Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia > Problemes de salut

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Depressió, fartanera i obesitat, una relació íntima

El trastorn per fartanera s'associa a la depressió en més del 50% dels casos i també a l'obesitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 01deJunyde2008
Img chica Imatge: ThunderChild

El desordre que consisteix a menjar aliments hipercalóricos en molt poc espai de temps s’associa a la depressió i a l’obesitat. Les persones que ho pateixen entren en un cercle viciós: estar obeses els deprimeix i el seu estat d’ànim depressiu els condueix a menjar més. La majoria se senten avergonyides pel seu comportament i li ho oculten al seu metge, quan haurien de confiar plenament en ell si volen posar remei a aquest desordre. A més, avui ja existeix tractament, aquest problema té solució.

Els primers estudis científics que associen el trastorn per fartanera a la depressió són bastant recents, a penes tenen tres anys. Gràcies a ells avui se sap que més del 50% dels pacients amb un trastorn per fartanera també sofreixen depressió. I això no és tot: s’ha vist que aquest trastorn és molt freqüent en persones amb obesitat, ja que més del 40% ha protagonitzat alguna vegada aquests episodis de sobreingesta d’aliments -sobretot hipercalóricos- de manera ràpida i descontrolada.

A Espanya, el trastorn per fartanera afecta a entre un 2% i un 3% de la població, sense que existeixin diferències entre homes i dones ni per l’edat. És més freqüent que l’anorèxia i la bulímia, però es coneix menys, segons dades presentades per Guadalupe Blay, membre del Grup d’Habilitats en Nutrició de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) en el XIV Congrés d’aquesta societat, celebrat recentment a Màlaga.

La triada de Beck

El factor detonant del binomi trastorno per fartanera-depressió és un problema psicològic de base o una baixa autoestima de la persona que el sofreix. Aquest detonant pot explicar-se a partir de la famosa teoria anomenada Tríade de la Depressió de Beck. Aquest psiquiatre, dels EUA, va enunciar en 1979 una teoria nihilista, segons la qual la persona tindria un concepte negatiu de si mateixa, de les seves experiències vitals i nul·les expectatives en el futur, és a dir, res al que agarrar-se i cap esperança en el demà.

El detonant del binomi fartanera-depressió és un problema psicològic de base o una baixa autoestima de l’afectat

Aquesta concepció de si mateix aplanaria el camí de més d’un cap a la depressió. Entre els factors psicològics que poden afavorir aquesta situació estan la baixa autoestima o el sentir-se inferior, la falta de suport en la família que tendeix a recriminar a l’afectat que “està gros”, sentiments de culpabilitat pel seu sobrepès o obesitat, ansietat i estrès pel treball. I a la vulnerabilitat psicològica caldria afegir que “part de les persones afectes pateixen de sobrepès condicionat genèticament, en veure’s obeses se senten tristes, comencen a menjar compulsivament i cauen en un cercle viciós”, compte Blay.

Atracament a la nevera

El trastorn per fartanera és un desordre alimentari més freqüent que la bulímia i que l’anorèxia i que afecta a entre un 2% i un 3% de la població espanyola, independentment del sexe i de l’edat. El seu diagnòstic és més difícil que el de la bulímia perquè els pacients tendeixen a ocultar que s’atraquen per vergonya i tampoc compensen la sobreingesta amb conductes purgatorias que deixin senyals clars del trastorn, com l’esmalt de les dents danyat pel vòmit o la troballa de laxants diürètics per mitjà d’una analítica, segons informació presentada en el congrés de la SEMG.

Aquests pacients són conscients dels seus problemes de sobrepès i obesitat; la depressió també se’ls sol diagnosticar, ja que habitualment es mostren tristes i melancòlics en la consulta del metge. No obstant això, el major problema és detectar que sofreixen un trastorn per fartanera, per ser alguna cosa que amaguen. A través d’unes entrevistes estructurades i mitjançant un registre alimentari del que mengen, si són sincers amb si mateixos i amb el metge, és possible arribar a esbrinar-lo.

Aquestes persones estan tan ansioses que, en arribar a casa, el primer que fan és obrir la nevera i arrasar-la. Són capaços d’ingerir de 5.000 a 10.000 calories de cop, devorant una barra sencera de mantega, un pot de maionesa, acabar amb un pot de xocolata en pols i, fins i tot, empassar-se les “coses més increïbles” com un paquet de cigarrets o el líquid del rentavaixella quan no tenen res més a menjar. La qüestió és emportar-se alguna cosa a la boca per a sadollar la seva ansietat, per a això comencen per una mena d’aliment, picotegen uns altres i acaben havent menjat de tot en un moment.

Per a sentir-se sadollats, habitualment l’organisme els impel·leix a consumir hidrats de carboni, que són més saciantes, grasses i dolces. Aquestes persones solen preferir aquests grups d’aliments a les proteïnes, comenta Blay.

Fartanera diürna i nocturna

Una part important dels afectats pel trastorn per fartanera el sofreixen durant la nit. La fartanera nocturna és un símptoma que sofreixen entre un 1% i un 2% de la població, segons estimen estudis realitzats a Europa. Aquestes persones s’aixequen de nit, mitjà o totalment somnàmbules, es dirigeixen a la nevera o al rebost on tenen els aliments i es fan un panxó.

Però, a diferència de la fartanera diürna, no s’assabenten de les seves aventures nocturnes. “Només són conscients d’elles quan, l’endemà, algun familiar li ho explica i es troben oberts els embolcalls dels aliments que han consumit de nit o les molles i restes de menjar escampats per la casa”, informa Blay.

TRES REMEDIOS PER A TRES PROBLEMES

Img

La clau de l’èxit perquè les persones amb trastorn per fartanera recuperin el control és que “confiïn en el seu metge. No passa res. Tot té solució, però s’han de motivar molt i el metge, al seu torn, ha de tenir empatia i implicar-se a motivar-los molt”, segons Guadalupe Blay, de la SEMG. El primer treball dels pacients és trencar la barrera de la vergonya i confiar-li el seu descontrol amb el menjar. Una vegada diagnosticat el problema, haurien de rebre tres tipus de tractament.

Un tractament farmacològic, consistent en antidepressius per a controlar la depressió i que tenen l’avantatge afegit que són saciantes, així que també poden ajudar a tractar el desordre alimentari. El psicoterapèutic, amb orientació cognitiu-conductual per a la seva patologia depressiva i per a recuperar el control en la seva conducta alimentària. En tercer lloc, necessiten el suport d’un nutricionista per a restablir les seves pautes alimentàries i el pes adequat.

Quant als resultats dels tractaments, s’ha vist que el trastorn alimentari associat a la depressió que es tracta amb teràpia cognitiu-conductual i sense antidepressius remitent en el 39% dels pacients, mentre que aquest problema remet només en el 20% dels tractats únicament amb antidepressius i a més hi ha més abandons. En els casos en què es reben les dues teràpies combinades el trastorn alimentari associat a depressió remet en el 42% (només 3% més que els tractats únicament amb teràpia psicològica) i els pacients atesos així també presenten més abandons.

Aquestes dades, procedents d’una revisió sistemàtica de tractaments elaborada pel centre Cochrane, denota el gran paper de la psicoteràpia cognitiu-conductual en la recuperació d’aquests afectats. Es considera que un pacient està curat quan han transcorregut quatre anys en què es manté bé amb la dieta i no ha sofert recaigudes. No obstant això, i desafortunadament, aquestes solen ser freqüents.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions