Detectar malalties provocades per paràsits externs

Investigadors del Centre Nacional de Microbiologia (CNM) han rebut el guardó a la millor patent en la V edició dels Premis Madri+d, per la creació d’un mètode de detecció d’espècies bacterianes mitjançant anàlisis de DNA, que permet un diagnòstic ràpid de malalties transmeses per picades de polls, paparres i puces. Pedro Anda, del Laboratori d’Espiroquetas i Patògens Especials del CNM i principal investigador, comenta que els bacteris transmesos per les picades dels petits artròpodes “produeixen problemes de salut molt rellevants i la seva incidència sumada és relativament alta”.

El kit de detecció permet la identificació de diverses patologies produïdes per més de 50 espècies bacterianes agrupades en set gèneres específics (“Anaplasma”, “Borrelia”, “Bartonella”, “Coxiella”, “Arliqueia”, “Francisella” i “Rickettsiav). Aquests bacteris estan relacionades amb malalties com la febre botonosa o la malaltia de Lyme. Aquest mètode facilita la seva detecció i classificació, factors de gran importància per a trobar solucions preventives.

Així mateix, el kit aconsegueix establir protocols de diagnòstic ràpid que permeten anticipar-se a l’aparició dels casos ja que, a les poques hores de la infecció, es poden obtenir resultats concloents que permeten el tractament precoç de la malaltia i, així, evitar complicacions i seqüeles posteriors. A més, el nou sistema permet identificar els agents patògens segons la zona geogràfica, de manera que es poden establir plans d’actuació i prevenció per a evitar així l’aparició de nous afectats.

Les paparres, també dites caparras, són petits artròpodes l’hàbitat natural dels quals és el camp i els animals domèstics. S’alimenten de sang i mitjançant la seva picada poden inocular diversos bacteris capaços de produir malalties. Fins al moment, s’han descrit 869 espècies de paparres, de les quals 38 són capaces de transmetre malalties a l’ésser humà. A Espanya s’han identificat nou d’aquestes espècies implicades en la transmissió de deu tipus de bacteris patògens per a les persones.

Una de les més habituals en el nostre mitjà és la febre botonosa mediterrània, infecció causada per un bacteri anomenat “Rickettsia conorii”, transmesa per la picada de la paparra del gos. És una malaltia endèmica en molts països de la conca mediterrània, que cursa en forma de febre alta i lesions cutànies característiques. És freqüent que el pacient no hagi percebut la picada de la paparra; aquests petits artròpodes solen preferir per a les seves picades les zones pròximes a l’arrel del cabell del cap o del pubis, així com de les axil·les.

Una inspecció detallada de la pell mostra la zona d’inoculació que adquireix la forma d’una petita escara fosca. És una malaltia que es produeix amb més freqüència en el medi rural i entre persones que conviuen amb gossos. No és greu -encara que a vegades pot ser seriosa- i sol resoldre’s amb un tractament antibiòtic eficaç. La malaltia de Lyme és causada pel bacteri “Borrelia burgdorferi”. Pot ser difícil de reconèixer ja que en l’etapa inicial els símptomes són poc específics (febre, dolors musculars o formiguejos, entre altres).

Els símptomes més greus poden aparèixer a les setmanes, als mesos o anys de la picada de la paparra, amb afectació de les articulacions, del sistema nerviós i del cor.

Els polls són petits insectes que ocupen les zones piloses i que s’alimenten aspirant sang a través de petites picades en la pell. Els que tenen capacitat d’infestar el cos humà pertanyen al gènere “Pediculus”, que inclouen el poll del cap (“P. capitis”), el poll del cos (“P. vestimenti”) i el poll que infesta de la zona del pubis (“P. pubis”). Els del cap són els mes freqüents, a causa de la facilitat amb la qual passen d’una persona a una altra, causant veritables plagues entre la població escolar.

No tenen a veure amb la mala higiene i no transmeten malalties; són molestos però inofensius. L’únic problema de salut que poden comportar són les sobreinfecciones de les lesions de gratat per la intensa picor que provoquen. Els polls del cos, menys freqüents, sí que s’associen a hàbits de neteja deficients. Posen els seus ous en les costures de l’abillament, i atès que necessiten mantenir certa temperatura i alimentar-se amb regularitat, són més habituals en persones que no es canvien de roba amb molta freqüència.

Els polls del pubis es contagien durant les relacions sexuals i poden transcórrer diverses setmanes fins que l’infestat s’adoni, atès que el seu període de reproducció és més llarg que el dels polls del cap. Aquests insectes s’alimenten de la sang que ingereixen amb les picades. Injecten en la ferida la seva saliva, que té propietats anticoagulants i que és capaç de transmetre algunes malalties; les tres més conegudes són la febre recurrent, la febre de les trinxeres i el tifus exantemàtic.