El 14 de febrer se celebra el Dia Europeu de la Salut Sexual. Sota el lema “L’amor és bo per a la salut”, l’Associació Espanyola per a la Salut Sexual pretén conscienciar i informar al públic sobre la importància de la sexualitat humana. En aquest article es descriu com una vida sexual activa repercuteix en la qualitat de vida de l’individu, sigui el que sigui la seva edat i la seva condició física i psicològica. A més, s’explica per què la disfunció eréctil podria ser un senyal d’avís de possibles problemes vasculars en el cor o el cervell.
Per conscienciar i sensibilitzar a la població europea de la necessitat de mantenir uns hàbits sexuals saludables, el 14 de febrer se celebra, com cada any des del 2003, el Dia Europeu de la Salut Sexual, el lema de la qual en aquesta ocasió resa “L’amor és bo per a la salut”. Els objectius de la campanya, promoguda per l’Associació Espanyola per a la Salut Sexual (AESS), són dues: demostrar que una vida sexual activa repercuteix en la qualitat de vida de l’individu i reivindicar la comunicació en la parella com una de les vies de solució en la disfunció sexual.
Vida sexual activa
Però, quin paper tenen les relacions íntimes en la qualitat de vida? Per a Cristina Martínez Gómez, psicòloga i sexóloga col·laboradora de l’AESS, “la sexualitat, que inclou la capacitat de gaudir, el desig de contacte, intimitat, tendresa i amor, és una part essencial de la vida d’una persona. Tenir una vida sexual sana i mantenir relacions satisfactòries no solament és important per a un mateix, sinó que quan sorgeixen problemes a aquest nivell, afecta a l’un altre membre de la parella”.
El suport i predisposició de la parella ajuda a buscar solucions adequades i a superar millor la disfunció sexualEncara que “el problema més comú en els homes és l’ejaculació precoç i en les dones el desig sexual inhibit -explica Martínez- la realitat és que, a Espanya, no disposem de dades sobre el nombre d’afectats per disfunció, ja que, en ocasions, per vergonya o desconeixement s’amaga aquest trastorn. En molts casos no s’acudeix a un professional de la salut i, per tant, no es diagnostica”. No obstant això, s’estima que la prevalença d’algun grau de disfunció sexual entre homes i dones (lleu, moderat o sever) és bastant comú. De fet, les estadístiques de l’estudi epidemiològic “EDEN”, realitzat a Espanya l’any 1999, relacionades amb la disfunció eréctil mostren que afecta a entre un 12% i un 19% dels homes entre 25 i 70 anys.
Un altre dels objectius de la campanya d’aquest any és reivindicar el paper de suport de la parella. Per què? “La parella ha de ser sempre un suport davant qualsevol dificultat, més àdhuc si es tracta d’un problema sexual. Encara que sigui un membre de la parella el que ho pateix en primera persona, la disfunció afecta a la sexualitat de tots dos”, assenyala l’experta. Quan hi ha col·laboració i bona predisposició per part de la parella, és més fàcil buscar solucions adequades i se supera millor el trastorn.
Sexe en la vellesa
El sexe continua en la tercera edat. En aquesta afirmació estan d’acord tots els especialistes. Des que un neix fins que mor, el desig, la satisfacció i la sexualitat forma part de la seva vida. És veritat que en l’organisme, pel propi procés d’envelliment, es donen canvis fisiològics que caracteritzen les relacions íntimes i que fan que siguin menys impulsives: l’home necessita més temps per aconseguir una erecció, l’orgasme és més difícil d’aconseguir i dura menys; i en la dona, la vagina perd elasticitat, disminueix la capacitat de lubricar i els orgasmes també són menys intensos.
Per aquest motiu, per mantenir una vida sexual plena, és fonamental adaptar la sexualitat a l’edat i circumstàncies vitals de cadascun. “No és el mateix una persona que àdhuc sent major gaudeix d’una bona salut, que els qui pateixen alguna malaltia crònica com a diabetis, cardiopaties o malalties degeneratives, entre unes altres”, assenyala Cristina Martínez. Tenir la suficient informació i conèixer les limitacions del seu estat de salut ajudarà a gaudir del sexe d’una forma més sana, amb més confiança i tranquil·litat.
De fet, el decàleg de sexualitat i cicle vital de la Federació Espanyola de Societats de Sexologia en relació a l’edat destaca que, sigui el que sigui l’edat d’una persona, i la seva condició física i psicològica, cal valorar la importància del plaure com un component fonamental de la salut, el benestar i la qualitat de vida.
Segons dades de l’Associació Espanyola per a la Salut Sexual, els espanyols triguen una mitjana de cinc anys a reconèixer que sofreixen un problema en la seva salut sexual i, per tant, a acudir a l’especialista . Aquesta tardança, a més, té conseqüències, ja que com més es triga, més costa resoldre la situació i més sentiments de culpa o frustració s’arrosseguen.
A més, alguns trastorns sexuals estan relacionats de manera directa amb la salut d’altres òrgans, com el cor. De fet, les causes orgàniques més habituals de la disfunció eréctil -que també pot ser psicógena i mixta- són d’origen vascular.
Un recent estudi de la Universitat d’Austràlia, publicat en ‘Plos Medicine’, assenyala que més de la meitat dels casos de disfunció eréctil en homes majors de 50 anys és d’origen vascular. Així mateix, el risc de sofrir una malaltia cardiovascular i de morir per la seva causa augmenta amb la severitat de la disfunció eréctil en homes amb i sense antecedents de patologia cardiovascular.
Per aquest motiu, cal entendre la disfunció eréctil com un senyal d’alarma de possibles problemes vasculars en el cor i que aquesta disfunció serveixi com a marcador per identificar als homes que haurien de revisar el seu risc de patologia cardiovascular.
