Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Descobreixen un nou neurotransmissor de potencial interès terapèutic en malalties neurològiques

La Universitat de Barcelona ha participat en aquesta recerca que té un interès especial en el camp de les demències senils

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 10deMaigde2011

Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han participat en un estudi internacional que ha descobert com l’àcid D-aspártico (D-Asp) és un nou neurotransmissor que “pot tenir un ús terapèutic en la lluita contra malalties neurològiques com el Parkinson o l’esquizofrènia “, ha informat la institució acadèmica espanyola.

En la recerca, recollida en la publicació “The Journal of the Federation of American Societies for Experimental Biology (The FASEB Journal)”, han treballat els experts Jordi García-Fernández, Salvatore D?Aniello i Ildiko Somorjai, del Departament de Genètica i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), i Enza Talp i Antimo D?Aniello, del Departament de Neurobiología de l’Estació Zoológica Anton Dohrn de Nàpols (Itàlia).

El D-Asp és una aminoàcid descobert en 1977 pel grup de l’expert Antimo D?Aniello en el cervell dels polps, les sèpies i els calamars. Des de llavors, s’ha investigat aquesta molècula a Itàlia i a tot el món. L’article publicat en “The FASEB Journal” descriu, per primera vegada, l’activitat del D-Asp com a neurotransmissor en dues espècies animals molt distants des del punt de vista evolutiu: la rata comuna (Rattus novergicus) i el calamar (Loligo vulgaris), assenyala la UB. “Fa més de quaranta anys es van descobrir els primers neurotransmisores químics, però pràcticament fins ara cap recerca havia descrit una contribució tan senzilla i innovadora com la d’aquest treball. El D-Asp no és diferent d’altres neurotransmisores clàssics del tipus dels aminoàcids, com la serina o el glutamato, molt estudiats fins ara”, explica D?Aniello, primer signant de l’article.

El D-Asp té un paper important en les fases inicials de desenvolupament del sistema nerviós central en vertebrats i invertebrats. A l’inici de la vida embrionària de l’ésser humà, el ratolí i el pollastre, es genera en gran quantitat en el cervell. Després del naixement, la concentració del D-Asp cau a nivells mínims i es manté així durant l’edat adulta. Tot apunta al fet que aquesta molècula està implicada en el procés d’aprenentatge i en la memòria de les rates, i que millora la capacitat cognitiva dels animals en diferents experiments. Segons el catedràtic Jordi García-Fernández, “la recerca bàsica ajuda a fer avanços en el vessant aplicat, en descriure nous mecanismes funcionals que expliquen la complexa maquinària biològica del sistema nerviós. Aquest treball, en particular, té un interès especial en el camp de les demències senils, ja que descriu un nou neurotransmissor que podria tenir una aplicació terapèutica en algunes malalties neurològiques (Parkinson, esquizofrènia, etc.)”.

L’equip del Departament de Genètica de la UB ha contribuït a aquesta recerca amb l’estudi del contingut de D-Asp en el sistema nerviós dels models animals, en les anàlisis inmunohistoquímicos i en l’estudi comparat del treball científic.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions