que el fluor té un efecte remineralizante en l’esmalt dental i és l’únic compost que ha demostrat científicament ser efectiu per a reduir el risc de càries i utilitzat a concentracions com la que contenen les pastes dentals, resulta segur.

“Quan el nen es raspalla les dents tampoc es recomana esbandir-los després, sinó escopir els excessos i deixar aquestes restes per a afavorir l’efecte residual del fluor que pugui quedar en les dents. No cal esbandir, però ni els nens ni els adults”, recomana Marès.

Per part seva, la doctora Blanca Loscertales explica que a partir dels 6 anys aquesta concentració de fluor ja pot pujar a 1.450-1.500 ppm, “i podrà incrementar-se en funció del risc de càries del nen, però això ha de ser sempre prescrit pel dentista”.

➡️ A cada edat, una quantitat de pasta

  • Quan apareix la primera dent: quantitat raspada (sense volum).
  • Entre els 12-18 mesos (quan han sortit ja tots els incisius i els primers queixals): de la grandària d’un granit d’arròs.
  • Dels 36 mesos als 6 anys (quan ja han sortit totes les dents): la quantitat equivalent a un pèsol.
  • A partir dels 7 anys: de la grandària d’un cigró.

Fins als 7-8 anys s’ha de supervisar el raspallat

dientes leche cepillo
Imatge: cottonbro

Les especialistes insisteixen que el raspallat sempre han de realitzar-ho els progenitors fins als 7-8 anys. Per què a aquesta edat? Les expertes asseguren que, encara que el nen sigui independent en altres tasques (coma o es vesteixi només), la motricitat fina no es desenvolupa completament fins a aquesta edat i, a més, no tots els nens van al mateix ritme (alguns estaran preparats una mica abans i uns altres, una mica després). “En les revisions rutinàries s’aprofita precisament per a avaluar la motricitat del nen i, en funció de l’edat, anem perfilant la tècnica i anem cedint més aquesta tasca als nens sota la supervisió dels pares i mares”, explica Marès. A partir d’aquesta edat el nen comença a raspallar-se sol i, fins a l’adolescència, els progenitors han de supervisar el raspallat, per a comprovar que sigui correcte.

➡️ La tècnica i diversos trucs per a raspallar les dents

Però mentre arriba aquest moment d’independència, aquesta és la tècnica que s’ha de seguir com a mínim dues vegades al dia (l’idoni és raspallar-se tres), després de cada menjar:

  • Encara que les mares i pares s’encarreguin del raspallat, és important deixar que el nen jugui amb el raspall, perquè vagi aprenent, acostumant-se al seu ús. Un bon truc per a estalviar en raspalls és que el petit tingui el seu propi (per a mossegar-lo i destrossar-lo) i els progenitors altre, el que està exclusivament destinat a la higiene i al raspallat.
  • Als bebès, han de raspallar-los col·locant-se darrere del nen, que pot estar assegut o tombat, separant bé els llavis: sota els mateixos és on sol quedar més placa bacteriana acumulada. Si el nen és reticent, es pot acompanyar el raspallat amb alguna cançó o joc perquè ho associï a una cosa divertida. El temps aproximat del raspallat ha de ser de dos minuts.
  • La tècnica ha de ser senzilla i eficient, amb moviments rectes. No fan falta corbes ni cercles ni tècniques estranyes. Per a eliminar la placa bacteriana i realitzar un raspallat correcte és important començar sempre pel mateix lloc i seguir sempre el mateix ordre, netejar totes les cares de les dents (externa, interna i masticatòria), raspallant també la geniva en sentit vertical cap a la  dent, i repassar la llengua i la mucosa dels queixos.

‘Regal’ d’aniversari: la primera visita a l’especialista

Segons el ‘Llibre blanc sobre salut oral 2020’, entre un 30% i 35% dels menors espanyols no es raspallen almenys dues vegades al dia, la freqüència mínima recomanada, i un 70% de nens entre 2 i 6 anys mai ha anat al dentista, quan la primera visita a l’odontopediatra ha de ser en el primer any de vida. “Serà una primera visita preventiva, on s’avalua el risc de càries que té el nen, els factors de risc. També ensenyem als pares i a les mares com ha de realitzar-se la tècnica del raspallat i planifiquem les següents revisions en funció de tots aquests factors de risc que hem avaluat. Generalment, i si no hi ha cap problema, aquestes revisions sol ser entre 6 i 12 mesos”, explica Cristina Marès.

Per accedir a més continguts, consulta la revista impresa.

Etiquetes:

dents

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions