Com cada any des de 2003 i coincidint amb el Dia de Sant Valentín, el Dia Europeu de la Salut Sexual pretén sensibilitzar a la població europea de la importància d’informar-se i de cuidar les pràctiques sexuals per aconseguir una sexualitat saludable. Aquest any el lema escollit és “L’amor és bo per a la salut“. Amb ell es busca conscienciar a la població de la importància de la sexualitat en el benestar de la persona i el paper que juguen els dos membres de la parella davant una disfunció sexual. Aquest article analitza què significa tenir una bona salut sexual i les causes d’un desig sexual alterat en homes i dones.
Aquest any, l’Associació Espanyola per a la Salut Sexual aborda el Dia Europeu de la Salut Sexual sota el lema “L’amor és bo per a la salut” amb dos objectius: demostrar que una vida sexual activa millora el benestar de les persones i interpel·lar la comunicació en la parella com una de les solucions contra les disfuncions sexuals.
Però, què significa tenir una bona salut sexual?
Segons dades de l’Associació Espanyola per a la Salut Sexual, prop del 40% de les dones estarien afectades per alguna disfunció sexual
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut sexual com “un estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat; no és solament l’absència de malaltia, disfunció o malestar”. Afegeix que a més és necessari que hi hagi una aproximació “positiva i respectuosa cap a la sexualitat i les relacions sexuals, així com la possibilitat d’obtenir plaure i experiències sexuals segures, lliures de coerció, discriminació i violència”.
La ginecòloga María Cinta Ripoll Llopart precisa que la sexualitat és una esfera important en la persona, sigui el que sigui la seva edat i la seva condició física i psicològica, i contribueix al seu benestar, i més que un estat, és un procés que porta a la satisfacció física i emocional. De la mateixa manera, no tenir aquesta àrea coberta, sofrir insatisfacció sexual va fent mossa en l’individu i en la seva relació de parella, si la tingués, la qual cosa provoca efectes negatius en la salut de la persona i en la seva qualitat de vida.
Desig sexual alterat
La falta de desig sexual afecta a homes i dones per igual. Un estudi realitzat per la Societat Portuguesa de Sexologia Clínica, publicat en Journal of Sexual Medicine, assenyalava que el cansament, l’estrès laboral i els problemes de parella passaven factura a la libido dels homes, sobretot a la franja dels 30 als 40 anys, els més afectats per càrregues familiars i responsabilitat laboral, entre altres factors estresantes. A aquests els segueixen els de 40 a 60 anys. En aquesta recerca, les conclusions apuntaven que el grup amb menys afectats eren els menors de 30 anys i els majors de 60.
De la mateixa manera, les dones poden tenir dificultats en aquesta esfera. Segons dades de l’Associació Espanyola per a la Salut Sexual, prop del 40% de les dones podrien estar afectades per algun tipus de disfunció sexual. La falta de desig, incapacitat d’aconseguir l’orgasme o sentir dolor durant les relacions són algunes de les alteracions que impedeixen que una dona gaudeixi de les relacions. I, com succeeix en el cas dels homes, l’ansietat i l’estrès laboral també fan mossa.
No obstant això, davant una disfunció sexual, és important descartar alguna alteració orgànica, ja que pot amagar problemes de tiroides, canvis hormonals i depressió. Els especialistes en ginecologia i andrologia poden abordar aquests problemes des del vessant físic. No obstant això, quan la causa primera està en un problema mental, moltes vegades serà el psicòleg o sexólogo qui doni les pautes adequades per solucionar-ho.
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni són vuit finalitats que els 191 Estats Membres de les Nacions Unides van acordar intentar aconseguir per a l’any 2015. Dins d’ells, s’emmarquen estratègies per enfortir polítiques i programes de salut sexual i reproductiva.
L’enfocament estratègic considera que els sistemes de salut han de vetllar pels drets de la dona, per la seva llibertat i la seva dignitat. La desigualtat entre gèneres, que inclou la falta de poder i d’influència de les dones, tant en la vida comunitària com en l’esfera privada, provoquen que siguin elles les principals víctimes dels problemes relacionats amb la salut sexual i reproductiva.
