Un equip de científics de l’Institut de Recerques sobre Malària Johns Hopkins, a Estats Units, ha determinat, per primera vegada, la funció d’una sèrie de proteïnes en el mosquit que transcriuen un senyal que permet a aquests insectes combatre la infecció del paràsit que causa la malària en humans (la malària mata a més de 800.000 persones a tot el món cada any, i moltes de les víctimes són nens).
En conjunt, aquestes proteïnes es coneixen com a actor de transcripció de la senyalització de la immunodeficiència i són comparables a un circuit elèctric. A mesura que cada factor s’encén o s’apaga, provoca o inhibeix el següent, que finalment engega una resposta immune contra el paràsit de la malària. L’estudi s’ha publicat en la revista “PLoS Pathogens”.
Aquest nou estudi s’ha basat en treballs anteriors, en els quals es va observar que el silenciamiento d’un gen d’aquest circuit, Caspar, activa el REL2, un factor de transcripció d’immunodeficiència del mosquit Anopheles gambiae. L’activació de REL2 activa els efectors (cèl·lules per executar respostes) TEP1, APL1 i FBN9, que maten als paràsits que causen malària en l’intestí del mosquit.
“Ara sabem que els gens poden manipular-se mitjançant enginyeria genètica per crear mosquits resistents a la malària”, afirma el doctor George Dimopoulos, professor en el Departament de Microbiologia Molecular i Immunologia de Johns Hopkins. Per realitzar l’estudi, l’equip de Dimopoulos va utilitzar un mètode d’interferència d’ARN per desactivar els gens de la via d’inmunodeficciencia. En desactivar els components, els investigadors van poder observar com va canviar la resistència del mosquit a la infecció del paràsit.
