Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Salut i psicologia

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Desxifren el genoma d’un bacteri intestinal amb propietats probióticas

El Bifidobacterium bifidum també és capaç d'extreure nutrients de la mucina sense causar dany a la mucosa intestinal

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 30 de Octubre de 2010

Investigadors del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) han participat en un estudi internacional que ha aconseguit desxifrar el genoma d’un bacteri intestinal amb propietats probióticas. A més, el Bifidobacterium bifidum -nom del bacteri- és capaç d’extreure nutrients de la mucina, una glicoproteïna present en la mucosa intestinal, va destacar l’organisme públic de recerca.

Fins ara es considerava que la degradació del mucus intestinal no era desitjable en microorganismes probióticos, ja que podria danyar la mucosa. No obstant això Bifidobacterium bifidum PRL2010 és capaç d’adquirir nutrients a partir de la degradació dels glicanos -compostos constituïts per un o més sucres- presents en la mucina intestinal, “una glicoproteïna que actua com a lubrificant i protectora de la mucosa digestiva”, van detallar dues dels investigadors espanyols que han participat en el treball, Abelardo Margolles i Borja Sánchez.

Per dur a terme l’estudi, els investigadors van usar tècniques proteòmiques i d’anàlisis de trascripción genètica que van permetre identificar diversos grups de gens regulats de manera coordinada i presents en el metabolisme de la mucina. Després, es va comprovar que aquests grups estaven molt conservats en diversos ceps de bacteris de la mateixa espècie, “la qual cosa indica que el catabolisme d’aquests glicanos és un important factor de colonització per a elles”, va assenyalar el CSIC.

Les conclusions d’aquest treball s’han publicat en l’últim nombre de la revista PNAS. En el projecte, dirigit pel doctor Marco Ventura en col·laboració amb el doctor Douwe van Sinderen (Universitats de Parma i Cork, respectivament), han participat les universitats d’Aberdeen (Regne Unit), Califòrnia (Estats Units), Siena i Verona (Itàlia) i Aix-Marseille (França), a més de l’Institut de Productes Làctics d’Astúries del CSIC.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions