Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desenvolupen una estratègia per eliminar de manera selectiva a les cèl·lules tumorals a través de quimioteràpia

La teràpia resulta eficaç en tumors que presenten estrès replicativo
Per EROSKI Consumer 28 de novembre de 2011

Una nova estratègia desenvolupada pel Grup d’Inestabilitat Genòmica del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), adscrit a l’Institut de Salut Carlos III i dirigit pel doctor Óscar Fernández-Capetillo, permet matar selectivament a les cèl·lules tumorals a través d’agents quimioterápicos, sempre que aquestes presentin una determinada propietat.

La recerca, publicada en la revista “Nature Structural and Molecular Biology”, ha descobert que els tumors que presenten estrès replicativo són especialment sensibles al tractaments amb inhibidors de les proteïnes ATR i Chk1. Aquestes dues proteïnes són les principals responsables de protegir a les cèl·lules d’estrès replicativo, els que explicaria la gran sensibilitat d’aquests tumors cap a aquest tipus de fàrmacs.

El grup ha demostrat que la inhibició de Chk1 és molt eficaç per al tractament de limfoma de Burkitt, un tipus de limfoma associat a nivells molt alts d’estrès replicativo. Per contra, aquest tractament no és eficaç en aquells tumors que no presenten aquest tipus d’estrès. El descobriment ve a més reforçat per l’observació que nivells baixos de la proteïna ATR i, per tant, una resposta deficient a estrès replicativo, prevé per complet el desenvolupament de limfoma i tumors pancreàtics iniciats per l’oncogen Myc (tots dos tumors presenten nivells molt alts d’aquest tipus d’estrès).

Part de la rellevància d’aquest estudi, en el qual també han col·laborat els grups dels doctors Mariano Barbacid i Manuel Hidalgo del CNIO, així com el grup del doctor Bruno Amati al centre oncològic italià IFOM, es troba que algunes d’aquestes molècules, com els inhibidors de Chk1, ja es testen en la clínica per al tractament del càncer. No obstant això, apunten, aquests inhibidors es testaven de forma genèrica, sense identificar aquells tumors que podrien ser particularment sensibles, “la qual cosa donava resultats molt modests”.

Des del CNIO expliquen que el treball de Fernández-Capetillo permet definir un ús més eficaç d’aquests fàrmacs, ja que descriu una estratègia per identificar a aquells pacients que es beneficiarien especialment d’aquest tipus de tractament. Recorden a més que a dia d’avui una de la limitacions principals a l’hora de tractar el càncer és que si ben els fàrmacs utilitzats són molt tòxics per al tumor també ho són per al teixit sa, la qual cosa és causa principal de la majoria dels efectes col·laterals de la ràdio i la quimioteràpia.