Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Dermatòlegs i al·lergòlegs adverteixen dels riscos de prendre el sol sense protecció

L'exposició moderada afavoreix la síntesi de vitamina D i l'acció estimulant de la llum solar contribueix a evitar les depressions

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 28deJunyde2003

La pell té una sèrie de mecanismes naturals d’adaptació i defensa per a protegir-se de les agressions de les radiacions solars, com l’espesamiento de la capa còrnia, la producció de melanina, l’activació de molècules antioxidants, els sistemes de reparació de l’àcid desoxirribonucléico (ADN) i la secreció de citocines. No obstant això, aquests mecanismes de protecció són insuficients per a la majoria de les persones i, més encara, per a aquelles que romanen llarg temps exposades al sol.

Són molts els experts en dermatologia i alergología que coincideixen a assenyalar que si es coneguessin una sèrie de qüestions bàsiques sobre la radiació solar, no es romandria hores i hores tombats a la platja. L’aparició de carcinomes de pell és un risc, com també ho és l’envelliment prematur de la pell, a més d’altres alteracions de tipus al·lèrgic.

La llum ultraviolada que incideix en la pell no té la mateixa composició i intensitat en totes les estacions de l’any. Segons avança el dia, el conjunt de la radiació total va disminuint fins a desaparèixer en el moment del crepuscle, però així com els raigs UVB decreixen més de pressa, els UVA ho fan de manera proporcional a la llum visible. Fins i tot amb el cel cobert, en absència de sol directe, estem exposats a una important quantitat de radiació A.

Energèticament, i durant l’estiu, hi ha almenys disset vegades més raigs UVA -responsables de la pigmentació directa de la pell, produint un bronzejat immediat ja que provoquen la fotooxidación dels precursors de la melanina- que d’UVB -posseeixen major energia però penetren poc en la pell i a curt termini són responsables de l’enrogiment de la pell-, però aquesta proporció va incrementant-se en funció de paràmetres mediambientals.

“Cal insistir que encara que el cel estigui ennuvolat existeix risc que la pell es cremi, perquè el vapor d’aigua dels núvols a penes absorbeix la radiació ultraviolada; en platges de sorra molt clara pot haver-hi una exposició solar indirecta, en aparença imperceptible en estar sota una ombrel·la, a causa de la refringencia dels raigs solars”, explica el doctor Roberto Pelta, especialista en alergología.

Durant el procés de bronzejat la radiació ultraviolada destrueix cèl·lules cutànies, alterant-se la funció de les proteïnes que confereixen a la pell la seva elasticitat (col·lagen i elastina). A més, l’eficàcia dels mecanismes de defensa en cada persona és diferent i depèn de la situació en què es trobi.

No obstant això no tots són inconvenients, ja que l’exposició moderada al sol afavoreix en la nostra pell la síntesi de vitamina D, que és fonamental per a prevenir el raquitisme en els nens. “Es tracta d’una substància que facilita l’absorció intestinal del calci que aporten els productes lactis i altres aliments”, explica el doctor Pelta. D’altra banda, la llum solar posseeix una acció estimulant capaç d’equilibrar el sistema nerviós, produint una sensació de benestar que contribueix a evitar les depressions.

En 1985 es va detectar per primera vegada una deterioració progressiva de la capa d’ozó atmosfèrica a l’Antàrtida, amb el consegüent risc que cada vegada ens vegem més exposats als raigs UVC, de gran poder calòric i capaços d’incrementar notablement la incidència del càncer de pell. Quant a la possibilitat que sofrim una exposició reiterada als UVB, aquest especialista recorda que cal tenir present que aquests raigs juguen un paper destacat en el desenvolupament de tumors malignes a partir de les cèl·lules pigmentàries que intervenen en el complex procés del bronzejat.

També s’ha observat una relació causa-efecte entre l’influx dels raigs UVB i la formació de cataractes i certes degeneracions de la conjuntiva en el globus ocular que, per això, són més comuns en mariners i pagesos. Per a evitar en la mesura del possible els influxos negatius dels raigs solars, cal interposar una sèrie de barreres físiques entre els seus raigs i la pell, emprant les robes més adequades i usant “filtres” en forma de cremes, locions i emulsions, concordes amb el tipus de pell de cada persona. “En qualsevol cas -diu Roberto Pelta- no s’ha d’exposar al sol a bebès menors de sis mesos d’edat. A l’estiu cal procurar treure’ls de passeig a primera hora del matí o a última hora de la tarda”.

Encara que són les cremades les lesions solars més conegudes, existeixen moltes altres afeccions induïdes per la radiació ultraviolada. Les més comunes són la de tipus al·lèrgic, com l’erupció de petits granits enrogits i amb freqüència acompanyats de vesícules de contingut líquid (prúrigo solar), així com la presència de faves o habones en la pell (urticària solar). Pot ser necessari administrar antihistamínics, però oralment, ja que si es donen en forma de crema poden generar una dermatitis al·lèrgica de contacte.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions